Dos visiones de España. Cataluña y España, ¿un debate sin fin?

Llibre que ja havia estat publicat fa anys però amb tot l’enrenou que va provocar la sentència de l’estatut i les conseqüències posteriors pot ser de clara actualitat perquè mostra com la història es repeteix, encara que aquest cop sigui amb protagonistes diferents. La translació del debat entre aquest dos gran personatges amb la publicació dels seus discursos a l’entorn del debat de l’estatut a l’any 32 ens situa en argumentacions que avui amb la sentència del TC sobre l’estatut repeteixen arguments que ja sortien en aquells moment, malgrat els anys de diferència i amb l’evolució política que hi ha hagut amb aquest gairebé vuitanta anys que han transcorregut des d’aquell estatut republicà a l’actual.

El volum està editat per José Maria Ridao, diplomàtic, escriptor i articulista que en fa un pròleg en el que presenta el moment del debat i les interpretacions que en el seu moment van tenir. És un pròleg absolutament necessari per tenir una comprensió més àmplia del debat que es va suscitar i la importància que va tenir en el seu moment.

No hi ha dubte que Azaña i Ortega y Gasset són considerats dos dels intel·lectuals i polítics més rellevants de l’Espanya republicana. Azaña va néixer a Alcala d’Henares i va morir a l’exili de Montauban. Va ser un dels polítics més importants de la primera meitat del segle XX, progressista i republicà va ser President del Govern els anys 1931, 1993, i 1936 i finalment va ser President de la República durant bona part de la guerra civil.

Com a polític va ser un del millors oradors que van tenir les corts republicanes i els seus discursos sempre estaven carregats d’un sentiment polític de progrés. Fruit del Pacte de San Sebastian entre republicans i socialistes va impulsar la presentació a les corts de l’Estatut  de Catalunya de l’any 31 que va ser debatut durant l’any 32. En el camp literari té diverses obres escrites les més important són els seus “Diarios” que donen una visió àmplia dels fets que li van tocar viure i també l’obra “La velada de Benicarló” que és una reflexió sobre tot el que va succeir als anys trenta.

Ortega y Gasset és més conegut i destacat en el camp de la filosofia que no pas en el de la política. Va estudiar a Alemanya però en tornar a Espanya comença la  seva docència en les càtedres de psicologia, ètica i filosofia. Periodista i escriptor escriu les seves obres més conegudes a través d’aquets diaris. Com a polític va formar part de llª Agrupación al Servicio de la República i va ser escollit diputat per la província de León. Junt amb Azaña van impulsar nombroses lleis amb reformes importants i estructurals per l’Espanya d’aquells moments. El debat sobre l’estatut va polaritzar les posicions, debat impulsat per Azaña que va donar peu a que temes sobre el paper de la “nació”, les identitats es posessin damunt la taula i fossin debatudes amb intensitat i amb un gran nivell polític i parlamentari malgrat les posicions diferents.

En la reproducció dels discursos sobre l’estatut de Catalunya es veuen les dues posicions que històricament s’han visualitzat, per una banda la famosa tesi de la “conllevancia” orteguiana que vol deixar clar que mai es resoldrà l’encaix de Catalunya en Espanya i per altra banda la visió d’Azaña que considera que cal trobar una resolució política a les aspiracions catalans en la el marc d’una Espanya oberta i que entengui quina és la voluntat de convivència.

Són des de la diferència dos discursos ben travats dialècticament, amb sòlides argumentacions compartides o no, i amb un estil oratori fruit de la formació intel·lectual dels dos protagonistes, que malgrat discrepar si que entenien que el marc d’una incipient república calia dotar-la de contingut i dotar-la de la necessària solidesa per poder executar un ampli ventall legislatiu. L’estatut de Catalunya va ser un dels primers esculls que es va trobar la incipient república, que fruit del Pacte de Sant Sebastià, va formalitzar el debat sobre la necessitat d’una nova estructura política competencial i territorial.     

En el pròleg podem llegir: “Leídos a una distancia de ochenta años, los discursos sobre el Estatutos de Cataluña pronunciados por Ortega y Gasset y por Azaña pueden provocar la sensación de que algunos de los problemas suscitados entonces siguen abiertos....”.
Realment el fragment és premonitori, La lectura del llibre et fa entrar en un desassossec en adonar-te que els argument que s’esgrimeixen, sobretot en el cas d’Ortega avui encara són els mateixos que sentim aquest dies a alguns polítics i els llegim en les diaris, sobretot aquells més contraris a l’Estatut i paradoxalment en les consideracions que fan els magistrats del Tribunal Constitucional en els vots particulars sobre l’estatut. La mateixa sensació de la repetició de la història i dels arguments polítics que van tenir el llibre “Un dietari, abans dels sis d’Octubre” d’Amadeu Hurtado l’hem tingut ara en la lectura d’aquest documents.

La història es repeteix, la història sembla que no hagi evolucionat com si s’hagués aturat en el moment en que es va començar el procés  de debat dels estatuts i cíclicament en que la discussió retorna, els arguments tornen a sortir amb l’adequació a cada moment de la història però amb el mateix substrat.

Val la pena llegir-lo com il·lustració de que els arguments recurrents són emprats sense solució de continuïtat en cada moment  de la història quan el debat entre Catalunya i Espanya es posa damunt la taula.

Avui en que el debat estatutari està superat i desbordat val la pena però llegir els condicionants històrics, que, en part, ens han portat a la disjuntiva actual.
 

Dos visiones de España. Cataluña y España, ¿un debate sin fin?
Manuel Azaña – José Ortega y Gasset.
Edición de José María Ridao
Galaxia Gutemberg, Círculo de Lectores
Barcelona, 2010