Catalanes todos

A l’any 2002 Pérez Andujar explica que va escriure Catalanes todos per omplir una revista, per cobrir una col·laboració, es va adornar però que era excessivament llarg i es va publicar en les Ediciones de la Tempestat. El que ara s’ha publicat no es ben bé una reedició d’aquell llibre inicial sinó que realment podem dir que és un llibre evolucionat ja que la història que explica ha crescut i compte amb un pròleg i un epíleg actualitzat. Completa el volum el text La dimisón una mena de vodevil a l’entorn de la dimissió del President Suárez i la confecció del seu darrer discurs. En ell es fa un recordatori de com Suárez va acabar arribant a la presidència del govern i com perd aquets mateix poder fruit de les insidies dels seus propis ministres.

Javier Pérez Andújar és nascut a Sant Adrià del Besos es va llicenciar en Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona, Pérez Andújar ha treballat en programes literaris de Saló de Lectura de Barcelona Televisió y L’Hora del Lector a TV3. Ha exercit com a redactor en cap de la revista Taifa i col·labora habitualment en l’edició catalana del diari El País. Les seves novel·les Los príncipes valientes i Todo lo que se llevó el diablo, van constituir una excel·lent novetat en el camp de la literatura. Novel·les que carregades d’humor i també de moments tristos estan farcides de sensibilitat i imaginació.

Amb el llibre Paseos com mi madre, Pérez Andujar fa una reivindicació de les perifèries urbanes que van créixer als anys seixanta amb l’allau de immigració que va arribar a Catalunya, immigració que van participar activament en la construcció del país. Per la seva trajectòria com articulista li ha estat concedit el premi Ciutat de Barcelona, 2014.

Usa la ironia i el sarcasme en algunes ocasions tracta les situacions més inversemblants en els seus articles i també i de manera especial en aquest llibre Catalanes todos .

L’autor defineix el llibre: “También quiero dejar bien claro que Catalanes todos no pretende ser otra cosa que una carcajada general. ¡Qué digo, general!, ¡Generalísima! .Por eso empieza de manera Tan trágica, porque al igual que la vida, se hace con llanto y dolor y se termina como un auténtico disparate. Pero, que no haya confusión Catalanes todos es en el más explícito de los sentidos un libro de humor.”

La novel·la ens mostra un estrany i desgavellat grup de catalans que han fet relació entre ells i fins i tot amistat a l’exèrcit franquista i entren a Barcelona amb les tropes “nacionales”, i el seu retorn, gens fàcil per alguns, a la vida civil i és al llarg d’aquesta vida que es va creuant en diversos episodis de les seves vides.

Des dels que, mutilats de manera esperpèntica, arrosseguen la seva vida en situació precària fins els que es va obrint pas en la societat barcelonina i catalana amb pas ferm obtenint èxits i sobretot reconeixement social i econòmic i variant el seu posicionament en funció de cada moment històric i segons l’evolució del país. La història explicada evoluciona a través dels fets reals i la gran trama fictícia del l’autor, en alguns moments aspre i amb poques concessions, va explicant també els canvis i evolucions de la societat catalana des de la dictadura fins ara, amb els canvis també en molts dels posicionaments d’aquells franquistes del primers temps cap un catalanisme d’interès i de façana. Bona part d’aquesta visió la dóna en Juanito Oliva, un desafortunat guanyador de la guerra però perdedor a la vida, a través d’ell i de les seves visions aconseguim entrar en el món gairebé irreal que alguns franquista s’havien creat i que descobriran que tot plegat és un mena d’engany conduit pels mateixos de sempre. Franquistes com Riquer, Caralt, Sentis, Agustí saben adaptar-se en cada moment a allò que els pot portar més beneficis ja sigui socials o econòmics.

L’autor explica que bona part del que explica en la seva narració es fruit de la inspiració que li ha portat la lectura de la revista “Hola” revista emblemàtica i paradigma de la premsa “rosa” durant els anys del franquisme. A través de les notes de societat, i amb la introducció dels protagonistes en la tram de la narració, es va veient l’evolució de la condició humana d’aquest protagonistes i com les conveniències personals, polítiques i econòmiques i les actituds oportunistes es mostren amb tot l’esplendor.

Tenen un alt nivell literari i humorístics les reflexions del general Franco respecte a Catalunya i els catalans. Els diversos viatges també van donant la pauta del deteriorament del dictador i també de la força del seu govern respecte tot el procés que s’està produint a Espanya a mesura que passen els anys.

L’autor segur que ha tingut la voluntat de sacsejar la memòria acomodatícia de molts catalans i segurament ho ha aconseguit, altre cosa és si la seva lectura portarà a la reflexió o passarà com un divertiment literari de primer ordre i aquí es quedarà.

El recurs de l’humor és un recurs vàlid i necessari per trencar falses transcendències i advocacions gairebé divines. L’humor és una manera de mostrar-se políticament incorrecte i entrant a la crítica de molts dels axiomes, que ens han dit intocables, de la política catalana.

El llibre es llegeix amb agilitat, molt ben escrit i amb tocs gairebé de surrealisme sobretot en la petita obra de teatre sobre la dimissió de Suárez. Tot plegat un interessant vodevil sobre el franquisme i els franquistes catalans que van saber evolucionar amb habilitat i movent-se amb capacitat d’acomodar-se va saber reinventar-se i aparèixer com a conversos catalanistes de sempre.  

Molt interessant i també divertida, però amb un cert toc de la tristesa que pot portar també l’ humor.

Catalanes todos
Javier Pérez Andujar
Coleción Andanzas, 834
Tusquest editores
Barcelona, maig 2014