-
Negre sobre blanc, notes de lectura
-
Frederic Llopart
- Vilanova i la Geltrú
- 03-10-2014 18:31
Eix. El hermano pequeño
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Aquesta novel·la va obtenir el premi Gonzalo Torrente Ballester de narrativa que atorga la Diputació de Coruña. Aquesta és una novel·la que sota la denominació de gènere policial conté una alta qualitat narrativa i també un argument que posa de manifest algunes de les xacres que avui estan presents a la nostra societat i també en aquelles esferes properes al poder. La novel·la és una barreja notable de capacitat per gestar un argument molt sòlid i alhora la suficient habilitat per emmarcar l’argument en les situacions personals dels principals protagonistes. La barreja és una novel·la potent i amb diverses vies de sospites sobre els actituds dels personatges més importants. Això només es possible si hom té la capacitat de ficció i el domini de la narrativa com és el cas de l’autor.
Guelbenzu va estudiar dret però va deixar aquest estudis per dedicar-se a la literatura. Els seus primers escrits van ser publicats en diverses revistes com “Signos” o “Cuaderrnos hispanoamericanos” on edita alguns contes i també poesia. El primer llibre publicat és de poesia però el seu primer èxit és la novel·la El Mercurio que a l’any 1967 es finalista del premi de narrativa Biblioteca Breve, que convoca l’editorial Seix Barral.
Va treballar en diverses revistes durant un període de la seva vida, destaca el seu treball a la prestigiosa revista Cuadernos para el Diálogo i va dirigir l’editorial Taurus i més tard Alfaguara. Però a partir del final dels anys vuitanta es dedica exclusivament a la literatura i a escriure articles en diversos diaris i col·labora fonamentalment amb el diari El País i el seu suplement cultural, Babelia.
A l’any 2001 va publicar la seva novel·la de gènere policíac, No acosen al asesino, a on va debutar com a protagonista la jutgessa Mariana de Marco que ha anat també protagonitzant la sèrie amb una enorme acceptació. La voluntat de l’autor era sembla fer una sèrie de deu novel·les amb la protagonista, la que avui comentem va obtenir el premi Torrente Ballester de narrativa. No és però la primera vegada que obté algun guardó, després de ser finalista de la Biblioteca Breve que ja hem esmenat cal dir que va guanyar el premi de periodisme sobre lectura amb un article a Heraldo de Aragón i els premis Crítica de narrativa castellana a l’any 1981, el de novel·la Plaza & Janes a l’any 1991.
“El Hermano pequeño” combina les clàssiques pautes de la novel·la de policies amb un retrat social i la crítica dels diversos poders existents. L’acció comença quan es descobreix el cos d'una jove morta amb signes de violència. El cadàver té les mans tallades. A partir d’aquí s’inicia el procés d’investigació que comporta un seguit de descobriments a l’entorn de la noia que s’havia dedicat en la seva joventut a ser model de fotografies eròtiques i que per una sacsejada de tipus religiós acaba retirant-se d’aquest món i es casa amb un jove i ambdós munten un negoci. A partir del lloc a on s’ha trobat el cadàver i desprès dels primers interrogatoris es detingut el seu sogre que declara haver mort a la noia. La jutge escèptica amb la declaració segueix investigant, descobreix algun secret personal del marit que el relaciona amb un germà de la jutgessa per això es veu inhabilitada del cas però segueix amb la seva investigació. En mig de tot plegat la relació amb els principals cacics del poble li comporten alguns problemes, però per comptes d’atemorir-se redobla els seus esforços fins desmantellar la trama de l’assassinat.
Més enllà de la investigació i els circumstàncies que es va produint a mesura que aquesta avança, la novel·la també ens presenta a una galeria de personatges que tenen credibilitat en els diversos rols que l’autor els prepara, des dels pares del marit de la víctima que tenen un paper prou important en el desenvolupament els fets fins el germà de la jutgessa que amaga part del que és i del que sap. Tot plegat en una fins a cert punt asfixiant relació dels poders fàctics d’una ciutat i la voluntat de la jutgessa de voler mantenir la integritat professional i l’equilibri emocional personal.
La novel·la afronta també algunes de les pautes de comportament de determinades societats i de la sensació d’inseguretat quan algun fet desproporcionar con és l’assassinat de la jove genera una situació que en l’imaginari popular es genera aquesta situació d‘inseguretat i alhora desperta els interessos de la premsa i per tant també a nivell de societat.
L’obra però vol destacar també valors com la constància en el treball, la incorruptibilitat i la fermes a de conviccions davant un món en que una certa liquidesa ètica i una certa prepotència dels sectors econòmicament potents es valora més que l’honestedat i l’esforç per fer prevaler la justícia.
El projecte de les deu novel·les amb la protagonista la jutgessa Mariana de Marco segueix el seu curs. Bona factura narrativa, una trama molt propera a la realitat, una crítica social adequada i correcte, la suma de tot plegat dóna una novel·la interessant, entretinguda i compromesa.
De bona lectura.
El hermano pequeño
J.M. Guelbenzu
Colección Áncora y Delfín nº 1208
Editorial Destino
Barcelona 2011
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!