9N: fracàs? De qui?

Es pot considerar un “absolut fracàs del projecte independentista” el 9N perquè  “dos de cada tres catalans” no van participar, quan la Generalitat havia “finançat amb diners de tots els catalans, entre altres coses, despeses de publicitat i comunicació, les urnes i les paperetes que es van utilitzar el 9N i una plana web oficial”?

Sabem quan ens ha costat el 9N als contribuents de l’Estat espanyol el dispendi de la campanya en contra de la consulta?

Les primeres declaracions del president del govern espanyol sobre el resultat del procés participatiu que es va dur a terme al Principat el passat 9 de novembre han sigut per afirmar que considera que va ser un “absolut fracàs del projecte independentista” perquè “dos de cada tres catalans” no han “fet cas” al front sobiranista, tal i com es feia ressò, per exemple, un article el dia 12 de novembre a El Periódico de Catalunya.

Per part de polítics i mitjans conservadors espanyols, el “fracàs” prenia si cap més dimensió pel fet que la Generalitat havia “autoritzat i finançat amb diners de tots els catalans, entre altres coses, despeses de publicitat i comunicació, les urnes i les paperetes que es van utilitzar el 9N i una plana web oficial” com recollia la denúncia que VOX (escissió dretana del PP) va presentar el dia 13 de novembre contra el president de la Generalitat Artur Mas per malversació de cabals públics, ampliant la ja presentada un mes abans per “sedició, rebel•lió, prevaricació, desobediència al compliment de resolució judicial i usurpació d’atribucions i funcions” (segons el digital sumadiario.com citant l’agència EFE).

Aquest partit també denuncia l’atorgament de subvencions a “les 34 associacions que integren l’anomenat Pacte Nacional pel Dret a Decidir, entre les que es troben l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural”.

D’altra banda, Ciutadans (C’s) ja havia denunciat públicament, en boca de la diputada Carina Mejia al faristol del Parlament, que la Generalitat havia realitzat “coaccions” i “pressions” a directors i directores de les escoles per a que obrissin els seus centres per a la consulta del 9N.

A aquestes denúncies judicials o públiques, cal afegir un esbombament mediàtic dut a terme per mitjans polítics i comunicatius mesetaris de colors diferents que venien a l’opinió pública que TV3 venia a ser l’altaveu del pensament únic independentista que impera al règim català.

En resum, la tesi de l’espanyolisme més ranci és que, malgrat els esforços de tota mena esmerçats per les institucions públiques i civils del Principat que han posat tota la carn a la graella per a dur a terme el 9N peti qui peti, la consulta ha estat un fracàs per la poca gent que ha aconseguit mobilitzar.

Des d’aquesta perspectiva sembla que l’aparell de l’Estat espanyol hagi estat un actor passiu en aquest procés, que s’ha cenyit neutralment a certificar el fracàs de la imposició separatista comandada per Artur Mas. Inclús hi ha qui, des de posicions extremistes, critiquen la passivitat del govern espanyol i presenten o es plantegen denúncies al respecte.

Fracàs absolut? Poca mobilització? Malversació de fons? Subvencions? Coaccions i pressions? Utilització partidista dels mitjans de comunicació públics? DE QUI?

Es evident que s’han utilitzat mitjans públics per promocionar la consulta, magres al meu parer i en comparació amb d’altres conteses electorals o processos de participació. A tall d’exemple, els ordinadors emprats estaven previstos i pressupostats per a dotar els centres de secundària i se n’ha avançat la compra per fer-los servir el 9N i ja estan en les seves destinacions previstes. En qualsevol cas no s’ha amagat mai que, per exemple, redere de la web participa estava la Generalitat o de l’auster anunci (canviant) que es passava pels mitjans radiofònics i audiovisuals.

En canvi, sabem quan ens ha costat el 9N als contribuents de l’Estat espanyol? Em refereixo al dispendi de la campanya en contra de la consulta que, amagada o dissimulada, ha existit. Uns quants exemples ens ajudaran a fer-nos una idea (i només una remota idea) de quan ens ha costat la suposada innacció del Govern espanyol durant el procés d’organització de la consulta.

