El Impostor

Nou llibre de Cercas que es difícil d’encasellar en cap gènere literari, perquè el llibre té la ficció de la novel·la, té trets de biografia i autobiografia, té reflexions d’assaig i té tot plegat un lligam narratiu que supera els gèneres. Algú ha assenyalat que el llibre s’emmarca en el gènere Cercas. Segurament quan un autor del renom i la qualitat de Javier Cercas escriu ja supera els marcs clàssics i es situa en el que en  podríem dir la literatura global, emmarcant diversos estils i gèneres i explicant històries que poden tenir moltes lectures.

En aquest cas el llibre pretén analitzar la figura d’Enric Marco i la seva gran impostura, com va redefinr la seva biografia amb l’objectiu de ser considerat per la societat. Ho fa parlant d’ell, amb el contrast amb les persones que el van seguir, cercant en la història, recollint documentació. Com sense haver fet res del que deia es presenta com un lluitador antifranquista, com s’inventa un passat de deportació als camps de concentració alemanys per presidir l’Amical de Mauthausen i actuar i parlar i difondre un fets que no van existir per ell però paradoxalment van servir per popularitzar la lluita antifeixista dels vells exiliats republicans perseguits i morts, en moltes ocasions, pels nazis.

Sobre el cas Marco fa poques setmanes en fèiem al·lusió en comentar el llibre de la Maria Barbal En la pell de l’Altre, que també és fruit del desemmascarament d’Enric Marco en la seva impostura, Barbal escriu un llibre que amb els fets de la impostura recrea la situació i en fa un novel·la interessant.

Ara Cercas de manera molt més directa ja que tracta del fabulós engany de Marco i el fa protagonista de nou amb un llibre que tracta la impostura, la mentida, la modificació de la història com element de reforçar la pròpia personalitat. 

Javier Cercas és ja un veterà escriptor i està considerat com un dels valors segurs de la novel·lística en llengua castellana actual. Nascut a Extremadura va créixer a Girona a on els seus pares van arribar per treballar-hi. És professor de literatura espanyola de la Universitat de la mateixa Girona, va estar com a lector a la universitat d’Illinolis i col·labora habitualment a la premsa escrita, bàsicament al diari El País.

Cercas va obtenir el reconeixement més notori amb la novel·la Soldados de Salamina on recrea un episodi de la guerra civil espanyola al voltant de la figura de Rafael Sánchez Mazas, un dels fundadors de la Falange. Aquest llibre va obtenir molts premis literaris, entre ells el Premi Llibreter, el Salambó i el Ciutat de Barcelona i va esdevenir també una interessant pel·lícula dirigida per David Trueba

Abans de Soldados de Salamina havia publicat, El móvil (1987), La obra literaria de Gonzalo Suárez (1994), El inquilino (1989), El vientre de la ballena (1997), Una buena temporada (1998), Relatos reales (2000). Posteriorment va publicar La velocidad de la luz, 2005 ambientada en la seva experiència docent als EEUU i Anatomía de un instante, (2009) llibre sobre el cop d’estat de Tejero i els personatges que el van protagonitzar. És una mena de crònica novel·lada i assaig sobre els comportament humans davant l’adversitat i en moments d’especial significat.

A la nova obra El Impostor, Cercas fa un radiografia completa, un dissecció a fons i sense cap mena de mirament d’Enric Marco, la persona que es feia passar per un antic represaliat pel nazisme i es va inventar la seva retenció en un camp de concentració, va arribar a presidir l’Amical de Mathaussen fins que el 2005 es va descobrir la falsedat de la seva història. El llibre però ja ens mostra la permanent impostura del personatge i com del no res a base d’una mentida formada de petites veritats a vegades es construeix el relat. Usant aquesta tècnica el personatge va arribar a ser el Secretari General de la CNT o l’ànima de la junta de la FAPAC. Que el va impulsar?

Com va ser possible la impostura? Com ho vivia Marco? Es creia les seves mentides?. Tot això és el que va desentrellant Cercas sense pietat però també cercant elements que facin comprendre l’actitud de Marco i el perquè de la seva impostura.

Cercas el qualifica d’una mena de nou Quixot i també que en el moment de la transició, quan tothom refà la seva biografia, o almenys aquells que volien tenir un certa presència pública, Marco també ho fa i ho fa ordint una història que acaba engolint a la persona i apareix el personatge. La voluntat de que Marco sigui estimat, valorat i reconegut podria ser un dels motius. Una persona amb una vida més aviat grisa, submisa sense cap mena de presència en l’antifranquisme acaba essent una persona acollida en els espais més emblemàtics de la democràcia i rebent els guardons institucionals més emblemàtics per la seva vida de lluita, patiment i supervivència. En fi realment sorprenent.

Cercas ho tracta tot plegat amb habilitat, la biografia de Marco amb la realitat i la ficció que va creant-se el protagonista, la reflexió moral sobre el personatge i la impostura i la mateix història de l’escriptor i de com es va formular la concepció del llibre.

Un llenguatge precís i acurat ajuda a la narració que flueix amb facilitat pel bon ritme narratiu i amb interès creixent i amb al necessària i suficient habilitat com per generar expectatives, per conèixer el final de la història i de com es van desconstruint la vida i miracles d’Enric Marco.

Cercas no el justifica però sembla que hi hagi la voluntat de salvar la persona per damunt del personatge que amb gran imaginació, narcisisme i amb voluntat segurament de ser reconegut va teixint la vida i la impostura de Marco.

Un gran exercici literari difícils de definir -potser el gènere Cercas-  però que es llegeix amb interès, valorant la qualitat de text i sobretot la capacitat per ordir i teixir una història sobre la realitat d’un dels majors impostors i mentiders de la història contemporània al nostre país.   
 

El Impostor
Javier Cercas
Literatura Random House
Grup Editorial S.A.U.
Barcelona, novembre 2014