Ofrena a la tempesta

Tercer i darrer lliurament de la trilogia del Baztan. Una excel·lent  fusió de novel·la negra amb alguns aspectes més populars de la tradició dels mites ancestrals navarresos que ha donat un resultat notablement acceptat i extraordinàriament valorada per la premsa especialitzada i, el que importa més, pels lectors i lectores.

Si a la primera novel·la de la trilogia el Guardià Invisible el personatge mític del Basajuan, un gegant que és el protector dels ramats, hi té un paper simbòlic molt important, en el segon volum ens trobem amb un altre d’aquets personatges gegants mitològics, el Tarttalo, un ciclop de dimensions i força enorme que devorava a les seves víctimes i deixava els ossos a les entrades de les coves per advertiment dels qui passaven pels seus dominis. En el tercer lliurament Ofrena a la tempesta, apareix un nou personatge mitològic el Inguma, un dimoni que immobilitza els nens petits que dormen, els pren l’aire i acaben morint-se

Dolores Redondo es va donar a conèixer com a escriptora escrivint contes infantil i narracions breus. Va publicar la seva primera novel·la Los privilegios del ángel, a l’any 2009, novel·la que recrea la vida a un port pesquer, el de Pasai, als anys seixanta i setanta i a la Donosti actual amb el llaços indestructibles de l’amistat infantil. Amb el Guardián Invisible, amb unes vendes superiors als 100.000 exemplars, va iniciar una trilogia amb la inspectora Salazar de protagonista i en el marc de la vall del Baztan. La novel·la ha estat un fenomen editorial ja que ha estat adquirida per moltes editorials per traduir-la a una quinzena d’idiomes i també per ser portada al cinema pels productors de la mítica Millennium de Stig Larsson.

Com hem dit en aquesta novel·la tanca la trilogia del Baztan amb el protagonisme de la inspectora Amaia Salazar de la policia Foral de Navarra, es tanquen tots els cercles oberts a rel de les diverses investigacions i es tanca també la situació personal de la pròpia inspectora que ha viscut al llarg d’aquestes accions unes tensions de caràcter familiar i personal que l’han situat en ocasions al llindar, al límit del que anímicament sembla suportable.

Es tancava l’anterior novel·la, El llegat dels ossos amb la recuperació del fill petit de la inspectora que havia estat segrestat per la seva mare, la Rosario que es va escapar del psiquiàtric on estava reclosa induïda pel seu psiquiatre, el doctor Berasategui. Ell es detingut i empresonat i ella aparentment mor en caure al riu tot i que els cos no s’hagi pogut  trobar. Tant el jutge com la mateixa policia i la guàrdia civil la dona per morta, però ella té l’estranya sensació de que encara viu i segueix representant un perill per ella i el seu petit  fill.

En mig d’aquest aiguabarreig de certeses i sensacions es produeix la mort d’una nena petita la causa de la mort oficialment és per mort sobtada, però es produeix un fet sospitós quan el pare de la criatura la vol prendre abans del seu enterrament, en les declaracions que fa sembla que hi ha unes certes contradiccions i confusions parlar de lliurar el cadàver de la seva filla. Analitzat a fons el cadàver de la criatura es desprèn que ha estat ofegada per pressió damunt de la seva cara. A partir d’aquí s’inicia la investigació i la besàvia de la nena parla de que ha estat una ofrena a I’Inguma, un personatge mitològic que segons les antigues tradicions asfixiava al nens petits prenent-les-hi l’aire. Els hi xucla l’alè fins a matar-los.

Amb aquesta llosa de la tradició al damunt la inspectora intenta analitzar tots els casos de morts sobtada entre els nadons i es troba amb una corrua esfereïdora de morts que aparentment s’atribueixen a la condició de  mort sobtada segons expliquen els pares però que en la realitat obeeixen a altres causes, la majoria per asfixia, però no hi ha restes dels cadàvers en les seves tombes i la majoria de les vegades no s’ha fet ni autòpsies ni anàlisis.

En mig de la investigació l’inspectora viu moments personals atzarosos amb la relació amb el jutge Markina i també amb la mort per suïcidi, potser induït, del doctor Berasategui i sembla que tot el passat retorni a la vida de la inspectora que veu trontollar la seva vida en tota els sentits.

La investigació sobre les morts avança i porta fins el passat amb l’establiment d‘un col·lectiu en un dels caserios més antics, grup que segons la confessió d’un penedit va acabar com una secta i fent sacrificis de criatures acabades de néixer.

Tot plegat agafa un ritme trepidant i sembla que l’assassí o assassins van un pas per davant de la inspectora i dels investigadors ja que cada cop que li sembla que té una pista certa sobre els possibles culpables veu com aquest han esta posat en sobre avís i han destruït possibles proves.

La mort assassinat d’un company policia i la reaparició i mort de la seva mare fa vesar el got de les sospites del seu entorn i la situa en una posició molt difícil de sostenir. A partir d’aquest moments la trama s’accelera fins arribar a un final poc esperat i sorprenent. Tota la novel·la manté el ritme necessari per tensionar la seva lectura i anar descobrint els fets, a través de les investigacions, les intuïcions, les deduccions de la inspectora i el seus companys.

La barreja de la mitologia, les creences ancestrals i la realitat del moment està perfectament encaixada en aquesta bona novel·la negra d’ambientació rural i aprofitant les més que innumerables llegendes tot bastint una trama ben estructurada, amb un narració que enganxa i que té uns personatges, que ben diseccionats, generen simpatia o rebuig segons el paper que els pertoqui .

El personatge de la inspectora és reeixit, esdevé un personatge potent que segurament tindrà altres moments en la literatura negra malgrat ara s’hagi tancat el cercle de la trilogia del Baztan. La seva peculiar família amb secrets a amagar, la seva mateixa relació amb les investigacions la fan un personatge singular.

No hi ha dubte que aquet novel·la tanca el cicle i ho fa de manera brillant, amb una narració compacta i que afrontar els problemes més reals la nostra societat, des dels maltractaments fins a la dependència emocional d’algunes sectes.

Molt interessant i ara toca esperar alguna nova aventura de la inspectora.
 

Ofrena a la tempesta
Dolores Redondo
Col·lecció Clàssica
Editorial Columna, (Destino en castellà)
Barcelona, novembre del 2014