Aquesta innacció s’ha concretat en diferents actuacions de l’aparell de l’Estat:

- Augment de les forces policials i militars, i de serveis secrets al Principat.
- Accions diplomàtiques en contra de la consulta.
- Utilització dels mitjans de comunicació públics i privats espanyols amb finalitats polítiques partidistes.
- Cartes amenaçadores de la Delegada del Govern espanyol a funcionaris destinats a ajuntaments i centres escolars.
- Atac cibernètic.

Totes aquestes actuacions demostren que els aparells de l’Estat no han estat precisament innactius en tot aquest procés. I això te una despesa a càrrec dels Pressupostos Generals de l’Estat (que te com a ingressos, també els impostos que es recapten dels contribuents catalans). Aquesta despesa és difícilment quantificable atesa la opacitat dels pressupostos d’alguns dels organismes implicats i de les operacions realitzades. Malgrat això, em fa la sensació que el dispendi espanyol contra la consulta és sensiblement superior a la despesa pública dels organismes autonòmics en l’organització del procés participatiu del 9 de novembre.

El “Cuerpo Nacional de Policía” desplaça 550 antidisturbis pel 9N

Actualment la competència de la Policia Nacional espanyola a Catalunya se cenyeix, bàsicament, en la protecció dels edificis de l’Administració Estatal. Per a aquesta comesa hi ha destinats amb regularitat dos grups de les Unitats d’Intervenció Policial (UIP, antidisturbis), un centenar d’efectius aproximadament.

Les setmanes prèvies al 9 de novembre el nombre d’efectius antidisturbis de la policia espanyola va començar a créixer fins a arribar a la xifra de 450 agents el dia de la consulta i 650 l’endemà (de 2 unitats regulars a 13), provinents d’altres zones de l’Estat.  

Quin és el cost del desplaçament i les dietes d’aquestes unitats per aquests serveis especials? Ens podem fer una idea si tenim en compte que el passat mes de maig, el Ministeri de l’Interior va realitzar una operació similar coincidint amb els disturbis provocats pel desallotjament del CSA Can Vies al barri de Sants. El cost d’aquella operació, segons el diari basc Gara va ser de més de 70.000 euros (l’operació va durar uns dies i va comptar amb el desplaçament de 240 agents que es van allotjar a Calella).

Tancs a la Diagonal

“Sorpresa per la presència de vehicles militars direcció Barcelona”, així titulava elsingular.cat el dia 5 de novembre una notícia que alertava el que s’havia esbombat a les xarxes socials: una desfilada de vehicles militars en direcció a la capital catalana. Diverses persones havien manifestat a les xarxes socials, també, una intensificació de les maniobres militars en diferents indrets de la geografia principatina. El Ministeri de Defensa va al•legar diferents motius: que eren maniobres “rutinàries”, que la presència de vehicles responia a la reposició d’aquests. En qualsevol cas no deixa de ser significatiu que precisament 4 dies abans de la consulta vehicles militars enfilessin la Diagonal direcció la caserna del Bruc, en una imatge al•legòrica del dia que Franco va entrar amb les seves tropes per la mateixa avinguda el dia que va ser derrotada la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil.
 

Els agents del CNI canvien txapela per barretina

Així titulava una notícia el mitjà NacióDigital.cat ja l’11 de desembre de 2012, per il•lustrar l’augment d’agents del CNI al Principat provinents d’Euskal Herria amb motiu del cessament de l’activitat armada d’ETA i l’augment de les mobilitzacions independentistes en aquesta part del país. Fonts policials confirmaven aquest extrem a TV3, tal i com es feia ressò el portal informatiu 324.cat, malgrat que fonts governamentals negaven aquest extrem i el CNI ni confirmava ni desmentia perquè, en qualsevol cas “seria secret”. El que sí que és perceptible, segons persones que treballen en les imediacions, és l’augment d’activitat en la residència militars situada prop de la plaça de Maria Cristina a Barcelona (on haurien anat destinats alguns d’aquests agents) i també és destacable (i constatable al BOE) que el pressupost del CNI es va doblar l’any 2013. El pressupost d’aquest centre va augmentar un 11%, arribant a una xifra de 203,4 milions d’euros, al que s’ha de sumar una partida “extra” de 167,7 milions que es va desviar d’altres finalitats previstes en l’àmbit del Ministeri de la Presidència.

