Memòria de sang

Aquesta és al primera novel·la que publica el conegut periodista Enric Calpena. És una novel·la a cavall entre la novel·la històrica i la novel·la d’aventures. Ens relata la creació del batalló de voluntaris de Catalunya que va acompanyar al General Joan Prim en la  primera aventura africana i en la guerra colonial.

És també la història del protagonista un jove, molt lligat a la figura del Coronel Sugranyes, que va lluitar amb els lliberals, notable de la ciutat, de Reus com Prim treballa en la organització d’aquest batalló.

El protagonista en Joan Gort afillat del coronel, veu com el seu pare és assassinat a mans d’uns presumpte malfactors que en realitat són membres de la policia coneguda com “La Ronda” que feia els treball bruts dels oligarques del moment, el pare és un ex-soldat lliberal lligat també a Sugranyes, el jove queda sota la protecció d’aquest i el seguirà a la seva aventura africana.

Enric Calpena és un periodista català. Ha treballat com a productor executiu, presentador, director, guionista, realitzador de diversos programes de televisió. Actualment dirigeix i presenta el programa de divulgació històrica En Guàrdia a l’emissora Catalunya Ràdio.

Va començar la seva carrera professional al diari El País i fou un dels primers periodistes que va treballar a Televisió de Catalunya on va presentar els primers noticiaris. Posteriorment ha treballat en molts altres programes i altres emissores de televisió.

L'any 2000 va començar com a professor a la universitat Blanquerna i també comença a treballar temes històrics, havent fet diversos programes de contingut d’investigació històrica i col·labora habitualment a la revista Sapiens.

En la seva primera novel·la Memòria de Sang, és també una novel·la a on sobre fets històrics, com és la primera guerra de l’Àfrica a mitjans del segle XIX, es munta una narració que va despertant un interès que va més enllà dels fets històrics i que enllaça amb la participació dels diversos protagonistes en els fets que s’expliquen.

Tot arrenca quan Juan Gort just acaba de fer els catorze anys i arriba a Barcelona acompanyant el seu pare i amb un administrador del Coronel Sugranyés. La nit de Sant Joan surten a festejar la diada i traven relació amb un seguit de persones entre ells el polític Francesc de Paula Cuello amb qui decideixen passar una bona estona en les diverses revetlles que es celebren per Sant Joan. Sense saber-ho en Cuello és seguit per la “ronda”, policia que al servei dels interessos del govern civil amb una trama fosca, es tractava de matar a Cuello, que amb les seves tesis polítiques van enterbolint el panorama polític. Els sicaris de la ronda van seguint al grup fins que troben la seva oportunitat i maten el polític, però en “l’incident” mor també el pare de Joan Gort que surt en defensa del nou amic. Els assassins de la policia civil finalment perden el recolzament dels seus superiors i són empresonats i condemnats a anys de presó i són enviats al penal de la ciutat de Ceuta.

A partir d‘aquesta situació en Joan Gort passa a ser un protegit del coronel Sugranyes i viu solitari a la ciutat de Reus campant per la seva i evitant les relacions socials i vivint amb un contacte amb la natura.

El coronel Sugranyés enyora les gestes bèl·liques al costat del també reusenc general Joan Prim. La declaració d’hostilitat al Marroc li fa concebre esperances de tornar a la lluita. S’entesta per indicació de Prim en la creació dels Voluntaris Catalans, una tropa, voluntària, sense massa preparació, ni ordre ni disciplina que recull a molts desarrelats però amb una clara voluntat de participar, encara que sigui com una aventura, en les gestes guerreres al costat de Prim i amb les batalles contra els “moros”.

Desprès de moltes vicissituds i entrebancs els Voluntaris Catalans són una realitat i vestits de manera peculiar amb faixa, barretina i espardenyes de pagès arriben a l’Àfrica i són rebuts entre sorpresa i agraïment  ja que són tropes de refresc que venen a substituir unitats delmades per les malalties i els enfrontaments amb els moros.

Entre aquets voluntari hi ha en Joan Gort i per casualitats de la vida i la voluntat del narrador, els tres assassins del seu pare s’incorporen forçadament al batalló de Voluntaris Catalans. S’acaben reconeixent i el Coronel Sugranyes sabedors de la història li prohibeix a Gort que actuï per revenja, almenys mentre sigui a l’exèrcit i a les seves ordres. A partir d’aquí la narració es mou ja en les diverses batalles entre l’exèrcit espanyol i les tribus rifenyes i a participació activa del voluntaris catalans amb els episodis tan mítics com l’assalt a les muralles per part de voluntaris del Penedès fent una mena de castell, ajudant decisivament a la victòria.

Paral·lelament la novel·la s’endinsa també amb el que va succeint entre els ex-policies i en Gort. Escaramusses, estratègies diverses malifetes, traïcions fins arribar al final. Es fa justícia.

És una novel·la entretinguda, fàcil de llegir i amb una estructura que es fa lleugera per la lectura però que no menysté la qualitat formal ni la història que es narra. Gort esdevé un heroi i de passada ajuda a explicar i entendre les guerres “africanes” que van entusiasmar a bona part de la societat catalana de la segona meitat del segle XIX. No sorprendria que amb la facilitat de l’autor en navegar per la història trobéssim de nou a Joan Gort en el seu destí d’Itàlia i embolicat en algun fet destacat de la història d’aquell país.
 

Memòria de sang
Enric Calpena.
Edicions B. Grupo Z
Barcelona, març 2014