Com una reina

Amb Com una reina, Mercè Foradada torna a oferir-nos un recull de contes. El conte a parer d’alguns crítics és el gènere literari més complex i difícil. Cal desenvolupar els clàssics plantejaments, nus i desenllaç amb un espai reduït sense que es desfaci l’emoció, la màgia que cada una de les narracions pretén aconseguir. Cal moltes vegades exprimir el llenguatge per trobar, amb un mínim de paraules, el màxim de significació o descripció; cal trobar la capacitat de concentrar les emocions i el sentiments sense que es perdi el paper singular que juguen en cada narració; cal condensar el nus, sense que es perdi el discurs narratiu. I cal, això sí, l’imprescindible final, que la narració no acabi esvaint-se o desfent-se sense poder tancar el cercle, arrodonir el desenllaç.

Nou llibre,doncs, de Mercè Foradada que s’afegeix a la ja notable llista que va començar per: "En el prestatge”. Col·lecció el Balancí Edicions 62 pel que va rebre el Premi Dona de l’any 2001. La narració de la trajectòria vital d’una dona valenta. “Velles amb v de vida”, Col·lecció El Balanci Edicions 62, un seguit de contes i narracions breus sobre persones d’una determinada edat. “Centaures”, Editorial Cossetània, 2005 la lluita i trajectòria vital d’una dona. El desig de transcendir. “Vilanovines, de l’arxiu a l’evocació”, conjunt de biografies sobre dones de la ciutat i que tenen el contrapunt imaginatiu i situa a les protagonistes en algun moment de la vida. Bruixes, que  és una novel·la, valenta, audaç i que tracta de l’ús de la llibertat de les persones i dels actes suprems de sacrificis que comporten algunes actituds i decisions. Aquesta narració va guanyar el premi XXIII Premi de Narrativa Sebastià Juan Arbó i va ser publicat a l’any 2011 a Cossetània Edicions.

I la darrera La Casa Verda, difícil de definir estilísticament o encasellar-la en un estil concret i determinat  perquè podria ser un conjunt de narracions breus associades o bé llegir-la com una unitat i esdevenir un text a cavall entre una novel·la breu i també en una prosa que en el seu conjunt agafa determinats tocs  memorialístic.

Sigui com sigui diríem que és un text, carregat de sensibilitat, de records, de respecte i de lectura deliciosa.

Creiem que la Mercè Foradada se’n surt molt bé del repte que constitueix aquest aplec de contes, aquestes narracions que tenen força, sensibilitat, algun punt de duresa, en altres hi ha personatges que transpiren en alguns moments un deix interessant de fina ironia però també la calidesa d’algun brot de nostàlgia.

La majoria són personatges que sota la necessària pàtina de ficció tenen versemblança, són creïbles, poden ser personatges que possiblement estiguin ara mateix circulant pels nostres voltants. I aquesta és una de les virtuts del llibre, fonamentar la ficció sobre una base ben real, ben quotidiana que fa que mantinguem una certa empatia amb els i les protagonistes, perquè són gent normal, gent segurament com nosaltres que viuen, senten i/o pateixen les mateixes coses, poden pensar com nosaltres i riure o plorar pels mateixos esdeveniments.

En la contracoberta del llibre hi ha una al·lusió a la soledat com a motor de les narracions del llibre. Ja sabem que la soledat ha estat un del temes més recurrents de la literatura. Solitud, soledat que pot durar cents anys, soledat del corredor de fons, o la soledat i por del porter davant el penal, i un llarg etcètera. La soledat és certament també un motor de vivències i de creació de sentiments i actuacions

Després de la lectura del llibre em sembla que els personatges protagonistes més que patir o gaudir soledat em sembla que són personatges peculiars, que volen viure a fons la seva vida, la que els hi queda que en alguns casos ja és més aviat minsa. Són personatges que en alguns casos es rebel·len contra el destí. La voluntat de transcendir, de ser recordats de que la seva petjada en aquesta terra no desaparegui, la seva lluita contra un destí que sembla ja fixat i inamovible. La soledat empresona en un propi imaginari els protagonistes de Com una reina tinc la sensació que malden per sortir de la seva pròpia presó. Alguns ho aconsegueixen, altres no, però tots brillen en llum pròpia i amb el seu propi i intransferible món i la manera de ser-hi.

I en el llibre i ha rebels sols potser, amb causa justa o sense ella, però tots i totes volen deixar empremta. I és ben cert que en els moments crucials de la vida, en el just punt de prendre les grans decisions estem sols, podem tenir amics, amants, i una llarga nòmina d’acompanyants en cada moment vital però en els moments claus és en la soledat que prenem les decisions que corresponen, equivocades o no. El temps ens ho dirà.

Segurament es pot llegir amb rapidesa, fer una lectura ràpida i després agafar conte per conte, llegir-los tranquil·lament, pausadament assaborint-ne el contingut i la amatents per intentar copsar tota la seva intencionalitat o simplement gaudir d’una estona amb les expectatives per saber el final del relat.

Lectura suau, que ens portarà a descobrir el matís de cada conte, de cada personatge. La tragèdia personal, la voluntat de transcendir, la necessitat de seguir observant, la permanent recerca de presències. Personatges torbats, segurament sols però també rebels o comisos, engrescats o avorrits, dolços o punyents.

Tot plegat un seguit d’històries que bé podrien semblar experiències més o menys paral·leles que hagin ocorregut en la nostra proximitat, o ben segur que en els nostres entorns podríem explicar-ne algunes de semblants, la màgia del relat i del conte està explicar-nos-els de manera que ens facin recordar els nostres episodis, o que ens facin cercar en el foc de camp de la memòria –frase genial, per altra banda– que diu l’autora, l’actuació que ens pertoca el paral·lelisme entre la ficció de cada conte i la realitat que hem conegut.

Històries properes personatge pròxims que generen en la seva majoria un certa empatia, aquesta simpatia o rebuig que generen els i les protagonistes és el que crec fa que aquets llibre tingui a més de la qualitat literària, que la té, indubtablement, una extraordinària sensibilitat, sentiments, sensacions, tot allò que cerquem i trobem, no sempre, en la bona literatura.

Diuen que en el pot petit hi ha la bona confitura.

En el llibre petit de contes de Com una reina, hi ha el fruit d’una bona escriptura que sap anar directe a la fibra, directe al cor i directe a l’anima.

Com una reina
Mercè Foradada
Col·lecció Narratives
Edicions Saldonar
Barcelona, setembre 2014