L'herba de les nits

Patrick Modiano acaba de rebre el premi Nobel de literatura pel conjunt de la seva obra. L’acadèmia ho ha justificat dient “Per la seva capacitat de fer memòria amb la que evocat els destins dels humans  més difícils de retratar i desvetllar el món de l’Ocupació”.

Novel·la també de record i de memòria, un cop més els carrers de París i els canvis i evolucions que han tingut és el marc ideal perquè el protagonista en Jean faci la reconstrucció d’un fets i vivències de la seva joventut que l’han turmentat durant molt de temps. Bona part dels seus records són vells edificis dels carrers de París, el seus cafès i els vells hotels en els que vivien moltes persones que potser tenien coses a amagar o que generaven prous interrogants com per elucubrar sobre les seves vides

Modiano és fill d’un jueu que va arribar a París des de Grècia i d’una actriu belga que es van conèixer durant l’ocupació nazi de França i per tant alguna inspiració de les obres d’aquesta època tenen un ressò de record familiar.

Nascut a l’any 1945 va estudiar batxillerat però no va voler seguir estudis superiors. De la seva joventut es recordar el colpiment que va significar la mort del seu germà a qui estava molt unit després de la mort dels seus pares.

Ha col·laborat també en molts guions cinematogràfics i destaca entre ells el de Lacombe Lucien amb Louis Malle que va ser una pel·lícula que va obtenir un gran èxit i que tractava del col·laboracionisme en la França ocupada. Com en les seves obres, els guions es mouen també per un estil directe amb economia de recursos i tractant la realitat com una ficció documental.

En els darrers anys ha publicat a Espanya novel·les que han tingut una magnífica acollida, dentre elles destacaríem: Joyita, Debate, 2003, Un pedigrí, 2007. El Café de la joventut perduda, 2008. Reducción de condena, Pre-Textos, El carrer de les botigues fosques, 2009. El horizonte, i una trilogia de novel·les curtes sobre l’ocupació nazi de França. La trilogia de la ocupación

És doncs un novel·lista prolífic, l'any 1978 va obtenir el Premi Goncourt  El carrer de les botigues fosques i amb En el cafè de la joventut perduda va obtenir el premi de la revista Lire a la millor novel·la francesa del 2007.

Ara es publica en català i castellà simultàniament L’herba de les nits que alguns han definit com una novel·la prousiana i de com podem retornar al passat i enfonsar-nos en ell per a través del record intentar refer passatges i aspectes de la nostra vida que ja comencen a caure en l’oblit per l’inexorable pas del temps. Refer la memòria per reviure sentiments i situacions que tot i quedar-nos llunyanes ens fan encara reflexionar i pensar en que va succeir temps enrere.

El recurs de l’escriptor que recupera un vell manuscrit és la base de tota la narració, aquets cop una llibreta de color negre, i a través de les múltiples anotacions. Algunes ja semblen inconnexes i altres de difícil record, que hi va fer en el seu moment, noms, adreces, anuncis, frases que el van atraure, paisatges, carrers, itineraris,edificis, cafès .. tot un seguit de notes que l’evoquen a recordar la situació que va viure en el moment en que la llibreta negra era el seu equipatge. La memòria ens porta a la relació que va tenir el protagonista amb una noia, la Dannie, quina identitat real queda en el dubte i l’ambigüitat  pels diversos noms que usava i la seva estranya relació amb un conjunt de personatges que viuen en el llindar de la llei amb afers més aviat obscurs, amb la barreja de delinqüents i serveis secrets  marroquins. Tot plegat un conjunt de records esfilagarsats, algunes vegades inconnexes, altres que apunten històries més o menys travades i també molts dubtes i situacions carregades de grisos sense que es puguin fixar els detalls dels fets. Ombres, dubtes, reiniciar històries que es van perdent i es van reobrin en funció del mecanismes que fan despertar la memòria i clarifica les escenes que s’han viscut. Es contraposen les anotacions precises que es va trobant en la llibreta escrita fa molt de temps amb les imatges i escenes que li desperta el record. El clarobscurs propi de la memòria de fets llunyans.

La barreja de la història d’amor que viu amb la Dannie i la història paral·lela de la noia amb un seguit de personatges, foscos i afers tèrbols que es poden intuir però que no tenen explicació ja que la noia no “no contestava mai cap pregunta”. Cinquanta anys més tard i amb la documentació que li es facilitada per un antic agent dels serveis policíacs que va seguir a la noia i al grup pretén refer la història. La noia, la Dannie no contestava cap pregunta i les preguntes també se les fa en Jean a través dels seus records i tampoc acaba de trobar respostes clares, més aviat intuïcions ja que en el passat es fa difícil trobar-hi respostes. Malgrat tot cal intentar-ho, sens dubte.

Modiano com en altres novel·les ens traça recorreguts per un Paris encara fosc amb els records de l’ocupació i també en els moments dels conflictes colonials. Itineraris carregats de descripcions i també carregades d’històries d’amor, la majoria impossibles.

Els sentiments, la condició humana, la recerca de la identitat que ve dels espais físics però també de les relacions i actuacions que van forjant la personalitat.

El llibre que alhora manté una fina línia de novel·la negra amb moments poètics i carregada de sentiments esdevé una novel·la de recerca d’un temps, que sense ser el millor, el protagonista va viure amb intensitat i va deixar petjada profunda en la seva memòria .

Recercar la memòria és recercar també els sentiments, les persones, els paisatges i les imatges que hi associem i les vides paral·leles que hem viscut.

Com en Jean reviu a través de les seves notes escrites, tot busquen en la memòria els múltiples paradisos perduts.
 

L'herba de les nits
Patrick Modiano
Col·lecció “A tot Vent”
Editorial Proa  ( Anagrama en castellà)
Barcelona, maig del 2014