Cien años de sociedad. Recuerdos de un periodista centenario

Parlar de Carles Sentís es parlar de la història viva de periodisme a Catalunya. Amb prop de cent anys –i fins la seva mort, el juliol del 2011-  encara seguia puntual a la cita de cada dissabte amb el lectors de La Vanguardia per portar la seva opinió sobre temes d’actualitat. S’ha convertit en una observador privilegiat el segle XX i dels seus grans esdeveniments que ha sabut comentar-los i trametre’ls com informació periodística.

Sentís va començar a escriure en les principals revistes i periòdics catalans d’abans de la guerra com La Publicitat o Mirador que van ser referents d’una premsa de qualitat. Moderna i progressista de la Barcelona dels anys 20 i 30 i van ser desprès exemples d’un periodisme viscut i transmès amb l’excel·lent estil que va marcar una època d’excel·lent periodisme.

Sentís té una biografia extensa i carregada de moments singulars, nascut a Barcelona va estudiar dret a les universitats de Barcelona i a la Sorbona, també es dedicà ben aviat al periodisme. Durant els fets d’octubre de l’any 34 actuava com a secretari del Conseller de finances i va viure els moments de revolta i repressió des del Palau de la Generalitat i va ser detingut i empresonat. Quan esclata la guerra civil fuig cap a Itàlia i actua en els serveis d’informació de Francesc Cambó i no amaga les seves simpaties per la causa del franquisme i va saber compaginar la seva presència com periodista en els cercles internacionals per poder obrir nous espais d’entesa i llibertat. Durant la transició democràtica va ser diputat per l’UCD, el partit d’Adolfo Suárez i es va posicionar a favor de la restauració de la Generalitat i participà activament en el retorn del President Tarradellas i va ser conseller sense cartera en aquell ja llunyà govern d’unitat de la Generalitat restaurada. A l’any 1982 fou nomenat Conseller del Regne. Així mateix ha tingut càrrecs en institucions cíviques com en L’Ateneu Barcelonès i ha estat guardonat amb diversos premis i reconeixements, a l'any 1986 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi, amb el Premi Nacional de Periodisme ambdós guardons atorgats per la Generalitat de Catalunya. Així mateix també ha rebut la Legió d’Honor de França en grau de “comendador”.

Ja hem comentat que la seva tasca periodística s’inicia en diaris com la Publicitat i a revistes com Mirador i és en aquesta darrera que Sentís publica un seguit d’articles i reportatges que sota el títol de Transmiserià constitueix una visió real crua del recorregut dels immigrants que des de Andalusia arriben a Catalunya. Aquest conjunt d’articles va ser considerat com un treball pioner en els reportatges de caràcter social a Catalunya i va tenir una excel·lent acollida. Als anys quaranta participa com a corresponsal de guerra de diversos diaris  i escriu interessants cròniques de la guerra del nord d’Àfrica a l’ABC i a La Vanguardia. Un cop la guerra a Europa, presència l’alliberament del presos del camp de Dachau i cobreix la informació del judici de Nuremberg. Amb posterioritat fou corresponsal a Nova York i exercí com director de l’agencia estatal EFE i dirigí també el diari Tele-Exprés i fou el degà del Col·legi de Periodistes i ha dirigit el Centre Internacional de Premsa de Barcelona.

Aquest llibre que és publica ara és un llibre en que es recull el testimoni de ls fets més importants que han succeït en aquets segle amb la visió d’un testimoni d’excepció com és Carles Sentís. Podria considerar-se una segona part de les seves memòries Memorias de un espectador que abasta des del 1911 fins a 1950. Agafa doncs ara la segona part del segle XX però no està lligat a una cronologia concreta sinó que són records amb vida pròpia. Així cada capítol respon a una situació o fet que va viure el periodista i que ara en fa un records i deixant testimoni de com va succeir.

El llibre es un autèntic compendi de les vivències de Sentís, per una banda la seva experiència relativa del coneixement de personatges que han marcat una època com De Gaulle o la visió de la Xina de Mao Tse Tung, o l’enterrament de Kennedy amb la significació que va tenir fins a vivències més de caràcter col·lectiu com pot ser la seva experiència com a diputat el 23-F o els records de quan dirigia algun Diari. És un mosaic carregat d’històries viscudes i relatades des de la perspectiva del pas de temps però sempre amb l’habilitat i l’interès de la visó d’aquelles persones que com Carles Sentís tenen ja una llarga, ampla i carregada motxilla de records i experiències viscudes.

És sens dubte el testimoni d’una persona privilegiada. Ha estat en moments claus en els llocs que calia estar per obtenir al notícia de primera mà. És lògic doncs que d’aquestes vivències en surti gairebé un llibre d’història, de la història que un escriptor que un periodista fa dels records que l’han acompanyat al llarg de la seva vida professional, política i personal.

El llibre es llegeix amb interès pel seu contingut, divers i ampli en bast temporal però també per l’estil periodístic de Sentís que a més d’amè té la virtut de fer-nos partícips de la seva gran experiència vital, testimoni dels fets més importants d’una bona part  del segle XX.
Per entendre bona part de la situació actual en la conjuntura internacional. El mestratge de Sentís i el seu extens coneixement i dilatada experiència el fan ser una veu que necessariament cal escoltar –en aquest cas llegir- per aprendre molt més del que possiblement ja sabem.
 

Cien años de sociedad. Recuerdos de un periodista centenario
Carles Sentís
Libros Devanguardia
La Vanguardia Ediciones S.L.
Barcelona, 2010