Lo que han visto mis ojos. Crónica de la España Republicana

Una nota necrològica al diari el País escrita per Juan Goytisolo, ja fa uns anys, donava la notícia d’aquesta notable lluitadora contra la dictadura i a favor de la democràcia i les llibertats. Elena Ribera és definida per Goytisolo en la seva obra “Coto vedado” com “una mujer singular, de calidad única, presta siempre a ayudar a los demócratas de España, merece ser recordada por todos los que disfrutamos hoy de un régimen soportable como la existente des de la muerte de Franco y la Transición democrática”.

Elena Ribera nascuda a l’any 1920, va tenir una infància marcada pels viatges transfrontereres ja que el seu pare treballava en les excavacions d’Empúries i després va traslladar-se  a Antibes. L’esclat de la guerra civil espanyola la va agafar com a treballadora, alhora que compaginava els seus estudis, de la delegació del Govern Basc a París. Va decidir entrar a Espanya com a corresponsal de guerra del Diari L’eveil dels Peuples, i va recórrer els diversos escenaris de la guerra i la reraguarda. Les seves estades a Madrid i a Barcelona, des d’on va escriure sentits articles a favor de la causa republicana, li van fer veure la realitat de la guerra que després transmet en els seus articles. D’ençà d’aquell moment va estar treballant directament en l’ajuda dels exiliats republicans, primer a França i, després de l’ocupació de França, a Londres al costat del ministre de justícia Irujo i posteriorment des d’Alger creant el comitè d’ajuda a aquells exiliats que havien estat presoners en els camps de concentració de la França de Vichy.

Recuperada la pau es va dedicar a escriure en nombroses revistes de reconegut prestigi com: Le nouvel Observateur, Esprit, Le Monde Diplomatique sempre en defensa de la democràcia a Espanya i se la considera a través dels reportatges a la revista Lettres Nouvelles una de les promotores de la divulgació de la literatura espanyola de la postguerra posant atenció a joves escriptors que començaven a trencar el silenci que havia imposat al dictadura franquista. La seva mort va posar de nou d’actualitat aquest llibre d’Elena Ribera “Lo que han visto mis ojos” que recullen un seguits de cròniques, comentaris i reflexions a l’entorn de les causes d ela guerra civil espanyola i també d’algunes conseqüències que van generar també situacions molt dures i desaparedes d’una part de la societat espanyola, sobretot, aquella que es va considerar com a vençuda. 

El llibre comença fent una anàlisis del perquè l’autora considera que s’ha provocat la guerra civil i aquells temes que realment van esser considerats per la dreta com una provocació que creien soscavava els fonaments de la pàtria. Així temes com la reforma agrària, la llei sobre l’exèrcit o el tema religiós, ancestrals temes intocables són analitzats amb una visió objectiva i fent una anàlisi prou prudent  pel moment en que es vivia. També es veu una certa crítica en com la mateixa república va anar evolucionant i se li podria retreure una certa lentitud en l’aplicació d’aquelles mesures d’envergadura i això va provocar que també la resistència als canvis s’anés consolidant i arrelant en part  de la societat .

Hi ha una segona part en que s’analitza la guerra experimental que va significar el bombardeig de Guernica i la significació que va tenir en el concepte de guerra moderna. Això permet a l’autora que viu també de forma directa els bombardeigs de Barcelona de fer una anàlisi de la societat basca i del component nacionalista d’una bona part de la societat, societat que coneix per origen i per treballar en l’oficina del govern basc a París. La tercera part  del llibre està constituïda per un seguit de cròniques que van des de la constatació d’una “normalitat” quotidiana a anàlisi del desenvolupament  de la mateixa guerra i així el títol d’aquest tercer apartat ja porta un títol significatiu: “1938, un año decisivo de la guerra civil espanyola”

El darrer capítol del llibre “Panorama de la guerra civil española” és una panoràmica general del conflicte i les conseqüències sobre les estructures de l’estat, la seva desaparició i el sorgiment d’un nou estat amb estructures feixistes i amb el poder absolut del general Franco.  També es fan algunes reflexions a l’entorn del procés de descomposició de la República i com els propis enfrontaments en el bàndol republicà van ser una de les causes que va portar a que la mateixa guerra i la seva resistència davant l’avanç del franquisme. Elena Ribera malgrat aquesta situació no deixa de manifestar la seva solidaritat, la seva comprensió i el seu compromís de lluitar per la recuperació de les llibertats a España, al llarg de la seva vida en donarà moltes mostres i també evidenciarà la seva voluntat de lluitar per la recuperació de les llibertats a l’estat espanyol.

El llibre fuig però de l’argument fàcil de la demagògia en els plantejaments i sobretot de determinats dogmes i escriu des de la posició d’una defensora de la democràcia i les llibertats i, és, des d’aquesta llibertat que Elena Ribera escriu i descriu una situació que va ser pròleg de l’enfrontament de la guerra mundial que va ser ,també,sense cap mena dubte un enfrontament de les grans ideologies dominants en aquell moment.

En el pròleg José Maria Ridao acaba amb una afirmació que defineix perfectament la grandesa de l’autora i el propi llibre: “...la voz serena de Elena de la Souchère recuerda una sencilla verdad: la historia muestra , sobre todo, las convicciones más arraigadas de quien la escribe. Son esas convicciones las que hacen de este libro una obra singular”.

Lo que han visto mis ojos. Crónica de la España Republicana
Elena Ribera de la Souchère
Galaxia Gutemberg. Círculo de lectores
Barcelona, 2007