La División Azul. Rusia 1941-1944

Aquest llibre pretén explicar amb exactitud i versemblança la participació espanyola, de ciutadans espanyols en l’ofensiva dels exercits alemanys contra Rússia en la segona guerra mundial. Aquest és un fenomen -una realitat- que ha merescut l’atenció de molts escriptors i han donat la visió des de posicionaments molt diferents també. És evident que en el seu moment l’epopeia viscuda per molts espanyols va ser exaltada com una lluita apocalíptica contra el comunisme internacional i amb el temps però es va anar descobrint la veritable part de la història, la que no podia explicar-se i la que se’ns havia explicat, la participació i la complicitat en una guerra criminal i d’extermini. L’aprofitament del règim franquista d’un seguit de circumstàncies i també d’exaltació de sentiments nacionalistes i imperialistes espanyols i també d’exaltació d‘elements vinculats a l’anticomunisme i al antijudaisme van ser element que ben manipulats van donar carn de canó pel front de Rússia amb les conseqüències que va comportar.

Explica l’autor que el principi de tot plegat és la consigna llançada per Ramon Serrano Suñer, ministre d’Afers Exteriors afirmant que “Rusia es la culpable!” a partir d’aquí es veu la necessitat de participar en la guerra, no de manera oficial, sinó donant suport als exercits alemanys amb la clara percepció, després no complerta, de que després de la victòria de l’eix Berlín-Roma, mai qüestionada es recollirien beneficis territorials com la recuperació de Gibraltar o l’ocupació del protectorat francès del Marroc. La història és una altra, ja que mai arribaria la victòria però més de 50.000 espanyols combaten al front est i tornen a Espanya sense la condició d’herois perquè llavors Espanya ja és conscient de la inexorable derrota nazi. Malgrat tot la participació espanyola en la campanya alemanya de Rússia ha suscitat també forces treballs i estudis i algunes pàgines fervoroses de falangistes convençuts com els de Dionisio Ridruejo de les primers èpoques.

Jorge M. Reverte en aquest obra es capbussa en la història de la División Azul a través de la memòria del seu pare que va ser un dels expedicionaris, ho manifesta de manera clara. “Mi padre volvió traumatizado porque descubrieron que lo del judeo-bolchevismo no era más que retórica y que habían participado en una guerra criminal” i arribats a aquesta conclusió l’autor és taxatiu: “Ahora soy mucho más comprensivo con los individuos y mucho más duro con el país, porque al final España colaboró en ese crimen” .

L’autor té una extensa obra literària i treballa com a periodista col·laborant habitualment en revistes com Cambio 16, La Calle,  Zona Abierta, i diaris com El País, El Periódico i el Sol i també ha fet extensos i interessants treballs per la televisió i la ràdio. Destaquem que va ser director dels programes de RTVE Informe Semanal i el Laberinto Español i seus són interessants reportatge sobre Yoyes, Dioniso Ridruejo o sobre la Batalla de l’Ebre. Com a novel·lista té també una producció prolífica a l’entorn del personatge anomenat Gàlvez un periodista que s’embolica en mils casos que ha de resoldre fruit de la seva capacitat de deducció i d’investigació. Ha treballat també en assaig històric publicant un seguit de llibres relacionats amb la Guerra Civil espanyola.

El llibre La División Azul. Rusia 1941-1944 és un llibre d’història, és a dir que intenta recrear les certeses del moment i emmarcar-les ne el moment que succeeixen, però fonamentalment l’autor assenyala que és un “llibre d’Històries” és a dir que recull moltes vivències dels divisionaris com actors d’una tragèdia que va començar com una aventura alegre i èpica i va acabar dramàticament per molts dels que si van apuntar. Dels 50.000, 5.000 morien i altres patiren llargues seqüeles de la guerra i encara altres foren apressat pel russos i internats en gulags, alguns tornaren i altres morien en el captiveri.

El llibre és una documentada visió d’aquest gernació d’espanyols molt d’ells falangistes convençuts -d’aquí el nom de División Azul- que s’allisten de manera voluntària per anar a combatre el comunisme. El primers èxits de l’exèrcit alemany dóna ínfules a aquets soldats que juren fidelitat a Hitler i són assimilats en una divisió de la Wehrmacht amb comandaments espanyols. El llibre reconstrueix el camí que van fer tots aquests voluntaris i alhora l’autor fa un viatge sentimental per recuperar la figura del seu pare, divisionari. També es va veient que les fornades següents de soldats ja no tenen la convicció dels primers sinó que la fam, la repressió i també una certa “voluntarietat” entre batallons de presoners i de treball de la guerra civil canvia la tipologia d’aquest petit exercit.

Més enllà de la vida quotidiana i anecdotaris o memòries personals que ja s’han explicat l’autor el que vol es posar de relleu les històries personals, des de gent il·lustre com Ridruejo o Fernando Castiella fins a persones que no van tenir cap notorietat i en canvi es van batre amb valor i amb convenciment del que feien essent molts d’ells coneixedors de l’extermini que els alemanys executaven sobre els jueus. És evident que de la lectura es desprén que l’extrema dreta espanyola es fornirà de moltes persones que van estar a la Divisón, és el cas dels seus caps  Agustín Muñoz Grandes o Tomás Garcia Rebull o els coneguts Milans dels Bosch i Sánchez Covisa per anomenar-ne alguns.

Mai es pot dir que un llibre és el definitiu sobre un tema però certament l’aportació de Reverte a la història d’aquest fet de la segona guerra mundial aporta una notable informació que dóna llum a molts fets fins ara poc coneguts.

Interessant i molt ben estructurada i explicada.
 

La División Azul. Rusia 1941-1944
Jorge M. Reverte
RBA libros, S.A.
Barcelona març 2011