La filla de l'escocès

En una entrevista de Manuel Haro a l’autora de La filla de l’escocès. Carme Melchor, és interrogada sobre l’espai de la novel·la: L’eix de la seva novel·la és l’assassinat de la propietària d’una fonda del Poble Sec barceloní l’any 1915. A mesura que el lector avança descobreix que La filla de l’escocès és molt més que la investigació d’un crim. M’equivoco si dic que aquesta és una novel·la sobre una època i una ciutat?

Així és. La ciutat és el lloc on jo vaig néixer i l’escenari on, fins ara, he ubicat gairebé tota la meva obra: Barcelona. L’època em va venir donada, mentre investigava el personatge fascinant de l’enginyer Fred Pearson i tot el procés de l’electrificació de Catalunya, que no tenia altre objectiu que electrificar Barcelona, mitjançant l’energia hidràulica que es transportava des de les terres del nord.

I sí, així és, una novel·la sobre una Barcelona que es mou entre l’agitació social pels conflictes que es van produir anys enrere, dels que s’està encara recuperant de la ja llunyana però present de la coneguda com la Setmana Tràgica i també en el moment en que Europa està convulsionada per la primera Guerra Mundial que genera moviments diversos a la ciutat. Mentre es desferma una crisi molt forta a la Canadenca, l’empresa que volia portar l’electricitat a Barcelona i que està en l’eix de la trama de la narració.

Carme Melchor és nascuda a Barcelona d’una família que s’ha dedicat a la pintura, ella mateixa recorda haver estar criada entre episodis i històries de la guerra civil del seus familiars. És llicenciada en ciències de la informació i ha treballat en diversos guions. Ha escrit diversos relats curts. La filla de l’escocès que va ser finalista del Premi Sant Jordi és la seva primera novel·la i que ha sigut rebuda amb notable interès per la critica i pels lectors per la història que ens narra, per la capacitat de mantenir el ritme narratiu, per la precisió en la combinació de personatges històrics i situar-los en la mateixa trama de la ficció i per un llenguatge acurat i que busca mantenir l ritme i la qualitat narrativa.

La filla de l’escocès comença amb una tragèdia familiar, ha estat assassinada una dona que regenta un petita pensió junt amb la seva filla, la Maureen, la filla de l’escocès. La investigació del crim que tot apunta que ha estat comès per un hoste estranger de nom John Smith que ha deixat la pensió sobtadament desprès del crim.

Conflueixen en aquesta investigació, per una banda el comissari Pujol i el seu fill també policia, el comissari és un policia que no coneix la ratlla vermella a l’hora de treure confessions als detinguts, és un home cruel que ha convertit la seva professió en l’únic motiu per viure volent distanciar-se dels seus fantasmes familiars, el fill també policia té altres formes i maneres i el seu futur el vol encarar a la Canadenca, empresa que a través de la construcció de diverses centrals hidroelèctriques al Pallars vol portar a Barcelona l’electricitat. Junt amb els policies també un jove periodista, Jaume Grau s’interessa per l’assassinat mentre s’enamora de la Maureen, un amor correspost per la noia. Grau  intenta trobar el seu lloc com a periodista de la Veu de Catalunya i manté alguna discussió sobre el paper dels diaris i de la informació amb el director Enric Prat de al Riba. La Maureen és el centre neuràlgic d’un seguit d’històries paral·leles que es van creant i relacionant entre sí, els seus oncles i la relació amb un treballador anarquista, el carboner del barri que juga un paper important i sotragat per una tragèdia familiar, l’enfonsament del vaixell Lusitania torpedinat per submarins alemanys i amb la mort de l’enginyer Pearson anima de la Canadenca i també d’algun altre personatge relacionat amb la història de la trama. Una teranyina d’històries que conflueixen amb la trama principal de com al Maureen es fa càrrec de la pensió i alhora junt a una dona que hi treballa ordeixen un pla per trobar l’assassí de la seva mare i fer justícia. Pla arriscat però que arriba a culminar amb èxit.

L’aparició de dos personatges peculiars que estudien la historia de les campanes i el descobriment per part de la Maureen d’uns documents que la seva mare morta guardava gelosament i que són la causa de la seva mort  aclareixen en bona part la història de la vida i la mort de la mare de la Maureen.

Una Barcelona agitada en l’any 1915 en mig de la guerra europea, segueix la seva vida quotidiana aliena, en part,  al drama europeu. El seus carrers amb la vida activa i amb uns activitat plena de novetats les batalles entre l’anarquisme que intenta tornar a  treure el cap desprès de la repressió fruit de la Setmana Tràgica i reclamant una nova societat i la policia al servei de les estructures del poder intentat evitar que de nou al ciutat fos coneguda com la Rosa de Foc i no estalvia mètodes de repressió brutal contar els líders anarquistes. La primera industrialització de Barcelona i la importància del projecte del Dr. Pearson conegut com la Canadenca com element que, a pesar de les dificultats, va portar un cert progrés i modernitat a la ciutat. 

Novel·la doncs que és un aiguabarreig de històries però també per la combinació d’elements i personatges històrics, d’elements de novel·la negra i també d’històries d’amor i odi. Es llegeix amb rapidesa però també amb gust. Té emoció, te el nivell de misteri necessari per no perdre l’atenció i té una nòmina de personatges prou contrastats com per seguir-los amb interès. Tot plegat enmig d‘una ciutat tensionada socialment on l’autora barreja perfectament personatges reals i altres de ficció, molt ben documentada i per tant creïble en els descripcions de la societat barcelonina..

Molt interessant, per una acció i una aventura que ens porta a conèixer i descobrir el pols d’una ciutat en plena efervescència.

La filla de l’escocès
Carme Melchor
Col·lecció “A tot vent”, Nº 615
Editorial Proa
Barcelona, juny del 2014