Abandonar les galeres momentàniament per redreçar el rumb

Quan vam pujar al vaixell érem conscients que ens tocaria remar sense controlar el timó.

Hem assumit les contradiccions de remar a galeres, des d’una posició on no es veu ben bé cap a on et dirigeix el patró.

No ens fa res remar a galeres, sempre hem tripulat barques precàries, havent de suportar els iots i les grans embarcacions que, per ignorància o seguint un pla ben travat, ens han passat per sobre, i han estat a punt d’enfonsar-nos la nau en més d’una ocasió. Malgrat tot, sempre hem sabut seguir el nostre rumb i hem sabut a on volíem anar.

El passatge, per primera vegada, era qui decidia el destí, fora de viatges organitzats per l’agència de torn. Vàrem acceptar remar a condició que qui porta el timó mantingués ferm el rumb que tota la tripulació vam acordar col·lectivament, interpretant les voluntats del passatge. Aquesta va ser la clau de volta que va fer assumir totes les contradiccions: que la tripulació estaríem sota el domini del passatge i que la nostra missió seria guiar el vaixell cap a on menava el passatge, i que afrontaríem qualsevol eventualitat de la mateixa manera que havíem acordat el rumb.

El patró, s’havia de limitar a mantenir el timó recte, i nosaltres els rems endavant, sempre endavant. Però el patró ha decidit virar, trencant el compromís de menar la nau de manera col·lectiva, perquè així ho ha decidit el passatge; destinació i manejament col·lectiu va ser el seu mandat.

Davant d'un canvi de rumb evident, hi ha qui, com les rates, ha abandonat el vaixell al primer sotrac (posant en evidència la incomoditat, qui sap si per manca de costum, de compartir galeres; altra cosa hagués estat compartir el pont de comandament). D’altres, creient-se contramestre (i veient-se patró més d’hora que tard) ha posat el crit al cel per un viratge que ha alimentat amb la seva actitud de pleitesia, i malda per arribar al port que sigui a veure si pot fer-se amb el timó.  

Però nosaltres ens considerem amb la responsabilitat d’haver d’abandonar momentàniament les galeres, pujar a cabina i intentar que es redreci el rumb. Potser hi ha qui pensi que no és feina per a grumets, però aquest viatge era diferent de bon principi.

I si el patró no redreça el rumb, tocarà prendre-li el timó, i això només es podrà fer si el passatge, qui mana, segueix tenint l'objectiu clar i la convicció intacta de saber-se protagonista d'aquest viatge. Al cap i a la fi no hi ha d’haver cap altre objectiu acabi prenent el comandament de la nau el propi passatge.