Aquesta partida “extra” es va destinar a finançar el programa 912Q, segons fonts de NacióDigital.cat que va tenir accés al document explicatiu del programa que determina que “l’objecte d’aquest programa és atendre totes les necessitats de caràcter general que el Centre Nacional d’Intel•ligència (CNI) li ocasiona el compliment de les seves missions, entre les quals predomina la de proporcionar al Govern la informació d’intel•ligència necessària per prevenir qualsevol amenaça que afecti la independència i integritat d’Espanya, els interessos nacionals i l’estabilitat de l’Estat de Dret i les seves institucions”.

Les característiques del programa, l’augment d’agents a Catalunya, i la partida extra destinada al mateix fa que no sigui agosarat xifrar en els 167,7 milions allò que els serveis secrets espanyols han destinat al “procés”.

Una unitat secreta de la Policia investiga polítics independestistes

L’escàndol s’ha descobert t aquest mateix mes de desembre quan ha sortit a la llum que des de l’any 2012 la “Policía Nacional” disposa una unitat secreta que investiga polítics catalans per destapar casos de corrupció amb l’objectiu de desacreditar el procés sobiranista.

Sembla ser, com recull eldiario.es en notícia del dia 1 de desembre que l’afer a sortit a la llum pública arran d’un informe sobre pressumptes corrupteles d’Oleguer Pujol realitzat per la Unitat d’Afers Interns i no pas per la UDEF que és la unitat encarregada de delictes econòmics i financers, competent en casos de corrupció. Cal tenir en compte que “Afers Interns” és la unitat encarregada d’investigar pressumptes delictes comesos per agents de policia, per això es diu “interns”.

Aquest mateix diari ha tingut accés a l’oferta d’una plaça vacant per una plaça d’Afers Interns en la que es demanaven requisits inusuals per aquesta Unitat, com “Tenir coneixements i/o experiència en la investigació dels delictes relacionats amb el crim organitzat, delinqüència econòmica i fiscal, blanqueig de capitals, etc” o bé “Coneixement d’idiomes” seguit d’un afegitó redundant “(incloent llengües cooficials d’Espanya)”. La notícia deixa palès que sobta la valoració d’aquest darrer mèrit en una oferta destinada, en principi, a policies encarregats d’altres policies nacionals quan en dues de les comunitats autònomes amb llengües cooficials (la Comunitat Autònoma Basca i Catalunya) el nombre d’agents d’aquest cos és molt minso perquè tenen policia pròpia. Jo afegeixo que una tercera comunitat (la navarresa, també té pocs agents d’aquest cos pel desplegament de la Policia Foral) i, a més, els agents que hi ha en aquestes comunitats no acostumen a ser fervents parlants de les llengües cooficials, crec que ni per delinquir.

Aquesta unitat secreta (perquè no consta en l’organigrama del cos), sota el comandament d’Eugenio Pino, mà dreta del ministre Jorge Fernández Díaz al ministeri, també s’hauria encarregat de filtrar informes que no van tenir l’interès de la Justícia ni, de vegades, del principal mitjà triat per a la filtració per la seva poca consistència. El diari cita entre aquests darrers casos les suposades comptes suïsses del pare d’Artur Mas o les més recents de Xavier Trias.

Al marge que hi ha visos d’il•legalitat, quina deu ser la despesa per l’erari públic de tenir i mantenir una unitat d’aquestes característiques?

InVictus?

L’actuació diplomàtica espanyola en contra del “procés” va tenir en seu capítol més cridaner amb la cancel•lació de l’acte de presentació del llibre “Victus” d’Albert Sánchez Piñol a l’Institut Cervantes d’Utrech, que va deixar al descobert el que el director de l’Institut Ramon Llull, Àlex Susanna considera, segons informacions de l’Ara en notícia del dia 06 de setembre: “una actitud molt bel•ligerant” de la diplomàcia espanyola en actes internacionals protagonitzats per personalitats i institucions culturals catalanes. La notícia explicava altres casos similars ocorreguts a Estocolm o Lisboa on les missions diplomàtiques espanyoles tractaven adoctrinar periodistes i coaccionar institucions per posar impediments a la celebració d’actes de foment de la cultura catalana.

