Allez! Allez!

Interessant i extraordinari recull narratiu sobre el pas dels exiliats i refugiats espanyols i catalans de la frontera en la retirada republicana. Un llibre crec que imprescindible per entendre la dissort de centenars de milers de persones que fugen atemorits per l’avanç de les tropes franquistes. El llibre es publica amb el copatrocini del Centre d’Estudis Contemporanis de Catalunya i del departament de Vicepresidència de la Generalitat. En plena vigència de la recuperació de la memòria històrica aquest aplec de narracions sobre el pas de la frontera dels derrotats constitueix una peça clau per entendre alguna de les situacions de dificultat i complexitat que van passar molts dels derrotats per poder-se salvar de la persecució i repressió que anaven practicant els franquistes en els territoris que anaven ocupant. 

L’editora és la Maria Campillo, és professora de literatura contemporània a la Universitat de Barcelona i vicedirectora del Centre d’Estudis  sobre les Èpoques Franquista i Democràtica. Ja ha publicat altres estudis sobre el escriptors i al lluita antifeixista a Catalunya i ha participat en nombrosos treballs sobre els escriptors i l’exili de la guerra espanyola. Va ser assessora de l’exposició “Literatures de l’exili” que es va celebrar a Barcelona l’any 2005. És també membre del Consell editorial de la revista d’història l’Avenç, editorial que publica aquest volum.  

El llibre comença amb uns versos carregats d’emotivitat i dolor que descriuen perfectament l’estat d’ànim de moltes de les persones que van travessar la frontera carregats d’incerteses i també de pors.

“Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.”

El llibre es un conjunt de narracions d’escriptors, intel·lectuals i personalitats en les que s’explica l’experiència i abast sentimental i emotiu que significa, no només la derrota, sinó d’haver de prendre el camí de l’exili, i més enllà de les apreciacions polítiques i d’estima cap a Catalunya hi ha la percepció de la inseguretat personal i familiar que representa l’avanç de l’exèrcit franquista i es podia intuir qui seria el final de tot plegat. 

La nòmina dels escriptors que formen part d’aquest llibre és llarg i notable per la significació de molts d’ells i elles, des d’escriptors reconeguts com el mateix Pere Quart fins a Pere Calders fins a polítics com Pi Sunyer o Manuel Cruells fins reconegudes personalitats de la societat catalana com el metge Josep Trueta fins el cartellista Eduard Fontseré.

I com s’esmenta en el prefaci el conjunt dels “narradors” “Constitueixen tots ells, una ampla representació d’orígens socials, adscripcions ideològiques, dedicacions laborals i militàncies polítiques (evidentment, dins el ventall de partits addictes a la República) i també de models literaris....” És segurament aquesta diversitat de tot tipus el dóna un major interès al llibre ja que amb la disposició personal de cadascú hi ha sentiments coincidents dintre de la individualitat òbvia que representa uns situació tan difícil que representa fruit d‘una derrota, en tots els ordres de la vida i també en la política.

Havíem pogut llegir les vicissituds del pas de la frontera de les primeres autoritats del País i del principals polítics, que evidentment en funció de la seva responsabilitat tenen un tracte diferenciat de la resta de persones que intenta passar la frontera i allunyant-se del perill dels feixistes i de la seva repressió indiscriminada contra tot allò que podés fer referència a la república i per descomptat a qualsevol sospita de simpaties catalanistes.

El títol és prou significatiu, el crit, l’ordre del gendarmes que estaven a la frontera i apressaven als que hi entraven a fer-ho amb diligència. Per unes va ser un crit alliberador i per altres un nou capítol de sofriment i repressió internats en els camp de concentració que els francesos van crear per concentrar l’allau humana que els va venir al damunt

Acabem amb uns altres versos de Pere Quart del mateix poema també prou il·lustratives.

Venceren perquè eren forts
i cruels sense recança.
Com marciren els teus llors
I afrontaren ta esperança
Catalunya, fera mansa,
calla i plora tes dissorts:
plorant pensa en els teus morts
i callant en la venjança.

Realment un compendi de dissort, la mateixa de milers i milers d’homes i dones que traspassant la ratlla van creure que ja estaven salvats

Allez! Allez!. Escrits del pas de la Frontera,1939
Maria Campillo, editora
Editorial l’Avenç
Barcelona, novembre del 2010