Una tragèdia francesa

Els països que han patit una guerra tenen records agredolços. Quan aquesta guerra és fruit de l’ocupació d’un altre país el fàcil maniqueisme s’apodera de molta de la història oficial. El cas de França és un cas paradigmàtic d’aquesta situació. Enaltir tot allò que anés a favor del combat contra l’ocupació alemanya i denigrar qualsevol sospita de col·laboracionisme o bé de connivència amb l’enemic sense considerar si existien circumstàncies atenuants o bé circumstàncies que aconsellessin una actitud menys hostil de que la que s’hauria de tenir.

La història oficial ha glorificat justificadament la resistència com la reacció dels francesos contra la invasió del nazisme, però també ha volgut tapar amb discreció l’alt nivell de col·laboracionisme que una bona part de la societat francesa va tenir amb l’invasor. Aquest contrast entre els dues frances va portar a una mena de guerra civil interna dins de la pròpia guerra. Els fets descrit en aquets llibre en són una prova evident d’aquest fets.

Tzvetan Todorov, és un prolífic escriptor francès d’origen búlgar que ha treballat en nombroses investigacions sociològiques sobre els moviments socials. Dirigeix en l’actualitat el Centre National de la Recherche Scientifique, va ser guardonat amb el premi Principe de Asturias 2008 de Ciencias Sociales.

Entre els seves sobres destaquen: “Memoria del mal, tentación del bien”, a l’any 2020 i “El miedo a los bárbaros” a l’any 2008. Todorov respecte a aquesta obra assenyala “A una Tragèdia Francesa, el que m’interessava no era tant explicar els fets, sinó quins van ser els ressorts polítics, psicològics, morals, en el comportament d’aquells individus”.

La història és la que és i anys més tard aquesta història no es pot canviar però sí es pot analitzar i intentar respondre a forces preguntes que ens podem seguir fent: el perquè dels fets?, que va portar a prendre determinades decisions i no altres?, perquè els esdeveniments es van generar d’aquella manera i no d’una altra?, quins ressorts íntims van conduir a comportaments determinats? i per tant a determinades conseqüències?. També cal veure com les circumstàncies externes van poder modificar els fets.

L’acció es desenvolupa a l’any 1944 en el moment en que el desembarcament aliat va presagiar l’alliberament de França i s’ordena de manera un pèl confusa a la resistència entorpir el moviment de les tropes alemanyes i crear un cert desconcert a la reraguarda. Aquesta proposta desencadena tot un seguit d’accions a la ciutat de Saint Amand, al centre de França. Els diversos grups de resistents en funció de la seva adscripció ideològica s’uneixen i decideixen aixecar-se en armes i combatre a la milícia francesa, cos parapolicial de voluntaris francesos, que al servei i sota les ordres del govern de Vichy col·laborava  amb l’ocupant nazi i amb l’exèrcit alemany. L’acció militar genera dubtes posteriors a la seva realització en saber-se que l’aixecament no ha estat general i per tant amb la possibilitat de que els partisans quedin aïllats i sigui fàcilment eliminats. A partir d’aquí es succeeixen els episodis de repressió, morts per venjances personals i d’actitud heroiques.

L’autor assenyala encertadament que si bé el marc en que es situa la història és el de l’ocupació dels alemanys a França, els nazis tenen una relativa influència en els fets, es tracta més aviat d’una confrontació civil, confrontació que és la que aixeca les més baixes passions i una crueltat a voltes innecessària. El factor humà, imprevisible que, aprofitant la circumstàncies de l’enfrontament, prepara les seves pròpies venjances i també de quina manera juga els propis interessos malgrat que aquets vagin contra l’interès general o públic.

Profunda reflexió sobre la conducta de determinades persones i com a conseqüència dels comportaments es contraposa, per una banda la figura del traïdor com un element imprescindible en la tragèdia, amb aquells que per pura i simple dignitat es veuen arrossegats a prendre determinades decisions a risc de la pròpia integritat per salvar a la resta de conciutadans. Ambdós personatges poden tenir les seves justificacions però cal també tenir la perspectiva de la intenció moral de cada un d’ells.

La narració feta a través de testimonis personals, naturalment esbiaixats pel subjectivisme i les informacions aparegudes en les narracions fetes posteriorment van donant pas a la reconstrucció dels fets des de diversos punts de vista. L’autor situa els esdeveniments cronològicament per poder analitzar amb detall les reaccions que succeeixen als fets que van encadenant-se i com les decisions comporten també nous plantejaments.

L’estructura, a mena de tragèdia grega, cal seguir-la amb atenció per la quantitat de personatges, sigles del grups de la resistència i multitud de personatges que aporten el seu paper a la tragèdia.

La part més destacada del llibre és sens dubte el seu epíleg perquè en ell és a on l’autor, coneguts els fet, en fa l’anàlisi moral, el perquè de condemnar alguns comportaments i magnificar-ne  d’altres. La història un cop narrada cal que siguin interpretada sense maniqueismes apriorístics. Això Todorov ho fa amb escreix.

Llibre molt interessant. 

Una tragèdia francesa
Escenes de la guerra civil (estiu  del 1944)
Tzvetan Todorov
Editorial l’Avenç