Maria Cunillera, per exemple

Els Nens del Vendrell estan vivint una de les millor èpoques de la seva història comparable a l’etapa gloriosa del gran Jan Julivert, i d’això, fa més de 40 anys. Aquests bons resultats són fruit del treball, de la constància, de la fe, de l’autoestima i de la pinya real i metafòrica que s’ha format al voltant de la colla. Durant molts anys van viure una mena de complex d’inferioritat al costat d’altres colles capdavanteres del panorama català com les de Valls, i els Minyons de Terrassa i com no, els Verds de Vilafranca. Això s’ha superat totalment. Poc a poc i tot i que en un principi va costar arrancar amb força s’anaven veient petites mostres d’aquest nova marca que ha anat vestint a la colla.

Per mi els Nens del Vendrell ha estat una forma exemplar d’integració social molt important. Si moltes entitats del Vendrell són més aviat tancades que obertes o almenys ho dissimulen molt bé si vaig equivocat. En canvi, els Nens sempre s’han mostrat cofois que la gent anés als assajos i participes en les seves construccions humanes. Poc a poc amb el boca orella i amb una campanya de conscienciació molt remarcable a través de les samarretes i de treball de grup i consciència d’equip han anat entrant en aquesta nova fase que els pot portar a mirar-se cara a cara amb les colles més grans. No és una feina immediata, sinó que és el fruit d’un llarg camí. Només cal mirar els recents caps de colla, ara mateix és la jove llorencenca Maria Cunillera amb només 27 anys. Aquesta ja va ser precedida pel seu veí Guillem Vinyes de només 21 anys. Un fet força curiós aquí al Vendrell.

En aquesta colla presidida pel Vendrellenc Rodri Sánchez no saps mai qui pot sorgir de cap de colla. És totalment un misteri, almenys  per aquells que no estem dins del rovell de l’ou de l’entitat. Aquesta política trenca amb un model massa implantat a la vila on en molts casos els vendrellencs de tota la vida (VTV) es van tornant en els principals càrrecs de les entitats vendrellenques. En canvi en els Nens aposten per la persona que és capaç d’atraure més interès de la colla, té les idees clares i l’energia i vitalitat, l’empenta i el poder de convocatòria per fer-ho realitat. És una entitat viva amb noves propostes que no surten del copiar i enganxar que massa cops s’utilitza en aquest país.

Molta gent no tenia la sort de conèixer a la Maria Cunillera. La primera dona cap de colla de l’entitat quasi centenària, però avui en dia gràcies a la seva tasca i a la gent que l’envolta és una persona popular que se sap enfrontar molt bé amb els mitjans de comunicació i alhora gaudeix del respecte i consideració que es mereix dins i fora la colla. És una persona que representa el motor de l’entitat que està integrat per moltes persones amb la camisa vermella, però a ella li toca per dos anys fer el paper més visible, el de cap de colla.

Els Nens del Vendrell s’acosten perillosament als 90 anys de vida amb moltes històries memorables i altres per oblidar. Crec que recordar que algun d’aquests especialistes del món casteller em va recordar un dia que era l’única colla que havia guanyat el Concurs de Castells de Tarragona i per altra banda, també havia tingut la dissort d’anar a aquesta cita bianual i tornar sense cap punt a casa. Dos extrems totalment diferents, però que s’han donat en aquesta colla que representa una mica la història de la vila i comarca. Veient el seu camí podem entendre força que és allò que s’ha viscut al seu voltant. Tot i dir-se els Nens del Vendrell ha estat integrada des de sempre per persones vingudes d’altres localitats i en especial Llorenç del Penedès i també del meu poble, Albinyana.

La Maria Cunillera va començar a finals del passat any i durant aquests dos anys tindrà l’honor de ser la cap de colla dels Nens. Segurament després d’ella vindrà una altra persona amb camisa vermella segurament pels que ho mirem de fora aquesta és totalment imprevisible, però segur que serà una nova baula per fer més forta i sòlida l’estructura d’aquests Nens que han estat de les poques entitats que han sabut aprofitar en la seva pròpia pell aquest fort increment demogràfic de la vila i comarca. Moltes persones s’han apuntat a portar la seva samarreta vermella. Castellers de tots colors i condicions, famílies senceres que se senten a gust vestint aquests colors i tenen les idees molt clares. Maria Cunillera quan es parla dels Nens representa el nom anònim de moltes persones anònimes que tenen una mateixa passió i uns mateixos objectius i són molt conscients que treballen tots en equip. Molta sort i endavant a totes les persones que són una part d’aquesta jove llorencenca.