Actualitzem les fires "tutti fruti"

Ara a la tardor és temps de fira. El més idoni és que féssim un intent d’actualització del nostre model de fires comercials, però ja veig que els responsables  polítics no són capaços de trencar el motlle que fa anys que ha quedat en desús, llavors, hem d’apostar per aquest afany privatitzador que s’imposa a casa nostra i on va caient tot de mica en mica en mans de grans o petites empreses. El proper que hem de fer és agafar la gestió de les nostres fires i posar-la en un concurs públic perquè les gestioni capital privat. No ens podem prendre de tenir el luxe de seguir perdent molts més diners en aquest tipus d’iniciatives que ja fa anys que han quedat en desús i més en una comarca com el Baix Penedès que mostra uns trets especials. Per una banda, la nostra oferta comercial no gaudeix de molta empenta perquè no és gaire forta per acabar-ho de reblar  en els darrers anys ha patit greument els efectes de la crisi global. Un altre factor que hem de tenir en compte és que és minso el nombre d’empreses de la comarca que participen en aquestes cites. Segurament que per un motiu o un altre no hi troben rendibilitat en la seva presència. Aquest és un tema que s’hauria de tenir en compte però  avesats al copiar i enganxar expositors de la darrera edició no hem tingut temps de canviar el model.

Avui en dia igual que tenim empreses que per un tres i no res et fan recular 500 anys la història del teu poble o et porten pirates, bandolers o rapsodes on tu vulguis a un preu testimonial hem d’aprofitar aquests nous projectes per omplir de gent els nostres carrers i places. Si seguim el model tradicional, hem de tenir molt clar que amb la venda de ganivets, peladors de patates, sofàs amb massatges, paelles, matalassos no gaudirem del nombre de visitants que desitjaríem per a les nostres previsions comercials. Llavors aprofitem aquestes nous emprenedors i entre el formatge de Morella, les coques de Perafita i els embotits del Pirineu  aconseguirem superar amb escreix les nostres fires més reeixides. Si els venedors i les paradetes es posen quatre draps amb una mica de gust per ambientar-ho tenim el negoci rodó.

Cada dia va més gent que compra per internet i sinó va amb el seu cotxe a donar un tomb als llocs que mes li poden interessar. Abans no hi havia les comoditats que tenim ara. Fins que no es cobrava el vi, el gra i les ametlles no es podia comprar gaire cosa fora del necessari. Avui en dia amb la Visa i el crèdit bancari ens hem carregat un parell o tres de segles de tradicions ancestrals.

Les úniques fires que poden arribar a tenir sentit són les especialitzades sobre temes concrets. A Montblanc en fan una de “playsmobils” molt popular arreu de Catalunya. La fira de l’avet d’Espinelves, la de la mel del  Perelló i moltes més que es van realitzant en el territori català.

L’any passat de la fira del Vendrell va presentar una bona acollida la part dedicada a la gastronomia a la zona del Puig, però la Rambla estava bastant ensopida amb el de sempre i la ceràmica. Un altre element que tot i no és per tirar coets sempre aporta força és l’apartat de vehicles. Qui més qui menys sempre té un bon motiu per mirar com està el mercat automobilístic. Aquest sector tot i les noves tendències sempre ha gaudit de bona acollida.

Si vols fer una fira de ceràmica s’ha de fer bé amb més venedors i altres sectors relacionats amb aquest aspecte. Ja no es valen els “tutifrutis” per omplir. S’ha de donar un caire més global i no pas unes quantes parades allí venen les peces realitzades amb aquesta material i alguna cosa més de bijuteria.

El tot s’hi val ja no es porta, ara hem d’anar a la part concreta. Això si és vol fer una cosa amb cara i ulls. Si estem frisosos de  seguir amb la política d’omplir per omplir, doncs endavant i no passa res.

Davant el fet que no es vol canviar de model aporto aquests apunts que són alguns  pels quals crec que les fires també haurien de tenir una gestió  privada. Els funcionaris que estan destinats a aquesta àrea, ara que el govern central ha limitat la contractació de nou personal al servei de les administracions públiques es podrien aprofitar per cobrir altres llocs i reforçar departaments que necessiten més efectius com benestar social i recaptació.

Fer una fira de derivats del vi està molt bé, però és un model massa estès a casa nostra i la gent ja està una mica farta i per altra banda, tenim moltes cites amb aquesta temàtica. Però en el món de la gastronomia o temàtica especialitzada és on es poden convocar més visitants perquè es poden generar propostes molt temptadores i amb no gaire pressupost. El fracàs és el millor camí per aprendre. És un tema d’imaginació. Hem de treballar el nostre model de fires, però de moment i fins que no arribi la privatització o un canvi radical, enguany a la Fira del Vendrell hi hauríem de posar el Mostraví o incloure una mostra de vins. Al darrer Turismar ja vàrem poder veure la pobre acollida de la fira de cerveses artesanes. Si som un país de vi, doncs apostem pel Mostraví. Algun altre dia de l’any ja hi tindrem temps per posar-hi les cerveses o la sidra si ens fa falta.