El pinxo, la víctima i la trista figura

M'he llegit diversos llibres de la catedràtica de Relacions Internacionals, Esther Barbé. Barbé -quan estudiava a l'UAB- va qualificar a la Unió Europea com a "nan polític i gegant econòmic". La qualificació em va quedar  gravada a la memòria. Va fer diana. Déu n'hi do el que ha plogut des d'aleshores. Han plogut diverses reformes institucionals dins el si de l'organització internacional. També han plogut nous estats membres a la UE en abundància.

Ara, la Unió Europea és "un nan polític i un nan econòmic". I això no és tot. La UE continua sense comptar amb una defensa i seguretat en comú, després d'infinitat de reunions, fòrums, negociacions i consells dels seus membres, des de l'acabament del conflicte iugoslau a l'any 1995.

La Unió Europa Occidental que havia de ser l'organització internacional que instrumentés la defensa en comú de la UE, va abaixar les persianes el 30 de juny de 2011. La dissolució d'aquesta organització internacional europea és el viu reflex de les diferències i passivitat dels estats membres de la Unió Europea en matèria de defensa i seguretat.

Han passat gairebé 20 anys des dels Acords de pau de Dayton relatius a l'èx-Iugoslavia. La seguretat en la Europa del segle XXI, com sempre, sense cap iniciativa pròpia seriosa. Segueix depenent dels Estats Units mitjançant la OTAN.

I el pitjor de tot. La irresponsabilitat de la Unió Europea, deixant-se estimar i acostant-se a Ucraïna de cara a la galeria, molesta a Rússia. I com no podia ser d'una altra manera, el bel·licós Putin fa caure en el ridícul a la UE. La Unió Europea està fent el paper de la trista figura en el conflicte d'Ucraïna. La UE ha "venut" al govern de Kíev.

El 21 de març de 2014, l'organització internacional europea (UE) no havia d'haver convidat a Ucraïna a signar l'Acord d'Associació. Aquest tractat internacional només ha servit per empitjorar la crisi ucraïnesa, després de l'annexió de Crimea per part de Rússia mitjançant el referèndum del 16 de març de 2014. Des d'aquest moment, Kíev ha patit tota mena d'abusos -uns més velats que d'altres- per part del Kremlin. Kíev va començar perdent el control de Donetsk a l'abril del 2014. La proclamació de la República popular de Donetsk i Lugansk a començaments d'aquest novembre, ha significat el darrer episodi més rellevant del conflicte.

Rússia està oferint, de manera constant, un poderós suport militar als rebels prorussos d'Ucraïna oriental. El portaveu del Ministeri d'Afers Exterior rus, Aleksandr Lukaixévitx, parla de respectar la treva acordada el passat setembre de 2014. Mentrestant, hi hagut bombardejos, i els enfrontaments armats entre milicians rebels i l'exèrcit ucraïnès segueixen produint-se. Els vaivens constants de camions  carregats d'elements personals i armamentístics des de Rússia cap a Ucraïna, fan que l'escenari conflictual sigui cada vegada més preocupant.

El poble ucraïnès ho té més malament que mai des de la desmembració de l'URSS a l'any 1991. De fet, ja fa anys que viu en un clima de profunda crisi política, econòmica i social interna. Els enganys de Rússia no agafen ningú per sorpresa. El que no calia era tanta hipocresia per part de la Unió Europea per acabar deixant a Ucraïna descaradament a l'estacada. Realment, no calia.