Todos queremos el cielo

Novel·la en que es vol mostrar la capacitat humana davant els fets, i com la línia que separa el bé del mal és a vegades tant difusa per uns i altres que ha generat també situacions molt definides però volàtils en les seves conseqüències. En els cas del conflictes armats i els posicionament de la ciutadania és un exemple clar d’aquesta subtilesa de la línia. L’autora Els Beerten evoca en el llibre la col·laboració d’una part dels joves de Flandes amb els nazis i el que això va suposar per aquesta societat. El resultat del treball és una extensa i magnífica novel·la sobre l’engany, la bona fe i el dramatisme d’algunes situacions que es van viure.

L’autora Els Beerten no és desconeguda de la literatura dels països baixos, porta una vintena de llibres però va ser amb aquesta obra que es va consagrar com autora de gran prestigi, el llibre va rebre el suport de la institució que promou la literatura en flamenc. Beerten és nascuda a la ciutat de Hasselt de però des de la seva joventut viu a Koersel. Va estudiar a la Universitat Catòlica de Lovaina on va seguir també diversos mestratges. Va dirigir a Maastricht una escola,de lletres i dirigia un grup teatral. És professora de francès i anglès.

Va començar a escriure a l’any 1976 publicant diversos contes i poemes pel que va obtenir a l’any 1985 el premi Juan de Flandes. L’obra Tots volem el cel apareguda l’any 2008 va obtenir els principals premis de la literatura holandesa: a l’any 2009 el Boekenleeuw, el premi dels lectors joves Golden Uil i els premis De Gouden Lijst i Nienke Van Hchtum.

Escriu també en diversos mitjans informatius i d’ençà el 2010 escriu una columna mensual a Runner’s Wolrd. També ha viscut diverses experiències com a escriptora convidada a diversos països sud-africans i ha col·laborat també amb diversos projectes vinculats a ensenyar i difondre la literatura entre els joves i com es pot difondre la cultura i la mateixa vida en un entorn multilingüe.

“Todos queremos el cielo” és una novel·la que ha obtingut un ressò crític molt important, no és pel tema delicat que tracta sinó per com ho tracta. La història ens explica el periple vital d’un conjunt de joves dels països baixos que es van sentir atrets per participar amb l’exèrcit alemany a la lluita contra el comunisme i en retornar a la seva pàtria van ser considerats traïdors i la majoria jutjats i executats per traïció. No és un tema fàcil ni un tema que s’hagi tractat masses vegades perquè certament deu resultar incòmode remoure algunes situacions i consciències. L’autora explica que a mesura que hom va adquirint edat i experiència s’adona que a vegades les coses no són tant simples ni senzilles com semblen. Ella sempre va considerar sense matisos el paper del seu país en la guerra mundial,per una banda, els bons, els flamencs que van resistir l’invasió dels nazis i els altres, els dolents, aquells que van combatre amb l’exèrcit rus. Però arriba un moment com diu també Beerten que "Sentía que había llegado la hora de explorar los límites del blanco y el negro, de quién es bueno y quién es malo".

En aquest sentit l’autora vol enfrontar les diverses actituds d’aquells que van optar per una mena de col·laboracionisme no assumit com a tal sinó com una aportacions a una aventura contra un cert model de societat que encarnava el comunisme i també com la voluntat d’un estereotip de jove que cercava elements de superioritat, amb aquells que van lluitar contra els ocupants com una obligació patriòtica. Tots van patir les conseqüències de la confrontació. Aquesta confrontació de models, de comportament encarna amb bona part d’un discurs històric en que es tractava d’amargar un cert col·laboracionisme en els països ocupats pels nazis, que no es va donar majoritàriament, certament, però que va tenir també una àmplia representació per acció o, simplement, per omissió i evitar confrontar-se directament amb l’ocupant. I evidentment quan es vol recuperar la memòria històrica cal fer-ho sense modificar-la ni evitar aquells episodis que dolorosos, segur, tenen també el seu paper en la col·lectivitat, en els seus records  i també en al consciencia social col·lectiva. L’imaginari de la resistència és contraposada a una realitat que no nega l’èpica de les seves accions però relativitza el comportament col·lectiu. 

La novel·la rememora el fets ocorreguts entre l’any 43 i 47 en una zona de la Bèlgica flamenca protagonitzada per dos amics que prenen destins diferents. Un s’apunta a combatre a Rússia mentre l’altre protagonitza accions resistents. Al finalitzar la guerra òbviament el tractament de la societat dels dos amics es completament diferent: un l’heroi, l’altre el traïdor. Però en mig de tot plegat hi ha un afer tèrbol que nomes ells dos coneixen. Escrita des del record dels protagonistes té la voluntat de posar damunt el paper la tragèdia d’una guerra que enfronta famílies i veïns que havien conviscut amb cortesia al llarg dels anys i ara estan en bàndols oposats. Planteja també que no sempre es pot fer una generalització de comportaments, de tots bons o tots dolents. Que fer-ho no és bo i que cal anar a les individualitats per conèixer de veritat a les persones i a les seves situacions i a les seves reaccions davant els fets.

Intriga pel destí final dels protagonistes, escrita amb capítols curts, fet que dóna un ritme viu de lectura i sobretot un gran exercici d’objectivitat a l’hora d’emetre judicis i cercant sempre el matis i mai amb separacions morals radicals.

Molt interessant.

Todos queremos el cielo
Els Beerten
El Aleph editores
Barcelona, novembre del 2010