La comadrona

L’autora, Katja Kettu, en unes declaracions per parlar sobre la seva novel·la La Comadrona ens dóna algunes pautes del que podrem trobar la llarg de les seves planes i en el comportament dels personatges principals. Sobreviure, relativitzar les posicions en cada moment i cercar l’escalf d’altres persones en un marc hostil com és la guerra. Les seves paraules condensen el missatge que hom pot desprendre de la lectura de la narració: «Cada vez que escribimos sobre historia estamos de hecho escribiendo sobre el presente. La historia siempre me ha interesado. En muchos países la historia es descrita desde un punto de vista blanco o negro. Fue muy interesante escribir La comadrona porque hablaba sobre la Segunda Guerra Mundial, la de todos los europeos, desde el norte de Finlandia. Puedes ver nazis comunistas, personas que cambian su forma de pensar y también cómo los territorios pequeños intentan sobrevivir en una contienda bélica.»

Katja Kettu és nascuda a finals del setanta a Finlàndia. Ha passat diversos anys fora del seu país residint a Tallin i Londres, va tornar després a Hèlsinki on ha desenvolupat la seva carrera artística amb caràcter pluridisciplinar. Ha treballat en guions i direcció de diversos vídeos musicals i també ha formar part de grups musicals d’estètica punk. Ha treballat també en cinema i ha publicat ja unes quantes novel·les que han li han valgut una consideració com escriptora. Ha publicat El col·leccionista de penes, El soldador y La comadrona, aquesta darrer ha obtingut un gran èxit editorial i ha obtingut diversos premis com el Runeberg, Thank You for the Book, Kalevi Jäntti i Book Bloggers.

La Comadrona ha estat traduïda a més d’una dotzena d’idiomes i se n'està preparant una versió cinematogràfica i també una obra de teatre. El seu darrer llibre és El col.leccionista de pipes, que està protagonitzat per diversos personatge de La Comadrona.

Crec que abans d’endinsar-se en la lectura de la novel·la val la pena llegir l’apèndix de la cronologia, en el que succintament però entenedorament s’explica el procés de la segona guerra mundial Finlàndia i a la regió de Lapònia. De la lectura dels fets que van succeint es desprès una informació que és útil per la lectura del llibre.

La comadrona és una novel·la complexa escrita amb energia i sense estalviar situacions d’una certa crueltat. Desenvolupant-se durant un període de la segona guerra mundial, les malvetats de la mateixa queden ben palesades en la narració.

La protagonista coneguda per Ojo Salvaje, fa de llevadora atenent els seus veïns, la seva figura física poc afavorida fa que sempre aixequi un cert rebuig però la seva destresa en els parts fa que sigui acceptada malgrat molts ho facin amb recança. La narració es situa a l’any 1944 quan a Lapònia arriba la guerra mundial, quan encara és present en l‘imaginari de molta gent l’enfrontament entre Finlàndia i Rússia. Les autoritats fineses del moment accepten la presència de les forces alemanyes i hi col·laboren de manera normal tot i que amb una certa distància. Ojo Salvaje és filla d’un antic comunista que va ser durament represaliat i aquest fet també, junt amb el seu aspecte físic, la fa ser rebutjada socialment i esdevé un personatge solitari. La dona s’enamora de manera radical d’un oficial de les SS que està destinat a un camp d’extermini de presoners. L’oficial que fa també de corresponsal de guerra i recull fotografies dels llocs a on està destinat i veu primerament la llevadora com un personatge peculiar, pel físic pel llenguatge i per l‘estranya relació que manté amb la gent però mica en mica i en mig d’altres relacions li correspon en l’amor. La dona seguirà a l’oficial fins els racons més profunds del desastre de la guerra i està disposada a morir per ell. És una història que segurament la podríem trobar en molts indrets, i així l’autora explica que la seva voluntat és explicar sentiments universals i que aquesta història es situa en un moment concret de la història, la segona guerra mundial a Finlàndia però que perfectament es podria situar en qualsevol comtessa violenta al món. Parla de persones més enllà de la nacionalitat que pugin tenir, parla de sentiments més enllà dels color dels uniformes que vesteixen. Una història amb al voluntat de conèixer i entendre les reaccions humanes en els moments de major dificultat que es pot tenir, lluitar per sobreviure en un ambient hostil i cruel.

Horror i amor, dos aspectes de la vida que en la novel·la es barregen de manera intel·ligent per acabar donant un llibre impactant per la història que explica però també per com s’explica.

La novel·la relata doncs una història d’amor, profund,contradictori, i amb una descripció d’un realisme que en algun moment és escruixidor.

Narració intensa, crua i despullada de floritures, es va directe als fets i també a la veritat pura i dura per més tràgica que pugui ser. El llibre impressiona, per la mateixa trama, per la desolació dels moment que ens explica, pel mateix llenguatge, pel destí dels seus protagonistes, perquè explica la història pels records que es fan presents. Un panorama desolador però en el fons també amb un bri d’esperança. Una historia d’amor en esta pur.

Un llibre difícil d’oblidar
 

La comadrona
Katja Kettu
Editorial Alfaguara.
Madrid, juny del 2014