Hem de ser radicals per combatre el yihadisme

El passat dia 10 de gener, al Casino de l’Aliança del Poble Nou, es va celebrar l’acte “Per la ruptura” de presentació pública de la proposta de la “Crida Constituent” per tal de conformar una candidatura que aglutini les forces de l’Esquerra independentista i anticapitalista, i representants de diferents moviments socials per a les properes eleccions autonòmiques al Principat.

En aquest acte va intervenir, entre altres, Gabriela Serra, activista social històrica i actual. De la seva intervenció em vaig quedar amb una idea que ja li havia sentit en la presentació del l’ampliació del local d’Unitat Municipal 9 (UM9) en la que també va intervenir. Va dir que hem de ser “radicals” en el sentit que hem d’anar a les arrels dels problemes per tal d’analitzar-los i solucionar-los.

En sentir aquesta idea per primera vegada vaig recordar el que passa quan tens una depressió. Sovint necessites medicació per pal·liar-ne els símptomes però només després d’un tractament psicològic que n’analitzi les causes i t’ajudi a afrontar-les es pot superar.

Si traslladem aquest símil a l’àmbit laboral, per exemple, podem determinar que si una persona aturada troba feina no necessàriament veu solucionats els seus problemes derivats de la pèrdua d’una feina estable anterior. Sortirà de la llista de desocupats amb una feina precària (temporal, a temps parcial, mal pagada, etc.) producte d’una reforma laboral regressiva que forma part de les “reformes estructurals” de resposta a la crisi que la troika mana i els governs dicten.

La setmana passada es va produir un atemptat a França, quan uns terroristes de nacionalitat francesa van assassinar periodistes amb l’excusa que el setmanari satíric en el que treballaven van fer mofa de Mahoma.

La resposta dels governs europeus ha sigut augmentar l’alerta antiterrorista i els controls de seguretat a l’aviació. L’extrema dreta ha atiat l’islamofòbia  atemptant contra mesquites i centres culturals islàmics.

D’esquitllada, alguns mitjans de comunicació han fet referència a la trajectòria vital dels terroristes, on destaca l’excussió social d’uns nois de suburbi, orfes i “clients” d’orfelinats, en un entorn històric de crisi sistèmica que poques oportunitats ofereixen a uns “perfils” com aquests.

És evident que sense persones, islamistes radicals, que “captin” per a la causa yihadista a joves europeus, en sortir de les mesquites o a les presons, atemptats com aquests no es produirien. Ara bé, quin és el caldo de cultiu procliu a aquestes captacions? Jo crec que no és altre que l’exclusió social i la xenofòbia, xacres creixents en la vella i podrida Europa.

Els captadors i ideòlegs de l’extremisme islamista segueixen el full de ruta d’aquells que van ser “socis” d’Estats Units i altres estats occidentals en la “guerra calenta”contra el fantasma soviètic que es produïa a orient mentre a occident en deien “guerra freda”. Armats políticament i militar pels aliats occidentals, caigut el mur de Berlin, ara dirigeixen el seu punt de mira a l’infidel imperialista, mentre no deixen de fer negocis uns i altres perquè les finances no tenen pàtria ni religió.

Caigut el mur, han caigut torres bessones, trens i periodistes satírics. Això hagués estat més difícil sense botxins, ciutadans nord-americans o europeus, que s’han abocat a “la causa”yihadista després de caure d’un sistema que els exclou, pel seu origen i la seva classe social.

Com combatre, doncs, les arrels d’aquest problema? Amb Patriot Acts? Amb més repressió i alarmisme xenòfob? Amb atemptats a la llibertat en nom de la seguretat?

Després dels atemptats a Nova York, Madrid i Londres ja es van començar a aplicar mesures d’aquesta mena i s’han mostrat ineficaces per evitar episodis com el de la setmana passada a França. S’actua sobre els símptomes, s’obvien els problemes d’arrel.

Per eliminar aquesta xacra es necessiten, doncs, mesures radicals.

Aquí, combatent un sistema capitalista que vol sortir de la crisi actual refermant-se, fent una fugida endavant precaritzant encara més la vida precària dels suburbis, que dinamita les engrunes socials de l’ estat del benestar, que aliena una població migrada que pateix en primer terme la xenofòbia als barris, una guerra entre iguals, entre fills de la mateixa classe treballadora.

Allà, denunciant i combatent els negocis que occident fa amb els “senyors de la Yihad” negocis sense pàtria ni religió, negocis d’or negre tacat de sang, que esquitxa ex-reis conseguidors, empreses que aquí són beneficiàries de privatitzacions i allà concessionàries d’obres públiques i infraestructures, i un llarg etc.

Les classes populars no hem d’apuntar al costat, hem de disparar amunt. La millor contribució que podem fer per eliminar el fonamentalisme islàmic és desinstal·lar el capitalisme i programar un món en codi obert, un món on càpiguen molts móns.