El maestro del agua

Debut a la direcció de l'oscaritzat actor, Rusell Crowe que porta a la pantalla una epopeia basada en fets reals i de la qual es commemoren en aquests dies cent anys.

Concretament, la batalla de Gallipolli a la Primera Guerra Mundial entre turcs i australians. I com en tot debut, coses bones i no tan bones. Al costat positiu, una pel·lícula de magnífic ambient, recreació i posada en escena. Acurada fotografia que ens retrotrau a la situació dramàtica del moment i que converteix aquesta cinta en un fresc històric interessant de presenciar.

Al costat menys positiu, un pel·lícula de ritme desigual, història d'amor feble i beneita, i una busca un tant surrealista del fill pròdig, amb dots endevinatòries del Crowe actor, puntals dignes del millor vident. La pel·lícula va de menys a més però tampoc sense estridències ni disbarats on el Crowe actor és millor que el que exerceix com a director, i al qual encara sense dubte li falten unes quantes sopes o si es prefereix vitamines cinematogràfiques.

Quan tot ja està a punt de sentència despres de dues hores de pujades i baixades, masses sotracs,comença sorpresivamente un altra pel·lícula desconcertant. La de l'apunt de la guerra entre turcs i grecs,empaitades i un nou panorama s'obre al espectador. Una nova dimensió, que per sort es tanca sense brillantor però amb rapidesa davant la troballa del fill messiànic.

Al final un té la sensació d'haver presenciat una pel·liculeta digne de veure, amb una història de guerra que no ho és, amb una epopeia a mig camí en el seu desenvolupament, amb una història d'amor sense petons amb la bellíssima Kurylenko de camperola que convida a pecar, amb uns turcs folls força pedestres, i amb un embolcall per dissimular bastant ineficàcia en aquest debut trontollador. Molta inversemblança. Massa.

Justeta, justeta, fregant la divisòria entre el bé i el mal.Si, pero no.

Australia 2.015
111 m.
5/10