Fuego y cenizas. Éxito y fracaso en política

Hi ha llibres que haurien de ser d’imprescindible lectura, hi ha sens dubte una gran bibliografia de tractats de política, sobre la política i sobre les ideologies, inabastable fer una llista completa. El mateix Ignatieff n’esmenta alguns, al·lusions a Weber, Maquiavel, Tocqueville per citar-ne alguns dels més coneguts i citats en forces ocasions.

El llibre no és ni un tractat sobre política en el sentit tradicional ni tampoc un llibre carregat d’ideòloga, és un llibre que tot i agafant aspectes com aquests ens ve a explicar l’experiència de l’autor en l’acció política. És un llibre que pot servir de guia a futurs polític com ho és el més pròxim i potser sense tanta projecció internacional el magnífic llibre “Cartes a un jove polític” de l’Antoni Dalmau. L’un i l’altre tenen el factor comú de l’experiència acumulada, de traspassar els coneixements i experiències com a referents però sense voler pontificar. Desprès els nivells concrets de cada politics Ignatieff i Dalmau i la seva actuació són molts diferents i a nivells també diferents però les reflexions moltes vegades són en certa manera clarament coincidents.

Michael Ignatieff és escriptor, acadèmic i polític canadenc. Ha treballat en les més importants universitats del món anglòfon: Cambridge, Òxford, Harvard, Toronto.. Va liderar el partit Liberal com a cap de l’oposició entre 2008 i 2011. Ha treballat també com a periodista en la seva estada a Anglaterra, on va tenir diversos programes de ràdio i televiso i va fer d’editorialista pel diari The Observer. La seva tasca d’investigador li ha valgut diversos premis, el seu volum de memòries The Russian Album també va obtenir diversos guardons. Ha escrit també novel·la.

A l’any 2006 comença la seva activitat política i es escollit diputat per una petita circumscripció. Després de resultar escollit va postular-se com a líder dels liberals però va perdre davant Stépahne Dion. Quan aquest va renunciar a seguir en primera línia del partit Ignatieff va agafar el relleu de manera interina fins que el maig del 2009 és escollit líder del partit, càrrec que deixar el 2011 desprès de tenir uns resultats catastròfics en les eleccions federals amb una pèrdua notable d’escons, ell mateix no va sortir reelegit.

Va dimitir poc desprès i va retornar a la seva tasca docent a la Universitat de Toronto

A Fuego y cenizas. Éxito y fracaso en política, Ignatieff explica sense cap mena de concessió les dificultats i “crueltat” de la política actual. La seva manera d’entrar-hi i com a partir d’un moment ja sembla que no hi ha marxa enrere. L’escenificació de com Ignatieff explica la seva entrada en política en el primer capítol és realment interessant i important per seguir el fil narratiu.

La seva voluntat d’implicar-se des de la primera línia en el combat polític deixant la còmode vida d’acadèmic queda ben exposada i reflectida en aquest llibre en que va deixar anant la seves vivències en la política activa i reflexions al voltant de conceptes com el significat de la política, el valor i el paper de l’economia, el veritable sentit social de la tasca pública, la relació amb els mitjans de comunicació, les continuades al·lusions als seus referents polítics, les ensenyances que recupera dels seus mentors, la batalla per la independència del Quebec, les interioritats de les eleccions primàries pels grans partits. Són reflexions fetes des de la seva ja sortida de la política fruit d’una derrota electoral i per tant des de d’una certa reflexió i des del coneixement doncs dels fets, les circumstàncies i les vivències intenses del seu període actiu en el Parlament i en el seu partit.

Ignatieff va descabdellant la seva trajectòria política i va desglossant els sentiments, sensacions certes i dubtes que cada pas li va creant. Hi ha una certa componenda d’aventura però també de la voluntat de canviar les regles del joc i no se’n en surt davant la lògica dels propis partits i també del que l’electoral reclama dels seus polítics. L’etern debat entre la pròpia ideologia i el necessari pragmatisme davant les decisions que cal prendre, la dicotomia entre les creences i criteri propi i el que cal  a vegades adoptar en funció de ser candidat i també del que en cada moment cal acceptar per poder assolir el poder i des del poder fer els canvis que el seu criteri eren del tot necessaris. Ho reflexiona amb molta sinceritat : “Hay que saber modificar las posiciones, pero si se olvidan los principios se cae en la mediocridad”

Aquets és un llibre doncs de reflexió sobre l’experiència de “posar-se” en política sense tenir una motivació clara i concreta i sí moltes de difuses, de viure intensament uns anys de confrontació amb propis i estranys i acaba sortint desprès de l’acceptació d’una derrota sense pal·liatius.

Igantieff explica la seva experiència tot afirmant que: “Perseguí el fuego del poder y contemplé cómo la esperanza quedaba reducida a cenizas”. Però des de les cendres ha escrit aquest magnífic assaig que vol ser també un instrument per no fer perdre l’esperança i animar a que es faci política i es participi activament en la política.

Llibre indispensable per aquells que des de la política o des del seu entorn o simplement des de l’òptica del ciutadà implicat en la seva societat, volen veure transformacions i que els govern prioritzin en funció de les necessitats socials i no per simples, imperatius de partit.

Les paraules finals del llibre són prou il·lustratives del missatge d’optimisme que llença Michael Ignatieff “...pensemos en la política como una llamada que nos empuja hacia adelante, siempre adelante, como una estrella que nos guía. Aquellos de nosotros que respondamos a la llamada sabemos que el éxito o el fracaso importan menos que el hecho de haber respondido. Lo que ahora esperamos es que otros más decididos, más valientes y más dedicados respondan también es por ellos, por esos jóvenes hombres y mujeres, por los que este libro ha sido escrito”.

Fuego y cenizas. Éxito y fracaso en política
Michael Ignatieff
Taurus. Pensamiento
Editorial Taurus
Madrid, 2014