Desig de xocolata

Aquesta novel·la va ser la guanyadora del Premi de les lletres Catalanes,Ramon Llull. La narració és una triple història al voltant d’un objecte, una vella xocolatera i de les persones que la conserven i alhora senten passió per la xocolata. Tres històries d’amor, tres històries diferents, tres històries de passions en tres temps diferents de la història. Narració de les relacions entre les persones també d’una molt bona caracterització de cada un dels temps on succeïen les històries.

Care Santos, va néixer a Mataró, va estudiar filosofia i filologia, ha treballat en diversos diaris com Diari de Barcelona, ABC, El Punt i a la revista Presència o El Mundo, a on fa crítica literària.

Va començar a publicar a l’any 1995 amb el llibre Cuentos Cítricos. Va guanyar el premi Ateneo de Sevilla amb Trigal Con Cuervos i també en el camp de la literatura juvenil té un reconegut de prestigi que la situa com una de les autores més llegides, valorada i premiada, va guanyar el premi Gran Angular amb Los ojos del lobo i també ha estat guardonada amb el Ramon Montaner, Joaquim Ruyra i Protagonistes joves. A l’any 2007 va ser finalista del Premio Primavera de Novel·la.

Fa un parell d’anys va publicar amb un èxit notable de lectura i crítica Habitacions Tancades, on, com en l’actual novel·la, passat i present convergeixen seguint el fil de la història i de la ficció creada per l’autora, aquesta novel·la s’ha traduït a forces idiomes.

També ha participat en diverses antologies i es considera Care Santos com una de les autores més llegides en aquests moments del panorama literari català i espanyol per la seva solidesa literària i també perquè en cada novel·la es podrien trobar diversos generes. Ha estat traduïda a prop d’una vintena d’idiomes el que ha fet que es consolidés la seva presència internacional.

A Desig de Xocolata, una xocolatera de porcellana és el fil conductor amb tres històries diferents però enllaçades per la possessió de la xocolatera que és la mida justa de tres xicres.

La història comença en el temps actual, tres amics íntims l’Oriol, la Sara i el Max, aquest darrers parella amb fills. Entre els tres hi ha un triangle amorós que ve des de que es van conèixer amb un curs sobre el tractament de la xocolata. L’Oriol avui un afamat xocolater torna desprès d’una absència i sopa amb el Max, però la Sara des del balcó de la casa del costat va escoltant la conversa i reviu les seves trobades furtives amb l’Oriol. En Max però posa de manifest que coneix la història de la seva dona amb el seu amic. La tensió sembla que pot arribar a esclatar en un enfrontament però no, Max aprecia el que té i no ho vol perdre. La passió per la xocolata que els uneix sembla que també enforteix relacions. En un moment del sopar la xocolatera es trenca i el Max mentre evoca el sopar la va refent.

La Sara també evoca el moment en que troba la xocolatera a casa d’un antiquari que li explica d’on la va treure i això dóna per  començar la segona història, també una història d’amor a la seva manera. Ens situa a la Barcelona entre el final de segle XIX i l’ inici del XX i té com a escenari privilegiat el Liceu i les seves òperes i la tragèdia de les bombes que van produir una sotragada al món de la burgesia catalana. És també la història de dues germanes de llet la Càndida i l’Aurora, una la propietària de la xocolatera i l’altre que acaba quedant-se-la per un joc de malentesos. L’Ascens de l’Aurora i el declivi de la Càndida que ho ha tingut tot però la seva peculiar manera de viure l’ha portat gairebé a la indigència. També descobrim la implantació els grans xocolaters a la ciutat de Barcelona.

I de xocolaters va la darrera part situada en el segle XVIII on seguim les peripècies de Víctor que oficia de secretari d’una delegació francesa que ve a trobar el xocolater Fernandes que havia inventat una màquina per millorar la fabricació de la xocolata. L’esposa del xocolater la Marianna, intenta encobrir la mort de Fernandes per poder seguir treballant amb la complicitat d’en Victor, que s’enamora d’ella, aconseguirà burlar el setge que entre una delegació anglesa i les gremis locals li fan per tal de poder prendre-li la meravellosa màquina. També en aquest darrera història es descobrirà la procedència de la xocolatera que fa de nus de la narració i relliga les tres històries que donen sentit a les històries narrades.

El llibre doncs el composen les tres històries molt ben ambientades en les corresponents èpoques i també amb una ben contrastada definició dels protagonistes i els papers que tenen en les corresponents històries.

Paper important de les dones que tenen relleu, tant la Sara com la Càndida són dones que tenen comportaments peculiars en les seves èpoques i la Marianna, dona del xocolater Fernandes, té també molta valentia per enfrontar-se als problemes que li sorgeixen amb la mort del seu marit i amb la voluntat de seguir treballant en el negoci de la xocolata. Però sobresurten també el Mossèn Fideu o el mateix Oriol en la primera part  que essent secundaris per la trama que s’explica tenen la seva importància i relleu en el conjunt de la història.

El llibre és de fàcil lectura però molt agradable de llegir. El ritme adequat per anar teixint la trama de les històries, un llenguatge que potser en algun moments massa rebuscat però en general la seva estructura fa que sigui mot atractiu.

Barreja de novel·la d’ambientació històrica a l’entorn d’un producte dolç com la xocolata, la seva fabricació i la seva presència a la ciutat de Barcelona. El llibre malgrat en algun moment narra situacions complicades cerca la felicitat, en una tassa de xocolata i també en la manera de viure la mateixa vida.

Lectura recomanable per passar una bona estona i si pot ser prenent una tassa de xocolata. No us perdeu la combinació.

Desig de xocolata
Care Santos
Premi Ramon Llull  2014
Editorial Planeta
Barcelona, març 2014