Els Vendrells que tenim

Estem parlant d’una vila de 38.000 habitants i escaig que presenta un presumpta unitat geogràfica entre el mar i la muntanya. Si analitzem els seus trets veurem clarament que ens trobem davant realitats ben dispars tot hi compartir topònim.

Tenim diferents viles segons repartides en zones. Evidentment no té res a veure les persones que viuen al nucli urbà, delimitats per la carretera de Valls i la N-340 i la Riera de les que viuen més enllà del carrer Roquetes formada bàsicament per gent que ha vingut d’altres contrades i pels fills d’aquells que van decidir no traspassar mai el pont de França. Una manera de viure i dues mentalitats ben diferenciades. En una part tenen la sort de poder tirar endavant propostes amb molt d’èxit com el shopping night. En l’altra zona, pel simple fet de la poca densitat dels seus establiments, s’hauria de canviar totalment la filosofia d’aquesta cita comercial perquè seria totalment inviable. L’altre gran món són les platges on abunden clarament les segones residències. Estem vivint un curiós fenomen, ò si passes entre setmana a l’hivern de tant en tant veuràs algun habitatge il·luminat que ha esdevingut primera residència. El més normal és que el Vendrell hagués unit els seus dos nuclis més importants de població com és la vila i la platja, però com tenim la bona costum de convertir el més absurd en el més quotidià ens hem dedicat a créixer per les nostres freixes i zones muntanyoses. Una política urbanística caòtica que ha acabat de rematar les diferències entre les dues entitats locals principals.

Per altra banda, tenim les urbanitzacions, espargides pel terme on predominen els habitatges on els més afortunats gaudeixen de piscina. Aquests veïns estan condemnats a fer servir el cotxe per anar a qualsevol lloc. Per aquelles persones que no gaudeixin d’aquest honor no tenen més solució que servir-se de la xarxa urbana de transport municipal que fomenta el coneixement d’altres zones del municipi on pel teu compte potser mai hi aniries.

Si ens guiem pel tema espiritual tenim quatre grans epicentres a la localitat. En primer terme l’església del Vendrell que el nucli dels catòlics juntament amb els temples de la platja i de Sant Vicenç de Calders. Uns fidels que en moments puntuals del calendari omplen el temple, però en la rutina cristiana no mostra gaire moviment tenint en compte el nombre de població que tenim. Per altra banda, on s’hi es pot veure força rebombori és al voltant del temple dels Testimonis de Jehova al costat del CAP. A les tardes i els caps de setmana per aquella zona hi ha molts seguidors d’aquestes creences que acostumen a anar molt vestits segons uns patrons generals en línia general. No gaire lluny d’allí, al carrer dels Països Catalans en uns baixos tenim un col·lectiu de protestants que tot i que no és molt nombrós registren un nombre força destacat de fidels.

Els musulmans després de gaudir de dues mesquites al Vendrell ja fa uns anys que han de peregrinar a peu al veí municipi de Santa Oliva per realitzar les seves practiques religioses. Els dissabtes i diumenges al matí també s’hi porta a terme una important tasca de formació en cultura i religió als més joves de la comunitat.

Després dins de tot aquest conglomerat trobem la cinquantena de famílies que són molt actives i estan ficades en un grapat d’associacions de les moltes que tenim a casa nostra. Persones que estan en quatre i cinc entitats diferents. En un parell o dues dóna la casualitat que també formen part de la junta directiva. Per altra banda, hi ha els qui no formen part de cap entitat d’aquest microcosmos vendrellenc. Molts d’aquests no saben ni que existeixen. Sort de la fira d’entitats recuperada pel municipi.

En aquest conglomerat trobem algun nucli amb trets diferencials pel que fa a la manera d’interpretar la rutina diària. Un exemple clar els constitueixen els Pisos Planas que de tant en tant surten als mitjans de comunicació perquè la vàlvula d’escapament d’aquesta part registra alguna fuita informativa que no es pot passar per alt. Un altre punt amb trets força característics és la zona del Romaní on per alguns habitatges que es poden admirar sembla que seguir un clar exemple per pujar la mitjana local de renda familiar. El malmès món de la construcció ha provocat que hi hagi hagut importants canvis en aquest sector tot i que la imatge exterior encara es conserva en molts casos. Un municipi important amb moltes maneres de viure la realitat cada dia, algunes d’elles contraposades.