Per posar-se vermell o el Catàleg del Patrimoni Cultural del Vendrell

Fa temps, concretament  entre els anys 1994-1999, la societat civil de la comarca va promoure una àrdua iniciativa per defensar el manteniment de l’antic Sanatori Marítim de Sant Joan de Déu, que va estar a punt de ser enderrocat. Se’n va aconseguir la conservació, però a un preu tan alt com la pèrdua d’ús públic de dit edifici en benefici d’una societat privada.

El mateix havia passat amb la zona d’aiguamolls de les Madrigueres, de la qual només una part va poder defugir l’espoli ecològic que representa la façana de blocs construïts sobre la mateixa arena al llarg de tot el càmping del Vendrell a la platja de Sant Salvador, una més de les mostres d’especulació urbanística al municipi del Vendrell.

La manca de protecció del sòl i de les construccions amb entitat per ser conservades ha provocat al llarg dels anys pèrdues difícils de recuperar. Només a tall d’exemple podem expressar l’entorn del llac de Coma-ruga, la construcció d’habitatges sota mateix de la torre del telègraf, la construcció d’àtic i sobreàtic a cal Miquelot (l’edifici que fa cantonada entre el carrer de Prat de la Riba i la baixada de Sant Miquel), i darrerament, la destrucció parcial de cal Mumbrú, tot i l’oposició de molts veïns. I el mal deu venir de lluny perquè ja Jaume Ramon i Vidales es queixava el segle XIX de la destrucció de la torre dels Calders per la gasiveria d’uns quants ceps més d’un propietari de Sant Salvador.

Molts ens fem la pregunta de com són possibles tals disbarats que es van succeint al llarg dels anys com si no haguéssim après d’evitar-los. I l’explicació rau en el fet que el nostre Ajuntament no ha elaborat mai el catàleg del patrimoni cultural del municipi. Som l’excepció de la rodalia, tenen catàleg Calafell, Vilanova, Vilafranca, Valls i viles més petites com Sant Jaume dels Domenys o Bonastre. I per què no el Vendrell?

Posem diversos supòsits, un primer seria que en les èpoques daurades del totxo, l’especulació es va infiltrar fins a totes les capes socials de manera que ens vam tornar insensibles davant dels beneficis immediats i els ajuntaments es varen veure arrossegats pel remolí dels ingressos i, ai las, de les comissions. Alguna cosa podria haver-hi d’aquest primer supòsit, però en podem endevinar un altre, que és el més probable, el desconeixement dels valors del patrimoni i la desídia a l’hora de destinar hores i cabals a preservar-lo.

Fa pocs dies hem llegit a la premsa que el consistori ha arribat a un acord amb els propietaris de les torres modernistes del carrer de Vilafranca, a Coma-ruga, per tal de salvar-ne, si més no, una part. Ens en felicitem d’aquest interès, però ens preguntem: I això a canvi de què?  Què ens haurà costat a tots els ciutadans haver de rescabalar uns propietaris privats perquè renunciïn edificar allò que el nostre pla general els permet? Ve’t aquí on ens porta la manca d’un catàleg patrimonial del Vendrell, a haver de despendre diners per no haver protegit abans els béns que volem preservar. També cal dir que, en aquest moment, l’estat de conservació d’aquests edificis és gairebé de ruïna, cosa que comportarà uns importants costos de restauració. Qui els assumirà?

La Comissió del Patrimoni Cultural del Vendrell, secció de l’IEP, vam endegar una campanya perquè es preservés el poc tram del Camí Ral/Via Augusta que encara no hem destruït. La resposta ciutadana ha estat molt positiva, en canvi la reacció del consistori a dia d’avui encara no s’ha concretat en una declaració ferma de respecte per un espai tan emblemàtic. I tanta deixadesa no és atribuïble a un sol partit polític; el municipi vendrellenc ha estat regit per una entesa entre socialistes, convergents, partit popular i esquerra republicana.

Davant de tanta inèrcia, a finals de setembre del 2014 vam entrevistar-nos amb la Sindicatura de Greuges a fi de demanar-li l’empara davant la manca de catàleg dels béns culturals a conservar. A 1 d’octubre de l’any passat el Síndic de Greuges donà acús  de rebut i demanà informació a l’Ajuntament sobre la qüestió. Al cap de dos mesos, l’1 de desembre, ens comunicà per carta que no havia rebut resposta de l’Ajuntament a la seva petició i que insistiria. Una nova carta del Síndic de 16 de gener d’enguany manifestava que l’Ajuntament havia esgotat el termini legal per respondre-li i que li reiteraven el deure de trametre la informació sol·licitada. Finalment arribà la resposta municipal anunciant la voluntat del consistori d’elaborar el catàleg, però adduint que per raons econòmiques calia esperar que millori la situació econòmica. El Síndic ens n’informa en carta de 18 de febrer, i creiem interessant fer conèixer els suggeriments que fa a l’Ajuntament.

En primer lloc diu que la protecció del patrimoni és una de les obligacions fonamentals dels poders públics i en concret, de l’administració local. Que recau sobre els municipis la competència sobre els instruments de protecció i control dels béns que segons la Llei 9/1993, de 30 de setembre, són béns culturals d’interès local. I afegeix: ”atès que el municipi del Vendrell té més de 5000 habitants aquesta competència recau sobre el ple de l’Ajuntament”.

Sobre les dificultats econòmiques diu taxativament: “Entenc necessari instar-vos a fer efectiu el deure de col·laboració entre administracions públiques legalment establert”. I ho explicita: “Us demano que poseu en coneixement de les altres administracions les limitacions en què us trobeu per a l’exercici de les vostres competències i en demaneu la col·laboració, per tal de donar compliment a l’obligació de protegir i conservar els béns immobles i d’interès local i ser catalogats.”

Com a Comissió només ens resta una pregunta i una esperança: La pregunta és a l’actual consistori sobre si ja ha fet el que li suggeria el Síndic. I l’esperança és que el nou consistori que surti de les eleccions recuperi el tema i actuï amb dignitat i agilitat.

Comissió de Patrimoni Cultural del Vendrell, secció de l'IEP