Els "polítics-politòlegs" de Podem i les Ciències Polítiques

Podem ha posat la figura del "polític-politòleg" en el primer pla de la política. Cal esmentar que ja existia, i existeix, la figura del "polític-politòleg" fent política a nivell municipal i, fins i tot, a nivell autonòmic abans de l'eclosió de Podem. Tanmateix, són "polítics-politòlegs" poc coneguts pel gran públic.

Pablo Iglesias i Íñigo Errejón són llicenciats en Ciències Polítiques. Fins ara, no havíem tingut politòlegs amb ambicions per detenir el poder polític a escala estatal. Podem ho vol aconseguir. Han estat pioners en aquest sentit.  Ningú els hi pot treure aquest mèrit. Abans, cap llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració no havia saltat al camp de la política espanyola professional amb tanta repercussió mediàtica.

Podria semblar una paradoxa que hagi hagut de passar tant de temps des de la restauració de la democràcia, perquè els politòlegs volessin guanyar-se el poder polític. Tot això ve a tomb perquè els llicenciats en Ciències Polítiques tenen una precària  demanda laboral. No gaudeixen de massa sortides professionals en connexió amb allò estudiat per a guanyar-se la vida, exceptuant l'ensenyament de ciències polítiques dins l'àmbit universitari o geografia i història en instituts de secundària. També poden trobar feina en empreses privades d'enquestes i sondejos o en centres d'estudis d'investigació política. Para de comptar. Costa Déu i ajut trobar feina estable en aquestes institucions privades i públiques, perquè existeix una excessiva oferta laboral en relació amb la seva demanda. Si el llicenciat en Ciències Polítiques hagués de confiar en les borses de treball dels mitjans d'informació i comunicació pública per trobar feina es moriria de fam.

A més, el politòleg no té cap mena de situació d'avantatge davant d'altres graduats en estudis superiors, en el supòsit que vulgui enfocar la seva trajectòria professional dins un cos de funcionariat públic.

Aleshores, per què aquests estudis superiors tenen la denominació de Ciències Polítiques i de Gestió Pública (abans Ciències Polítiques i de l'Administració)?

Llicenciatura de Ciències Polítiques ometent la part "de Gestió Pública" seria més exacte.

Tornant a Podem, el meu pensament és dual. Per una banda, han demostrat a tots els graduats en Ciències Polítiques i de Gestió Pública que fer de polític professional és, potser, la millor sortida ocupacional en acabar el grau. A més, l'experiència de la política professional pot ser molt fructífera quant a l'adquisició de tota mena d'habilitats socials. I de ben segur que les portes de la Universitat s'obriran per a l'exercici de la docència a l'acabament de l'aventura política. I potser s'obriran portes més llamineres. Vés a saber.

És clar que si es té vocació per a ser actor polític, no hi ha millor carta de presentació que la de Llicenciat en Ciències Polítiques. Per descomptat, recomanaria estudiar aquest grau a tot estudiant que porti la política a les venes, sempre que s'identifiqui i ja col·labori amb un partit polític, sindicat o ONG. També aconsellaria fer ciències polítiques a tot humà que, malgrat no tenir clar el partit polític on anar espetegar, té la passió per una ideologia política definida a l'acabament dels estudis de secundària. N'estic força convençut que els de Podem ja portaven l'antiga esquerra ideològica del segle XX per les seves venes a la finalització de la secundària. La carrera els va servir per fer-se amics, i experimentar amb el credo ideològic compartit.

La facultat de Ciències Polítiques reafirma les conviccions ideològiques que l'estudiant ja porta de l'institut en molts casos. Aquest aspecte no és ni bo ni dolent. Simplement existeix com una realitat que vaig copsar en primera persona.

D'altra banda, Pablo Iglesias i Íñigo Errejón són doctors en Ciències Polítiques. No és gens fàcil arribar a doctor en una facultat. No obstant, el coneixement i comprensió de l'activitat política del seu arsenal cognitiu no es deixa veure en els mitjans de comunicació de massa. No entenc perquè  s'entesten a interpretar la complexa realitat  d'avui d'acord amb un pensament polític tan tancat. És important tenir un marc de referència ideològic. Tots el tenim. Però no com un tot. Podrien exposar explicacions, mitjançant tècniques i mètodes científics, sobre els perquès d'allò millorable en l'activitat política i, partint d'aquesta base, oferir solucions i receptes. Però no ho fan, tot i gaudir d'una munió d'hores que malbaraten a la televisió.

Els economistes Daniel Lacalle i José María Gay de Liébana duen a terme "màster-classes" sobre economia en el programa dels dissabte "La Sexta Noche" del canal televisiu la Sexta.

Per què no fan "màster-classes" els doctors Pablo Iglesias i íñigo Errejón sobre Ciència Política tal i com acostumen a fer-ho els economistes que s'expliquen a la "tele"?

L'economista Daniel Lacalle no és doctor, i bé que s'explica amb desimboltura amb tota mena de dades i gràfiques.
El doctor en Ciències Polítiques Carles Boix va oferir una excel·lent "màster-class" sobre els perquès Catalunya necessita un Estat en el programa Singulars d'en Jaume Barberà a TV3 a l'octobre del 2012.  No entenc perquè Podem, liderat per doctors en Ciències Polítiques, no fa cap classe magistral de política des d'una perspectiva científica per diferenciar-se de debò de la "casta" amb la quantitat de temps que li atorga la televisió. No l'aprofita gens. S'estima més el continuisme de la suada fórmula "mitinera" de fer política fil per randa.

Podem podrien fer-ho molt millor i, d'aquesta manera, millorar la seva imatge que va de baixada. A aquestes alçades, haurien de tenir en compte que la tècnica del màrqueting polític no dóna per tant, malgrat els escàndols de corrupció dels vells partits. Simplement, perquè els vells partits també la dominen. En conseqüència, les diferències entre vells i nous partits es reduirà si aquests darrers no aporten elements innovadors.   

L'experiència de Podem també ens està ensenyant que encara que siguin politòlegs el seu comportament polític és d'autèntics polítics professionals sense cap distinció en relació amb allò ja conegut. És impossible que a cop d'eslògan guanyin eleccions tal i com estan les coses. Han de fer més, i demostrar que en saben de ciència política, encara que sigui una mica. 

La nota positiva és que Podem ha obert una nova finestra per a futurs politòlegs que vulguin ser polítics professionals. I s'espera moltíssim més d'aquests futurs "polítics-politòlegs" en relació amb el que s'ha vist fins el moment. Es troben a faltar explicacions, tècniques, mètodes sobre l'activitat política, amb l'addició d'estudis econòmics, estadístics i jurídics, sustentats en valors universals que ningú discuteix, per guanyar-se la credibilitat i confiança de la ciutadania

Ara bé, si hom està apassionat per la política, però no s'identifica clara i rotundament amb un partit polític, sindicat o ideologia, que s'oblidi de fer el grau de Ciències Polítiques, i faci periodisme amb vista a ser comentarista mediàtic o periodista polític. El periodisme tampoc seria massa bona idea pensant-ho millor, a no ser que es porti vocacionalment ben endins o se sigui fill de periodistes... 

Eureka! ja ho tinc... Si la política sense fal·lera partidista té corprès a algú des de jovenet, el millor seria triar uns estudis superiors que facin peça i, a poder ser, amb una bona borsa de treball. I si algun dia pica el cuquet d'analitzar la política per afició, cultura general, o per consideració a un canvi ocupacional, que sàpiga que amb un màster d'anàlisi política n'hi ha per donar i per vendre.