Un altre episodi el va protagonitzar el cònsul general d’Espanya a Perpinyà, Gaudencio Villas, com recollia directe.cat en notícia una notícia titulada “La diplomàcia espanyola confirma que Felip VI va mentir a l’ONU” el passat 25 d’octubre. En una entrevista, el diplomàtic espanyol afirmava que la seva filla “gran que viu a Barcelona, estudia en català perquè no té cap més alternativa i visc amb absoluta resignació i impotència que la meva filla hagi d’estudiar quasi exclusivament en català. Veig que pel seu futur no serà gens positiu”. L’afirmació del diplomàtic contrastava amb les declaracions del monarca un mes abans: “A finals de setembre Felip V en la seva primera intervenció a l’Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) va presentar Espanya com una nació respectuosa amb la diversitat cultural i lingüística”  recollien des d’aquest mitjà digital.

Les mentides com a posicionament jurídico-polític

El Govern espanyol s’ha dedicat a mentir deliberadament en les seves declaracions públiques respecte a diversos aspectes sobre la consulta i posterior procés participatiu. Trobo especialment greu l’enganyós posicionament respecte a les suspensions acordades pel Tribunal Constitucional arran dels recursos presentats.

El missatge principal esbombat sobretot els dies previs al 9N era que el Tribunal Constitucional (TC) considerava il•legal la consulta. Aquest posicionament públic era fals perquè intentava amagar el motiu real pel qual el TC va suspendre primer la consulta i després el procés participatiu, que no és altre que la suspensió és automàtica quan és el Govern espanyol qui presenta el recurs d’inconstitucionalitat, tal i com preveu la llei. El mateix ha passat, per exemple i recentment, amb el recurs presentat pel govern de Rajoy contra la Llei en contra de la pobresa energètica aprovada pel Parlament de la Ciutadella. En aquest cas, cap membre del Govern espanyol s’ha afanyat a dir que el TC la considera il•legal d’entrada, per les connotacions socials que conté la disposició recorreguda.

En cap cas el TC es posiciona en el fons de la matèria en litigi quan suspèn una normativa recorreguda per l’Administració Central, l’admissió a tràmit es realitza quan els membres del TC consideren que hi ha alguns indicis d’inconstitucional. En aquest moment, la suspensió és automàtica fins que el TC no resol el recurs. Podria passar, doncs, que el TC sentenciés que la consulta o el procés participatiu són constitucionals, encara que sigui poc probable per la politització d’aquesta instància judicial, com d’altres.

Malgrat això, els mitjans de comunicació mesetaris donaven per bo l’argument del Govern espanyol que el TC considera il•legal el 9N sense aclarir (o passant de puntetes) sobre el fet que la suspensió és automàtica en admetre el recurs. Això s’explica pel posicionament partidista d’alguns d’aquests mitjans i, en altres casos, per la pressió política que pateixen.

Els periodistes de TVE manipulats pel Govern

“Els periodistes de TVE denuncien la manipulació de les xifres del 9-N”. Aquest era el titular d’una notícia publicada al diari Ara fent-se ressò d’un comunicat del Consell d’Informatius de la televisió pública estatal en el que aquest ens denunciava la manipulació informativa que suposava que el “Telediario” hagués determinat el grau de suport a la independència comparant-t’ho amb la totalitat de les persones que podien votar i no dels votants. De tenir aquest criteri, quan es refereixen al Govern del PP haurien d’informar que compta amb un suport de només el 25% del cens, malgrat comptar amb majoria absoluta del Congrés dels Diputats.

