Todo lo que se llevó el diablo

Fa temps que havíem llegit una magnífica novel·la del mateix autor “Los príncipes valientes” publicada al 2007 i vam descobrir a un excel·lent autor que tirant de la memòria personal, íntima, sobre la història i la cultura d’un barri obrer. La novel·la ens descriu a la perfecció les perifèries industrials en els moments en que comença ha haver-hi un cert desenvolupament .

Sota la descripció de la mateixa infància de l’autor a la ciutat de Sant Adrià, amb la desembocadura del Besòs que constitueix l’indret, el territori de les aventures dels infants que comencen a créixer als anys setanta amb el record, ja una mica allunyat, de la guerra civil però vives encara  les seves conseqüències i també la consolidació de la industrialització amb l’aportació d‘una nova cultura i la possibilitat de tenir a l’abast productes i instruments que era difícil pensar que aquella generació tindria com els televisors o els cotxes els primers utilitaris. Tot ubicat als anys setanta, com hem dit, amb les primeres vagues i lluites sindicals, els barris dels extraradis construïts sense cap mena d’urbanització i que van esdevenir petits guetos a les afores de la gran ciutat per poder ubicar la ma d’obra industrial que es necessitava per consolidar el creixement. Tot plegat vist des de la mentalitat d’uns nens que van deixant de ser-ho i esdevén “Príncipes Valientes”, van creixent i prenent consciència de qui són, d’on provenen i quins són els factors que condicionaran les seves vides

Javier Pérez Andújar (Sant Adrià de Besòs, 1965), es va llicenciar en filologia hispànica a la Universitat de Barcelona i va debutar en narrativa de ficció amb la magnífica Los príncipes Valientes, tot i que ja havia publicat diversos llibres sobre història i algun que altre assaig. Destacaríem alguns dels seus títols: Catalanes todos. Las quinze visitas de Franco a Catalunya, Salvador Dalí. A la conquista  de la irracional. Ha fet també d’editor d’uns quants llibres vinculats al Círculo de Lectores. També ha fet diverses col·laboracions periodístiques a l’edició catalana del diari El País i també al programa L’hora del lector de TV3 amb  Emilio Manzano. Va col·laborar amb revistes catalanes que han tingut una ressonància important com  Ajoblanco, Globe, Mondo.

A “Todo lo que se llevó el diablo” l’acció es concreta amb la figura de tres mestres que entusiasmats, amb la proposta d’estendre la cultura i l’educació per part de la República, s’apunten a les Misiones Pedagógicas autèntiques cèl·lules d’agitació i extensió educativa i cultural que vam recórrer el llarg i ample de les espanyes per difondre els coneixements amb recursos variats a tots els pobles d’Espanya. Aquesta idea tant utòpica va contrastar amb la realitat que es a van trobar, colpidora en alguns moments o entranyable en altres moments. La novel·la també ens mostra l’esclat de la violència amb personatges inesperats i la narració ens trasllada a l’actualitat a través de la mateixa història. La narració és un reconeixement a la tasca de les missions pedagògiques i a la gent que de manera desinteressada i amb un noble afany d’oferir els seus coneixements al altres es van enrolar entre els anys 31 i 36 aquets projectes que com tots va tenir elements diversos i projeccions controvertides.

L’autor inclou en la narració l’humor, la política, la violència i també juga, com tant altres autors, quan fan referència a fets del passat i a personatges reals que es barregen amb la trama de ficció. El real es barreja amb allò que hagués pogut ser i acaba creant la necessitat de descobrir fins a on la ficció supera a una realitat possibilitat. El protagonista, xofer d’aquelles missions esdevé després un dibuixant de còmics a Brussel·les i esdevé la clau per conèixer la història i interpretar els fets novel·lats.

La voluntat de Pérez Andújar juga amb els personatges per provocar també el debat ideològic i el propi anàlisi de la convicció dels propis lectors. Al llarg del recorregut del protagonistes van trobant a un seguit de personatges que van contrastant les idees que els mestres portent a les seves espatlles i és en aquest contrast a on van sorgint elements que van apaivagant el primer idealisme del joves que, deixant una vida més o menys acomodada, van sortir a culturalitzar, potser ingènuament, potser utòpicament un país que necessitava la cultura i l’educació com l’aire que es respira o el pa que es menja.

Pérez Andújar recrea amb extraordinària novetat i amb una qualitat literària excel·lent la vida i la difusió de la cultura popular espanyola durant el temps de la república..

Narració brillant.
Diàlegs recurrents i divertidíssims.
Barreja de veritat i ficció.
Incardinació de personatges reals es espais de ficció.
Emotiva en alguns moments

Al dir dels experts supera l’anterior novel·la i consagra l’autor com una realitat constatable de la literatura castellana.    

Todo lo que se llevó el diablo
Javier Pérez Andújar
Colección Andanzas, nº735
Editorial Tusquets
Barcelona, 2010