Ocupació, una forma consentida de viure sense hipoteca

En els darrers anys estem evolucionant frenèticament a velocitats de vertigen. Tot allò que es podia veure en un parell de segles, ara en un any pot succeir. No fa gaires anys estàvem acostumats a llegir setmanaris. Avui en dia, ja no ens importa gairebé gens el que va passar abans d’ahir. El twitter ens posa al moment del que passa al món.

En les nostres èpoques teníem la mala costum d’hipotecar-nos de per vida. Nosaltres que vàrem comprar el nostre habitatge quan el boom de la bombolla immobiliària encara es mantenia vigent amb força. Si les coses no es torcen gaire podrem acabar de pagar la hipoteca més o menys coincidint amb la nostra jubilació.

Fa quatre dies veiem com un fenomen curiós i sorprenent això d’ocupar pisos buits a les grans capitals. Era un tema que era noticiable. A les imatges sortien persones vestides d’una forma peculiar i concreta, possible hereva de la tradició “hippie”. Ara ja és una acte força normal en totes les tribus urbanes que a cap periodista se li acut treure a grans titulars. El que si que podem veure de tant en tant en aquest format són les queixes dels veïns sobre el comportament d’aquests inquilins de cost zero.

En aquest país no són tots els que estan a la garjola els qui en un moment de la seva vida s’han fet seus il·legalment béns d’altres, altres entitats o persones físiques també han fet butxaca escurant els altres. Gràcies a les notícies coneixem el nom d’alguns d’aquests, però segurament molts altres encara estan per descobrir. Evidentment força d’aquests tenen secretària i vesteixen com a senyors, però en el fons et poden treure els calers com la persona més “penjada” que et puguis trobar a la cara. L’única diferència és que uns ho fan amb elegància i glamour i altres no es poden permetre aquests luxes.

Per tant, igual de males o bones persones són aquells qui quan anaves al banc et feien firmar sense previ avís un producte gens clar que fins al cap de 20 anys del seu venciment no podries treure un cèntim del seu capital com els qui ocupen habitatges buits propietat d’entitats bancàries que han estat rescatades per l’Estat.

El Vendrell amb més de 1.000 pisos buits, potser ara no tants amb l’ocupació il·legal que registra, és un lloc idoni per portar a terme aquesta practica. No hi ha feina, tenim una mitjana baixa de renda familiar i moltes persones són nouvingudes al municipi. Doncs en aquest panorama, la solució la trobem en l’ocupació. Sembla que els qui ho practiquen cada nit hagin de pensar si a les sis del matí els hi vindrà la policia a desallotjar, però amb els nivells d’ocupació que estem registrant no crec que s’atreveixin. No saben ni per on començar i la llei els empara.

Al nostre mercat segur que hi ha petites empreses totalment clandestines que et busquen els pisos que es poden ocupar i segurament també et faciliten una clau de l’escala i de la porta de l’habitatge. També es fan càrrec dels subministrament d’aigua i llum per mitjans alternatius. A partir d’aquí segurament inclouen una mena assegurança per garantir les connexions bàsiques en cas que les empreses detectin el frau i actuïn sobre les presumptes irregularitats.

Evidentment aquests nous propietaris accidentals tenen la partida guanyada. Si truques als Mossos perquè fan soroll o molesten els veïns, encara que els agents gosin venir, què poden fer? Si han entrat amb tota impunitat en un pis aliè, la resta de sancions que els hi poden venir no tenen cap importància. Per altra banda, encara que els identifiquin els portin a la comissaria, què els hi faran? Res. Un més a la llista.

Tal com està nostra societat avui en dia és molt més rendible ocupar un habitatge buit que no pas anar a un supermercat i captar furtivament alguna llauna de tonyina per esmorzar.

Evidentment cada dia hi ha més gent que troba més il·lògic pagar 40 anys una hipoteca que anar vivint aprofitant la bonhomia de les grans empreses i de la legislació vigent que et permet aquest regal social que entre tots acabem pagant. Evidentment quan passi un parell o tres d’incidents en aquests tipus d’habitatges per les males connexions de gas i electricitat principalment, al Vendrell ja tenim un precedent, potser les coses canviaran una mica. Però, de moment som solidaris i aprofitem la nova versió al·legal de la societat del benestar que ens acull a les seves mans.