La buena reputación

La novel·la és la història d’una saga familiar explicada i analitzada per part dels seus components. La història comença a la ciutat de Melilla i acaba a la ciutat de Saragossa, al llarg de trenta anys els esdeveniments familiars van succeint-se i alguns, determinant el futur de les relacions entre ells mateixos i també com van afrontant els reptes successivament els protagonistes. És també exemple de com determinades herències familiars condicionen i determinen la vida dels altres. És el cas de la matriarca de la família, la Mercedes, que a través de les disposicions que va fent pretén governar la família.

És també una anàlisi de com els conflictes del personatges, entre si i en ells mateixos generen el sentiment de culpabilitat que és un dels sentiments que mouen les actuacions.

Martínez de Pisón ja té una trajectòria nítida en el camp literari espanyol contemporani. Ha escrit diverses novel·les que tenen la base sobre l’època del franquisme i les inestabilitats de tot tipus que en aquells moments es van viure, la violència que es va produir i també els moviments socials diversos que van impulsar noves maneres de fer i finalment les diverses temptatives de cops d’estat que van portar, altre cop, la por a una inestabilitat política i el retrocés en els avenços democràtics que s’havien produït. Martínez de Pisón va estudiar a Saragossa però des de l’any 1982 va fixar la seva residència Barcelona. Ha treballat en diversos aspectes vinculats a les adaptacions cinematogràfiques la més coneguda és la darrera de Fernando Trueba, Chico & Rita. Ha novel·lat en diverses ocasions la transició com En tiempo de Mujeres en que relata la història de tres germanes amb el teló de fons de la convulsió política dels moments de canvi democràtic. Es barregen en la narració la soledat, la descoberta del món i de les relacions, i finalment el drama que fruit de moltes circumstàncies es produeix. Junt amb aquest encara dues més de les seves obres tenen alguna relació amb la guerra i el canvis democràtics. A Enterrar a los muertos en que narra la desaparició i mort de José Robles un intel·lectual de soca rel, republicà fins la medul·la que desapareix a l’any 1937 a mans dels agents soviètics i la recerca que fa d’ell l’escriptor americà John dos Pasos, amic seu, la novel·la posa llum a un dels episodis més negres de la guerra civil. A la seva anterior novel·la Dientes de leche ens explica la memòria d’un vell feixista que veu com es va trastocant tot el seu nom amb l’exemple de la seva pròpia família. Ha publicat a més. Carreteras secundarias,(1996), Foto de familia (1998), El viaje americano (1998), Una guerra africana (2000 y 2008), María bonita. Ha obtingut diversos premis des que destacaríem Premio Pedro Saputo 2000 al mejor libro aragonés del año por María bonita, Premio Dulce Chacón de Narrativa Española 2006 por Enterrar a los muertos, Premio Rodolfo Walsh 2005 por Enterrar a los muertos, Premio San Clemente 2009 por Dientes de leche.

La buena reputación no es un llibre en que calgui esperar el final, tot plegat és una successió en que la trama està en el camí que van seguint els personatges i la diferent visió d’alguns dels fets que viuen plegats, que comparteixen cadascú però en té una visió en funció del grau de protagonisme que en tingui. La novel·la comença amb els dies previs a la mort de la Mercedes, la mare de la família que són els protagonistes de la narració, conviu amb la seva serventa Eloisa i també amb un dels nets que malviu del teatre i explotant la seva simpatia com a modus vivendi. A partir d’aquest moment es retrocedeix fins que trobem al pare Samuel que treballa com a consignatari de mercaderies a la ciutat de Melilla que va vivint amb preocupació la caiguda del protectorat espanyol al Marroc. Samuel enyora temps passats, que potser foren millors, però també viu el moment i el futur, cercant casa  a la península concretament a Màlaga i desprès obligat a viure a Saragossa per la seva dona, Samuel coneix bé la societat de Melilla i això li permet servir a la causa jueva teixint una xarxa d’ajuda en el moment en que aquets són perseguits pel govern del Marroc. La seva vida familiar es veu alterada per la fugida de la seva filla petita amb un jove a qui no acceptaven com a possible marit.

L’arribada a la península dóna protagonisme a l’altra filla que enamorada d’un capità, acaba casant-se amb un treballador d’una caixa i porta una vida com a professora de música d’una escola i amb l’oportunitat de fer una prova com a cantant que es veu frustrada pels esdeveniments familiars. És conscient que potser ha perdut l’oportunitat de la seva vida. La preocupació pel pares, el trencament del matrimoni, les aventures amoroses que gairebé acaben en tragèdia i la reflexió del anys passats. Acaba el recorregut familiar pels nets, una nova generació que viu encara de la fortuna familiar i s’ocupen del negoci del seu avi.

Un recorregut pels canvis que van donant-se a la societat espanyola des del anys quaranta fins desprès de la dictadura. Canvis socials,  econòmics, polítics i estructurals que donaran pas a la voluntat de modernització del país.

La descripció de com una família guarda secrets íntims, com les persones s’adapten a els circumstàncies i als fets que van succeint-se al llarg del temps.

La participació personal dels protagonistes en la vida col·lectiva que es va teixint amb les relacions entre ells i amb els altres.

Relat molt ben tramat però segurament caldria conèixer la versió d‘altres protagonistes que essent importants només hi són presents per la visió dels altres.

Bona novel·la, ben escrita, una crònica de canvis familiars, personals i socials.

El passar del temps des d’un punt de vista de la història i de la bona literatura. 
 

La buena reputación
Ignacio Martínez de Pisón
Colección Biblioteca Breve
Ed. Seix  Barral
Barcelona, abril 2014