Llanos de Luna coacciona funcionariat municipal i pressiona direccions d’instituts

La Delegada del Govern espanyol a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, va remetre una primera carta dirigida a les alcaldies, secretaries i intervencions municipals, presidències dels consells comarcals i diputacions, tal i com van recollir molts mitjans de comunicació, entre altres El País i El Mundo en notícies datades el dia 7 i 8 respectivament. He tingut accés a una d’aquestes cartes datada el 6 d’octubre. En ella, genèricament, recorda a les destinatàries el seu deure de complir i fer complir les lleis i col•laborar en l’execució de les resolucions judicials. Especialment es dirigeix a les persones secretàries i interventores municipals recordant la seva dependència de l’Administració Central per tal com és un cos “d’habilitació nacional” i, per tant, d’alguna manera, estan a les seves ordres (dependència funcional, en diuen). També els informa que la consulta està suspesa, cosa que “impedeix l’adopció o execució de qualsevol acte” de col•laboració amb l’organització de la consulta.

“Sobta i sap greu que la primera vegada que es dirigeix a nosaltres fent valer la nostra dependència funcional ho faci per amenaçar-nos i no per preocupar-se pels problemes que puguem tenir i oferir-se a posar-hi solució” em va comentar una d’aquestes funcionàries.

Un mes després, María de los Llanos de Luna, va remetre una nova carta, aquesta vegada adreçada als directors i directores dels instituts per informar-los que “permetre la utilització del centre docent per a la realització d’actes vinculats a la celebració de la consulta que ha estat suspesa” podria suposar “contravenir la decisió del Tribunal” Constitucional de suspendre el procés, com recollia, entre d’altres el diari El Punt Avui el dia 07 de novembre.

Ciberguerra contra el 9N

El dia 9 de novembre Catalunya va rebre el quart atac informàtic més intens del món i el 90% dels ciberatacs patits a l’Estat espanyol, tal i com explicava el diari Ara en notícia del 11 de novembre. Segons aquesta informació,  va afectar especialment la web i el correu electrònic de la Generalitat, la web del president d’aquesta institució, la del Servei Metereològic de Catalunya, l’accés farmacèutic a la recepta electrònica i l’accés dels professionals del Servei d’Emergències Mèdiques als historials mèdics dels pacients, que van estar fora de servei durant bona part del dia. La pàgina oficial del 9-N també va rebre atacs però no va arribar a deixar de funcionar. També van rebre atacs les pàgines de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) així com els telèfons d’algunes de les persones més destacades d’aquestes entitats.

El Periódico, el dia 16 de novembre publicava una notícia que feia referència a una entrevista de Jordi Puigneró, president del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) al canal 3/24 en el que aquest afirmava que per “la magnitud” de l’atac és clar que “no va ser fet per aficionats”, sinó que “va ser un encàrrec i va estar finançat”. La mateixa font xifra en 100.000 euros l’import de l’encàrrec d’un atac d’aquestes característiques a “mercenaris cibernètics. La majoria d’atacs eren provinents dels Estats Units, Rússia i la Xina.

Fracàs de qui?

La participació definitiva a la consulta ha estat de 2.344.828 persones, i el Sí-Sí el van votar 1.897.274 persones.

Es pot considerar un “absolut fracàs del projecte independentista” el 9N perquè  “dos de cada tres catalans” no van participar, quan la Generalitat havia “finançat amb diners de tots els catalans, entre altres coses, despeses de publicitat i comunicació, les urnes i les paperetes que es van utilitzar el 9N i una plana web oficial”?

O més aviat el que es pot considerar un absolut fracàs és que malgrat voler imposar la por mitjançant el desplaçament massiu d’antidisturbis i exhibicions de força militar, malgrat  redoblar l’espionatge a Catalunya, malgrat destinar una unitat secreta de policia a investigar en exclusiva polítics catalans i fins i tot filtrar informes falsos a la premsa, malgrat utilitzar el servei diplomàtic de l’Estat per donar una visió parcial i partidista del país a l’estranger, malgrat mentir i manipular els mitjans de comunicació (especialment els públics), malgrat coaccionar el funcionariat municipal i pressionar les direccions dels instituts, malgrat un atac informàtic sense precedents, malgrat tot els malgrats i els centenars de milions d’euros públics gastats en tot això, el 9 de novembre 2.344.828 persones al Principat van anar tranquil•lament a les urnes i van votar amb llibertat?

I el que més deuria coure, que més de 100.000 d’aquestes persones les consideraven de les seves (105.245 van votar no i 13.201 van fer-ho en blanc).