Ja ve Sant Jordi, impressions de la festa

La primavera està en el seu apogeu.
La florida és realment exuberant.
En aquest ambient cada any ens retorna Sant Jordi.

Cavaller valent. Tot i que ara, per estar en allò del políticament correcte, ja no mata el drac –que no tingués alguns incident amb algun animalista recalcitrant-  sinó l’amanseix i el fa tornar pel “bon camí”, això sí, amb la complaença de la princesa.

Perquè el sant ja no salva a al princesa, ella es salva sola, només faltaria.

La vella batalla entre el bé i el mal ara el resolem reconduint allò que no ens agrada per comptes de destruir-ho.

És una manera com un altre d’anar fent.

Per aquells que estem modestament amatents a les novetats literàries aquets dies previs a Sant Jordi és un no parar, ens desborden les crítiques a les novetats, no es dóna a l‘abast de seguir tantes noves obres literàries que van apareixen com els bolets, sembla que hi hagi una autèntica bogeria per treure novetats al mercat, que es trepitjaran entre elles, però realment aquests dies la venda de llibres té una explosió exponencial. És cert que una flor no fa estiu però any darrera any veiem com les índex de vendes van pujant i per tan cal aprofitar el dia per fer el màxim de vendes possible. També és cert que en aquests dies els rànquings de vendes estarà clapejat de llibres dels anomenats autors mediàtics, que aprofiten la seva presència en els mitjans de comunicació per llançar obres més o menys literàries que atrauen a una bona part dels comparadors. Diu l’escriptor  Antoni Puigverd en el seu llibre Finestra Discreta: “Sant Jordi amb les seves llistes d’èxit sotmet descaradament el valor literari a la jerarquia de les vendes. Ja no venç el drac de la incultura. Ja no salva a la Princesa lletrada. Sant Jordi ja només fa d’escuder del mercat” Però vaja aquest fenomen s’ha instal·lat i és difícil, i segurament tampoc cal, aturar o modular. En definitiva que tothom escrigui el que vulgui, que les editorials publiquin el que els sembli i finalment que tots plegats llegim els que ens vingui de gust i puguem llegir, això sí, llegim i comprem de tant en tant, i si pot ser desestacionalitzadamnet, les nostres compres de llibres per donar vidal al sector.

I comparem roses, de colors ben variats, roges, grogues, blaves i tot, fresques de bon matí i s’aniran pansint i baixant de preu al llarg del dia, vingudes de lluny o collides del roser del jardí de la tieta o l’avia. Plau fer l’obsequi que és rebut també amb complaença ....i una bona passejada per la Rambla és obligada i cal fruir-la per copsar la vitalitat de la ciutat, cal adonar-se de com la festa trenca la rutina i omple l’espai públic de gom a gom.

Sant Jordi que va actuar durant molt anys de succedani de la festa nacional. Quan no era possible celebrar l’onze de setembre Sant Jordi va tenir un significat cívic com sempre, però també polític i de resistència social i d’afermament cultural. Al Sant l’han reconegut -aquells que creguin en patrons- com a patró del nostre país com també d’altres països d’Europa. Els que hi creguin en aquest patronatges farien bé ara d’invocar la seva protecció per seguir el camí que el País ara segueix i que voldríem que acabés bé, amb un nou país que sortís al món que com deia Francesc Macià en la proclamació de  la república -i situïs en el temps la proclama-  “fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.” (ara no ens caldrà abatre els borbons, ho farem de manera pactada i acordada).

Sant Jordi una festa de batec cultural, de voluntat de supervivència i projecció  lingüística, de presència pública, de mostres d’estimació. La festa gairebé global i també en aquest ambient festiu cal fer una certa reflexió col·lectiva per recordar d’on venim que hem sigut i a on volem anar, que som i volem ser: una comunitat amb una especificitat concreta que volem lligar-nos a les   altres comunitats del món des del pla de la llibertat i la igualtat i la fraternitat invocant el vell lema republicà.

I Sant Jordi a més de ser un dia carregat d’emocions literàries i florals és també un moment en que caldria celebrar el retrobament de la consciència ciutadana, de pertinença a un col·lectiu a través de la celebració de la festa.

Colors, olors, ocupar el carrer, gaudir de la relació personal, cohesió del poble, sensacions diverses, impressions i flaixos per gravar a la memòria .

I la invocació al Sant a través d’uns versos de Salvador Espriu: 
 
“Allibera'ns dels nostres
pecats
d'avarícia i enveja,
del drac
de la ira i de l'odi
entre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a merèixer
la pau
i salva la parla
de la gent
catalana.
Amén.”

Bon Sant Jordi 2015 !!