Qui té por de Jordi Serra?

La idoneïtat d’un candidat no s’ha de mesurar tan sols per la facilitat de paraula, però també. Tampoc no s’ha de mesurar només per les seves profundes conviccions, pel seu currículum, per la seva experiència, pel programa que defensa, per la capacitat de lideratge, per l’empatia que transmet, per la seva fermesa, pel seu compromís amb la comunitat, per la seva honradesa… Però també.

Tot plegat és complicat destriar-ho mitjançant escrits i discursos. Seria desitjable i alhora impossible que tots els electors tinguessin l’oportunitat de dialogar amb els 12 candidats a l’alcaldia que es presenten a les eleccions municipals del 24 de maig.

Conscients d’aquesta impossibilitat, des de Moviment d'Esquerres hem buscat diferents possibilitats per acostar les persones que encapçalen les 12 llistes a la ciutadania de Sitges. Una d’elles, que crèiem del tot factible (va ser convocada amb temps suficient), era la de fer 11 debats cara a cara entre el nostre candidat, Jordi Serra, i cadascun de la resta de candidats de les diverses formacions polítiques que aspiren a tenir representació municipal. Pensàvem que era una fórmula prou interessant i, en cap moment, vàrem imposar cap condició: ni els temes a parlar, ni la duració de la xerrada, ni la persona que l’havia de moderar. Només vam indicar, un lloc (El Retiro), un dia i una hora per celebrar el debat, amb la possibilitat que, si no anava bé als candidats, poguessin canviar dia i hora.

Simplement volíem que els sitgetans tinguéssim l’oportunitat de veure un seguit de debats cara a cara en els quals es posessin damunt la taula idees, projectes i prioritats de cara a la legislatura 2015-2019. En aquests temps de modernitat líquida en què tots els partits s’omplen la boca amb conceptes com Transparència, govern obert, participació ciutadana, credibilitat, etc., pensàvem, estàvem convençuts que bona part de les formacions polítiques sitgetanes acceptarien la nostra proposta. Però, oh sorpresa!, la por d’alguns i la hipocresia política d’altres van demostrar que a Sitges no existeix la philia politiké de què parlava ja fa segles Aristòtil per referir-se a l’amistat civil, aquella amistat sense intimitat ni proximitat que hauria de ser la característica necessària de la societat política, de la polis, perquè pugui existir una cohesió i una pau social.

Uns quants partits polítics van declinar l’oferta de Moviment d'Esquerres, de paraula o per escrit. La majoria, però, ni tan sols es van dignar a contestar-nos. Inclús aquells que, a priori, no tenen res a perdre i que un debat d’aquestes característiques els donaria més visibilitat que no pas la que tenen avui dia. Naturalment, no esmentaré ni els uns ni els altres. Sí, però, que m’agradaria reproduir fragmentàriament un parell de respostes escrites que vam rebre i que el lector faci l’esforç –a mena de juguesca– d’endevinar quin partit s’amaga darrera d’elles.

Una de les respostes, certament pomposa, deia així: “Agraïm la vostra proposta. El diàleg i el debat polític són essencials per a nosaltres, com portem temps demostrant amb tots els actes de carrer que organitzem. No obstant això, creiem que un debat entre candidats hauria d’organitzar-se en igualtat de condicions i amb la màxima imparcialitat possible. Això implica, entre altres coses, que cap força o líder polític tinguin un especial protagonisme, com considerem que ara és el cas.” Una altra resposta al·ludia al tacticisme, afirmant que “tenim les nostres estratègies electorals i participarem en el debat electoral municipal.” I una tercera s’excusava que “el comitè ha decidit centrar els esforços en altres actuacions, esperem trobar-nos en altres fòrums per a poder parlar i defensar el projecte de cada partit.”

En resum, respostes de mal pagador per a tots els gustos. La conclusió és, qui més qui menys, tothom té por d’afrontar un cara a cara amb el cap de llista de Moviment d’Esquerres. Alguns candidats perquè saben de l’experiència política de Jordi Serra, temible en les distàncies curtes. D’altres perquè no tenen un programa municipal prou sòlid per a defensar i han optat per amagar-se rere els diners que han pagat als assessors d’imatge per vendre… fotos i eslògans buits de contingut. I d’altres, finalment, perquè saben que un debat amb Serra els faria perdre bous i esquelles i els restaria credibilitat davant un munt de potencials electors que, a dia d’avui, encara no tenen clares les seves intencions de vot.