La noia de la biblioteca

Aquesta novel·la porta un subtítol significatiu “la novel·la sobre la creació de la Biblioteca de Catalunya”, aquest subtítol dóna la pista de per on van els trets narratius. Certament ens explica com es va gestar la Biblioteca de Catalunya i els primers treballadors i bibliotecàries que hi van treballar i desenvolupar els objectius, però és també una narració en que es desenvolupen altres històries també prou interessant.

La Noia de la Biblioteca és una nova novel·la de Núria Pradas que ja havia publicat altres llibres de narracions i de viatges.

Núria Prades va ser guardonada amb el II Premi Carlemany 2012, per Sota el mateix cel i també ha obtingut el guardó del Foment a la Lectura. Aquest premi l’atorguen després d’una selecció d’obres per part d’escriptors  professional, els lectors joves, entre catorze i setze anys, de diversos instituts d’Andorra.

Sota el mateix cel és una novel·la de sentiments, de com l’amor pot néixer i desenvolupar-se en les condicions més dures i difícils, i malgrat no tingui cap futur i pugui acabar de manera tràgica el fet de néixer ja té sentit. La novel·la ens explica la relació entre una noia francesa i un soldat alemanys que arriba al poble i s’instal·la de manera obligada a casa de la noia. Del rebuig inicial es passa a la curiositat i finalment a una relació d’amor intens

Núria Pradas és llicenciada en Filologia Catalana i treballa com a professora de literatura catalana en diversos instituts i escoles. Ha escrit diverses obres de teatre i contes i novel·les de literatura infantil i juvenil. Ha publicat una quarantena d’obres literàries fet que li ha permès dedicar-se ara en exclusiva a la literatura. Destaquen els seus llibres de viatges amb la seva trilogia Gran Viatges editats per l’editorial Bambú.

La noia de la Biblioteca es subtitula La novel·la sobre la creació de la biblioteca de Catalunya, és tracta de la narració del fets històrics de la construcció de la biblioteca nacional i enmig d’aquest procés inserir-hi una història que ficciona la vida d’una de les bibliotecàries que en va formar part. Tot plegat ambientat en la Barcelona de les convulsions  socials, la violència encara com record de la setmana tràgica i també els moviments reivindicatius dels treballadors.

En el llibre hi podem trobar com una doble vida de la ciutat, mentre per una banda senyoregen las barricades, les lluites obreres i el córrer de la pólvora va paral·lela a la repressió de la policia i la patronal, per altra banda hi ha un corrent de fons amb voluntat de renovació cultural i social. Dues de les persones que encarnen aquesta segona cara de la ciutat hi són presents, per una banda Enric Prat de la Riba i la seva voluntat planificadora del país i en el cas de la novel·la la biblioteca de Catalunya i la figura de Francesca Bonnemaison que va treballar i esforçar-se per aixecar el nivell cultural de la dona i treballar perquè sortissin les primeres dones amb una formació que possibilités el treball cultural.

Amb tot l‘enrenou de la ciutat hi trobem els protagonistes, les germanes Solé, que en quedar òrfenes prenen camins força diferents mentre, la gran, la Conxa viu decididament la militància anarcosindicalista com a forma d’expressió i d’afrontar el seu futur, la germana petita la Núria vol sortir de la situació en que es troba i el treball a la fàbrica tèxtil a través d’enfortir els seus fonaments i educació per  la cultura i de forjar-se en un futur com a Bibliotecària en el projecte de la Biblioteca Nacional.

La vida de les dues germanes es creua més d’una vegada i no precisament per bé. Les diferències entre elles es fan gairebé insalvable però hi ha un vincle de família del que és difícil deslligar-se’n. La progressió de la Núria ajudada per els estudis que fa a la casa de Francesca Bonnemaison i altres cercles literaris i culturals de la ciutat la porten a fer una feina a la biblioteca prou important i també en aquesta feina descobreix l’amor en la seva relació amb un dels usuaris, aquest de casa bona i família rica viu també amb intestat aquets amor, però la mare de l’Eudald Cebrià, enamorat de la Núria, no acceptarà aquesta relació i farà mans i mànigues per evitar-la sense importar-li les conseqüències que puguin tenir.

La novel·la doncs també entra en el mons de les enveges, les baixes passions i el paper del poderós en voler manipular la vida dels altres. Aquestes pulsions que són presents en totes les èpoques tenen aquí un protagonisme notable ja que es bona part fan que el desenllaç sigui conseqüència pel bo i pel dolent del pla que elaboren la mare  del noi i un personatge acostumat a fer els treballs bruts de la patronal.

Prejudicis, amistats profundes, relacions equívoques, cops de sort i finalment tenir sempre una segona oportunitat per refer la vida que tantes circumstàncies han trencat.

Interacció entre personatges reals , històrics i altres de ficció, però amb la dosi suficient d’imaginació com perquè el fil narratiu esdevingui àgil i amb estil planer i auster, delimitant les descripcions i anat molt directament al gra, al moll de la qüestió.

La Núria defineix un prototip de dona que enllaça el seu alliberant social o de classe amb l’emancipació com a dona a través de la cultura, el treball i la recerca de l’estabilitat emocional.

Llibre molt interessant i amb un final que potser preveient-lo no deixa de ser inquietant... Tornarem trobar a la protagonista un cop refeta la seva vida?

La noia de la biblioteca
Núria Pradas
Col·lecció Clàssica Nº 1022
Editorial Columna
Barcelona, octubre del 2014