Crònica d'un país, 15 articles imprescindibles

El llibre recull els quinze articles que l’autor creu que han condicionat el país o han tingut un ressò prou important com per considerar-los en la seva publicació un cert revulsiu per la nostra societat.

Des del famós article de Maragall “La ciutat del perdó” fins l’editorial conjunta que 12 Diaris van publicar sobre l’estatut es fa un recorregut per les peces periodístiques que tenen o han tingut alguna relació amb fets importants el país. Són articles que en el seu moment van fer sacsejar l’opinió pública o varen tenir una repercussió notable a l’opinió pública. Aquest conjunt d’articles tenen una certa voluntat profètica o senzillament constatant una realitat que per ser tant evident a voltes no es veu prou.

És una antologia i podria tenir altres components però no hi ha dubte que la selecció obeeix clarament a fixar una referència pels lectors que estiguin interessats en l’evolució de la vida cultural, política i social del país al llarg de prop d’un centenar i escaig d’anys.

No és fàcil fer una selecció però el cert és que no ni sobra cap, potser en faltaria algun però la selecció de quinze articles té aquest problema. De tota manera els seleccionats són realment emblemàtics i abasten els temes més punyents de la nostra societat des de la llengua, fins la posició respecte a fets polítics o socials que s’esdevenen.

El llibre aporta doncs uns materials que avui tenen el “valor” de ser articles que fonamenten algunes de les situacions que s’han viscut. Val la pensa llegir-los amb la natural perspectiva que cal en ser textos que obeïen a determinades situacions i així cal entendre’ls

L’autor Josep Maria Casasús és periodista i catedràtic d’universitat. Ha estat degà de la facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. Ha presidit diversos organismes vinculats amb temes de comunicació. La seva trajectòria periodística va començar a Tele/express i després va seguir a Catalunya-Express i a la Vanguardia i també ha col·laborat amb l’Avui, Público  i Singular Digital. Ha guanyat diversos premis vinculats al món de la informació com el Gaziel i el d’assaig Carles Rahola.

L’autor selecciona els articles sota tres aspectes: Periodisme revulsiu, que és aquell que intenta remoure la consciència dels lectors i exercir a través de l’opinió publicada una determinada mobilització, malgrat sigui aquesta de manera reduïda i en els àmbits personals. En aquest apartat hi trobem els següents articles: La ciutat del perdó. Joan Maragall, Declaracions del abat Escarré. José Antonio Novais, Una nació sense estat, un poble sense llengua. Els marges, Plantem cara. Joan Solà, Sang nova al Palau. Antoni Serra Ramoneda i La dignitat de Catalunya. Editorial de 12 diaris catalans. Un segon apartat és el del periodisme profètic que com el seu enunciat afirma esdevenen  articles que tenen una clara visió del futur i que en alguns casos el que s’hi diu esdevindrà una realitat o com a mínim alguns de les seves previsions es compliran, s’hi inscriuen el següents texts: Esto acabará mal. Gaziel, Ens calen cançons d’ara. Lluís Serrahima, La burgesia catalana. Joan de Sagarra, ¿Dos generaciones?. Jordi Gracia Soler i Garcia Trevijano de Jose Luis de Vilallonga. El tercer apartat és el del periodisme llegendari a on s’ hi apleguen textos que han sobresortit pel seu impacte en la societat pel que es diu i pel moment en que es diu., els textos seleccionats són Vint i quatre hores en tansmiserià. Carles Sentís, L’oasi català. Antoni Rovira i Virgili, Un país sense política. Joan Fuster i Barcelona es el Titànic. Félix de Azúa.

El llibre i els articles també són un recorregut per la història del país. Certament que hi hauria altres articles que podrien formar part de l’antologia dels gran texts però cada un d‘ells en el seu moment i per la temàtica donen una visió del país i de la seva situació. Llegir-los avui pot donar una visió amb mirada retrospectiva del que és una part de la nostra història i també de com cada article ubicat en el seu moment va ser un revulsiu per seguir treballant per un país millor.

Llegir per exemple La ciutat del perdó, segueix commovent-nos i donant-nos les pautes de comportament d’una societat que esperà una veu lúcida de denuncia l’espiral de la violència, o anant fins el més recent com va ser l’editorial conjunta de dotze diaris en una posició gairebé inèdita -només desprès dels atemptats de l’11-M es va produir- que posa de manifest una situació de neguit col·lectiu, d’aspiració nacional compartida i que fa pensar en que la situació que vivim encara no ha pogut resoldre el seu encaix en l’estat espanyol.

En definitiva creiem que és un llibre imprescindible per tenir una visó de l’evolució de la política i la cultura del país a través d’articles que en el seu moment van sacsejar la societat catalana per alguna raó dels que es diu o dels arguments que es plantegen. L’antologia marca doncs un element de referència per els que volem conèixer com des de la premsa s’exerceix també els nivell d’influència que ajuden a moure la societat.

Crònica d’un país.15 articles imprescindibles
Josep M Casasús
Editorial DERIA
Barcelona, 2011