Obsesión

Qualsevol extrem és dolent, i qualsevol obsessió revela un caràcter malsà, malaltís i psicopàtic com en el present cas.

No confiïs en una estrany, podria ser un bon títol per a una pel·lícula com aquesta més predictible que el més predictible. Obsesión és un thriller molt trillat fins a extrems insospitats, que un es pregunta perquè es realitzaran encara aquest tipus de pel·lícules mil vegades repetides. Noi desconegut arriba a casa veïna de noi company d'escola. La mare recent divorciada del noi veí i de bon veure, es fixa en ell i ell en ella. A partir d'aqui i de l'obsessió malaltissa d'ell per ella, ho desenvolupa tot. Podria acabar aquesta crònica aquí per que qualsevol de nosaltres podria escriure la resta, o el guió de la pel·lícula. Amb tot els 15 minuts finals de la pel·lícula, es deixen veure. I encara que sabem tots com acabarà la malifeta, no és menys cert que ens manté atents a la butaca d'un cinema on encara es cobra per aquestes coses, encara afortunadament amb pocs espectadors que cada vegada seran menys si funciona el boca a boca.

En definitiva poca substància, menys intel·ligència i poca espurna. Els últims minuts, l'únic tens de la pel·lícula no em serveixen per no suspendre a aquest telefim de sobretaula, que per cert, els he vist menys dolents. Per sort dura només una hora i mitja només.

USA 2.015.
91 m.
3/10