Limbo

Novel·la amb voluntat d’emocionar i certament en alguns moments ho aconsegueix amb escreix. Va guanyar el premi Elsa Morante. La novel·la ens parla de la guerra de l’Afganistan, no és però una novel·la de guerra sinó de com les conseqüències físiques i morals poden provocar petjades que marcaran la vida per sempre més dels protagonistes. És una novel·la que emmarca la duresa d’algunes situacions que toca viure als protagonistes i com pot renéixer l’esperança de crear nous projectes vitals. Novel·la prou interessant on s’analitzen els comportaments humans i el sentiments que neixen i es desenvolupen en situacions extremes o com a mínim compromeses.

Melania G. Mazzucco és una reconeguda i guardonada escriptora italiana que abans de començar la seva carrera literària va treballar al cinema i ha escrit forces guions, feina que encara segueix treballant tant pel cinema com per la ràdio i la televisió, en aquesta tasca ha obtingut diversos premis a nivell europeu. Compagina aquesta tasques literàries amb diversos articles als diaris i revistes del seu país. Com a novel·lista també s’ha forjat un recorregut molt sòlid.

Amb El beso de la Medusa va ser finalista dels premis Strega i Viareggió a l’any 1996. Després va publicar La habitación de Balthus. Seguidament va publicar la que potser és la seva obra més coneguda, Ella tan amada amb la que va obtenir els premis Napoli i Vittorini a l’any 2000. Amb caràcter més autobiogràfic va escriure Vida obtenint aquest cop el premi Premio Strega de l’any 2003 i una excel·lent acollida de crítica i vendes. Després va publicar Un día perfecto. La larga espera del ángel que és una novel·la que biografia la vida de Tintoretto a l’any 2008.

Les seves obres s’han traduït a moltes llengües i la seva variada temàtica, la seva tècnica narrativa, el ritme que imprimeix a la història i la seva capacitat per emocionar i despertar sentiments fan que Mazzuco sigui una novel·lista molt apreciada i valorada.

Limbo és la seva darrera novel·la. En ella descobrim la història de Manuela Paris una sotsoficial, mariscal de les tropes alpines italianes que torna per Nadal a casa seva desprès d’haver sofert ferides molt greus en una acció de les tropes italianes en missió de pau i pacificació a l’Afganistan i haver-se recuperat parcialment en una llarga estada a l’hospital militar. És rebuda al seu poble, Ladíspoli, com una heroïna i allà reprèn la relació, que sempre ha estat freda i distant i desprès de temps sense veure’ls, amb la seva família. Una família peculiar amb la mare i l’àvia que s’ha fet testimoni de Jehovà i la seva germana que té una filla petita d’una relació frustrada i també amb la segona esposa del seu pare i amb el seu germanastre petit que sent per la Manuela una estimació i una secreta admiració especial, i ha seguit per la premsa tota la peripècia que va passar des de l’Afganistan fins el moment de la seva arribada al poble.

Un cop instal·lada la Manuela comença un doble exercici per una banda va escrivint el relat de tot el que recorda de la seva estada a l’Afganistan amb les intervencions que hi va tenir, amb la convivència amb els companys i els mateixos afganesos i fa un retrat del dia a dia de la tropa italiana en aquell enclavament de conflicte i de la seva història militar com a teràpia de recuperació i per altra banda l’acompanyem en la seva re situació en la vida civil i com va recuperant, no sense dificultats, les relacions que ha tingut.

No li ha estat fàcil com a militar per la seva condició de dona i per guanyar-se la confiança dels seus subordinats que són la seva gent, els seus amics, la seva família i com per la seva condició de dona també té dificultats, fruit de els convencions socials i culturals afganeses, per tenir un paper rellevant en algunes ocasions o amb la relació amb els dirigents tribals.

Però a la vida tampoc li ha estat fàcil amb una certa desestructuració familiar, amb una joventut més o menys dilapidada i amb rebel·lia i desarrelament fins trobar un objectiu clar en el seu cas la voluntat d’esdevenir soldat i la lluita per aconseguir-ho.

La ciutat a on retorna Manuela en ple hivern està mig buida, casa seva està a tocar d’un hotel. Manuela descobreix que hi ha un hoste que mica en mica anirà despertant la seva curiositat i acabarà coneixent al misteriós hoste. Coneixent-se i tenint una relació d’amor fantàstica, que fa recuperar ala Manuela dels horrors que ha viscut a la guerra. En Mattia, un home envoltat d’un cert misteri que sembla que no té passat, fet que fa aixecar les hipòtesis més inversemblants.

Aquesta relació dóna una nova embranzida a les ganes de Manuela de recuperar-se i intentar retornar a l’exèrcit desprès de passar les diverses avaluacions per garantir que s’hagi recuperat sense seqüeles. Mattia té el seu secret i viu també com Manuela en els Llimbs. Aquest secret que amaga en Mattia és el que fa que s’hagin de separar però sempre amb l’esperança d’un retrobament i que l’espera serveixi d’incentiu per seguir vivint i cercar un final ple de felicitat. Hauran d’esperar.

Excel·lent novel·la amb un certa duresa pels fet que succeeixen i pel dolor dels protagonistes.

Emocionant. La valoració del sentit del compromís i de com els sentiments poden ser elements de redempció d’aquells i aquelles que fruit de les circumstàncies de la vida viuen en els llimbs permanentment.

De totes, totes recomanable.

Limbo
Melania G. Mazzucco
Premi Elsa Morante
Panorama de narrativas n º860
Editorial Anagrama
Barcelona, març 2014