Camí del Mostraví de la Fira del Pilar

Sempre ens ha tocat celebrar oficialment el dia 31 de desembre com el darrer dia de l’any. A partir d’aquell moment en què ens mengem les grans de raïm estem tots cofois per encetar un nou calendari. Si tinguéssim en compte la nostra realitat el nou any l’hauríem de començar després de la Diada. És en aquests dies quan la gent comencen en realitat un nou curs. Els més petits  ho pateixen en els seus horaris quan han de començar les obligacions escolars. Els més grans també aprofiten per fer realitat els seus projectes personals i socials. Una nova temporada amb cursets o altres activitats per omplir l’oci. Aquestes dates rivalitzen seriosament amb el dia després de Reis que és quan es fan realitat els nous objectius: perdre pes, deixar de fumar, treure’s el carnet de conduir, portar-se bé amb la veïna o simplement iniciar un nou col·leccionable d’aquests que aquests dies s’acumulen amb més o menys ordre en els quioscs o llibreries de les nostres contrades.

La majoria de gent al mes d’agost o juliol porten a terme les seves vacances en major en menor pressupost. Qui més qui menys fa vacances. Alguns se’n van a l’altra part del món fins els que passen els dies en una segona residència al mar o a la muntanya passant pels que aconsegueixin que un amic o parent els cedeixi a un preu simbòlic algun apartament. Els aturats fan una treva en la recerca de feina o en apuntar-se a nous cursets que els mantingui distrets uns mesos més.

Venim d’un estiu peculiar amb un juliol molt dolent i un agost amb uns serveis mínims que ni de bon tros ha permès tirar coets. S’ha donat la casualitat que el mal temps ha coincidit amb el cap de setmana. Això ha provocat una disminució encara més gran dels nostres visitants puntuals i de la seva despesa entre nosaltres. Tot això acompanyat per una reducció del turisme rus pel conflicte d’Ucraïna i la pèrdua de valor del ruble. Elements que han provocat una temporada molt dolenta. Hem continuat mantenint el problema del “top manta” encara que sembla que ha baixat sensiblement a les platges del Vendrell i sembla que ha pujat lleugerament a Calafell platja. Aquest és un problema que tot i haver requisat algun cotxe que els subministrava material fins que no s’agafi un contenidor no farem res de bo a part d’omplir algun titular de diari.

Sortosament no hem tingut cap incendi forestal a casa nostra. Tampoc hem hagut de lamentar ofegats a les nostres platges, tot i que si que algú ha tingut una parada cardíaca amb conseqüències mortals quan es banyava a les nostres aigües.

Un estiu tranquil amb força turistes de segones residències i francesos que es deixaven veure per les nostres costes. Hem mantingut les nostres festes majors segons els esquemes dels darrers 20 anys i on se segueix mantenint el corpus bàsic del programa. On abans hi havia una orquestra de renom internacional avui en dia hi ha un parell de músics animant a la gent. On abans hi havia un conjunt ara hi ha un “dj” i on abans hi havia un “dj” ara ja no hi ha res. El nostre litoral com molts de Catalunya ha estat farcit d’estelades que és una clara mostra del sentir de la gent d’aquest país que demana poder decidir el seu futur. Alguns turistes suposo que han entès el missatge i altres es deuen pensar que formen part de la decoració que combina amb els venedors, a voltes, allí apostats i que juguen al gat i la rata amb la policia.

Si com deia al principi, aquestes dates actuals és com un principi de curs per al conjunt de la societat  també ho és i d’una manera clara en clau política. Després de veure quasi 2.000.000 de persones manifestar-se a Barcelona el passat dia 30 demanant independència, ara només queda que els nostres polítics ho entenguin i ho facin realitat d’una manera o altra. La gent vol votar sobre el nostre futur encara que  tothom té coll avall que no serà pas vinculant, ni molt menys. Aquí anem a pas de puça i tot arribarà encara que sigui en un trajecte més complicat que anar a Barcelona per les costes del Garraf.

Com a nota curiosa al Vendrell hem vist com un regidor de les llistes del PSC plegava i entrava un noi jove, però aquest canvi a part d’un parell de fotografies no té més transcendència a menys d’un any de les properes locals on pot passar de tot. De moment només tenim un partit com IC-V amb Àlex Duque que es presenta com a candidat oficial a les properes municipals. La resta aniran apareixent de mica en mica encara que els clàssics ho deuran fer quan més tard millor per evitar desercions internes. Tot apunta  que aquests no realitzaran cap canvi en els caps de cartells i en la resta de membres mantenint l’estil de cada formació. El més inesperat és ERC que pot aparèixer amb qualsevol sorpresa perquè és un partit sense candidat que unes setmanes abans de la cita va a cercar qui troba amb més o menys encert. Ara vindrà la tardor, la Fira del Pilar del Vendrell que enguany està massa lluny del dia 15 d’octubre. Espero amb delit una nova edició del Mostraví o tot barrejat però només cervesa no queda gens bé en una localitat penedesenca com la nostra. A la mostra de cervesa artesana del passat Turismar ja hi van anar quatre gats. La propera cita Nadal però encara veurem eleccions autonòmiques  abans de menjar-nos els turrons.