Escola nova, poble lliure

Llibre força interessant en que es narra el temps en que els dos autors van estar al front de la Conselleria d’Educació, Maragall com a Conseller i Colomer com a secretari general. El període en que ambdós van estar al front de la conselleria van ser el temps de la confecció, debat i aprovació de la Llei Catalana d’Educació fruit del Pacte Nacional. El procés va generar diversos enfrontaments amb la comunitat educativa. Finalment la Llei es va aprovar amb un ampli consens polític però amb reticències per part de la comunitat educativa. Ara la llei  tampoc podem dir que es compleixi ja que fruit de les retallades econòmiques del govern moltes de les mesures que es desprenien del text legal no s’han portat a terme.

Els autors són prou coneguts. Ernest Maragall, economista de professió té un llarg recorregut a l’administració pública, va treballar a l’ajuntament de Barcelona i en va ser regidor, posteriorment va ser Secretari del Govern de Pasqual Maragall, diputat i finalment Conseller d’Educació, en l’actualitat és eurodiputat per la coalició Necat- ERC, desprès de que protagonitzés una sortida un pèl traumàtica del seu partit de sempre el PSC.

Francesc Colomer és un llicenciat en ciències químiques però ha dedicat bona part de la seva trajectòria professional a treballar des de responsabilitats polítiques en el camp educatiu, catedràtic d’institut va passar a ser el responsable de l‘Alta Inspecció educativa de l’estat a Catalunya, va treballar al MEC com a Director General i se li atribueix bona part del contingut de la LOGSE i de retorn a Catalunya va ser Director General en el primer govern d’Entesa i desprès Secretari de Politiques Educatives amb Joan Manuel del Pozo i Ernest Maragall.

El títol del llibre ja està carregat d’intencions, és la reproducció d’un dels lemes que la República en la seva ingent, àmplia, renovadora i extraordinària tasca en el món educatiu utilitzava, i, sens dubte, és una veritat constatable, l’educació és l’instrument per igualar a la població és l’instrument per entendre la necessitat de la llibertat. Els autors diuen sentir-se identificats en aquets lema que va significar un leiv motiv per els treball que al llarg i ample de Catalunya és van desenvolupar en aquets període al front de la Conselleria.

Els autors també fan una reflexió sobre el llibre: “El que intentem doncs, es prendre la distància necessària, mirar de veure’ns a nosaltres mateixos com a subjectes d’un procés compartit amb molts altres actors i protagonistes, buscar l’ànima, potser poc visible però no menys real, que distingia tot el que vam fer, tot el que volíem ser”.

El llibre té doncs un valor documental, perquè des de la memòria dels protagonistes es van tractant temes polítics, temes de política educativa i reflexions sobre l’educació i la seva necessitat de canviar alguns aspectes importants, intocables potser fins ara per fer una evolució en qualitat. Però fonamentalment és un llibre a on es veu el procés de l’elaboració de la Llei Catalana d’Educació que sens dubte va ser el fet més important i transcendent de la legislatura en que els autors van estar la front de la Conselleria.

I expliquen que no va ser fàcil, des de l’intent de pactes amb els partits, als durs enfrontament amb els sindicats sectorials i també amb la necessitat de compaginar els interessos dels professionals potser a voltes corporativistes. El gran debat sobre l’educació es va produir amb les compareixences al Parlament més d’un centenar i també entre el detractors de part de la llei pel seu suport a l’escola concertada i els defensors de la mateixa. Debats interessants que tenen la seva plasmació en el llibre i que hom es pot adonar també de les extremes dificultats que en alguns moments tenen les negociacions polítiques i més quan els negociacions es fan a l‘entorn d’un tema sensible com l’educació.

Fa un temps el periodista econòmic Josep Maria Ureta va publicar un interessant article al Periódico que sota el títol “L’estat del poder” parlava sobre la necessitat d’anticipar un altra gestió pública per millorar el sistema i parlava del llibre de Maragall i el posava com exemple de “com un programa tant ambiciós de reforma educativa (Lec) troba tota mena d’obstacles fins el punt d’absorbir bona part de la tasca de govern el temps dedicat a desfer malentesos” i qualificava la gestió dels responsables d’educació i el llibre que explica la seva etapa al front de la Conselleria com una “obra vibrant i apassionada molt indicada per als que vulguin conèixer quin és el risc d’identificar Estat i poder”.

Bona part dels esforços per tirar endavant la llei xoquen ara amb la realitat econòmica migrada de recursos i amb una voluntat política d’afavorir alguns privilegis del sistema privat i concertat davant l’escola pública.

El llibre serveix per entendre i comprendre alguns aspectes que en el seu moment quedaven esbiaixats per la remor de conflicte que va portar qualsevol avenç en la llei. Amb el pas el temps tot torna resituar-se i per tant la distància dóna també un punt de vista allunyat e la batalla del dia a dia i, per tant, més objectivitat a l’hora de fer valoracions.

Llibre que es llegeix molt bé sense la necessitat de ser un expert en educació però i si cal tenir l’interès més o menys arrelat de saber més sobre la gestió de les “coses” públiques
 

Escola nova, poble lliure
1492 dies a educació. Disculpin les molèsties
Ernest Maragall i Francesc Colomer
Col. Orígens 199
Editorial RBA/ la Magrana
Barcelona, abril del 2013