Idees de franc per al discurs de Felip VI

Llàstima que li arriben tard. Me’n vaig assabentar el dimecres a quarts de quatre quan llegint un diari d’àmbit estatal vaig veure que responia simpàticament a un periodista que li demanava si ja tenia preparat el discurs d’investidura: “alguna idea?” Ho sento majestat, si ho hagués sabut abans m’hi hagués posat amb tota celeritat però clar, de dimecres fins avui… Aquesta columna és setmanal i, tot i que vostè és vostè, entendrà que no puc fer-lo passar per davant. Bé, potser no ho entén, és veritat, ja li explicaré, si ho desitja, quan ens trobem properament per discutir les idees que tot seguit li ofereixo. Poden servir-li per alguna altra ocasió.

Crec que seria un gest bonic, començar el seu regnat renunciant a alguns privilegis. 

1r) El palau. No troba que és un artefacte grandiloqüent i antiquat? Tampoc cal que se’n vagi a un pis petit d’un barri humil, no, no li demano tant, però de debò necessita aquella andròmina? Ja que viu amb un sou pagat per tothom, faci com els treballadors públics que lloguen o s’hipotequen. Tinc entès que podria aspirar a un habitatge prou digne. 

2n) La immunitat. De debò que es pot ser rei constitucional i, al mateix temps, estar per sobre de les lleis? Si creu que sí, podria ser un bon tema per al discurs, sempre que ho pugui resumir i deixar clar en mig minut, si no, segur que ens avorrirà sobiranament -perdó, és obvi-. Si li passa com a mi, que no ho acaba d’entendre, no es refiï d’assessors legals i advocats de l’estat. És que efectivament, no s’entén.

Pot optar per una línia sincera i dir alguna cosa com ara: “les lleis d’aquest país diuen que hi ha d’haver un rei i m’ha tocat a mi. En principi, no podré fer gran cosa perquè la meva funció no és fer coses, però, què voleu que us digui! Està muntat així i no seré jo qui vagi en contra de la voluntat popular. Vosaltres hi renunciaríeu? Vinga va!” 

També pot aprofitar per reivindicar la seva vàlua personal: “Porto tota la vida preparant-me per a exercir les funcions d’aquest càrrec, l’estat ha invertit en la meva formació més diners que en qualsevol altre ciutadà. Sóc, sense cap mena de dubte, el més preparat i estic segur que si a aquesta feina s’hi accedís per oposicions les guanyaria deixant en ridícul qualsevol altre aspirant.” La defensa institucional és una altra via possible: “La monarquia us garanteix no haver de suportar espais gratuïts de propaganda electoral cada cinc anys, total per a que un altre faci exactament el mateix que ja faig jo ara. A mi em sembla un avantatge evident.”

Pot ser alternatiu i fer el discurs a terços, en gallec, euskera i català. Digui el que vulgui, no l’entendran.

Més que alternatiu, rupturista: prengui’s dos Jack Daniel’s abans de pujar a l’estrada i digui en veu potent: “Proclamo solemnement la independència de Catalunya!” Possiblement, com ningú se l’estarà escoltant, l’aplaudiran. Si després l’embarquen cap a alguna residència a l’estranger acompanyat de militars per a que no es perdi, a mi no em vingui a buscar, jo només li dono idees, la responsabilitat d’utilitzar-les és seva. 

Una altra opció seria el discurs pla i previsible, aquell que avorreix tant que fa que la gent parli del vestit de la reina, del pentinat, de la carrossa i de si quedarà bé a les monedes i segells. Té multitud de models d’aquest tipus, segur que no li costa ni deu minuts. De camí cap al Congreso pot anar-lo escrivint: parli de la responsabilitat, del destí, de la unitat, de la diversitat de la constitució i del servei. Fàcil.

Resto a la seva disposició.