El retorn del Jedi

No sóc expert en la saga de La guerra de les galàxies, però tinc clar que el Darth Vader és més dolent que la pesta. Que per alguna fosca causa que només els informats coneixen, va optar per passar-se al costat fosc de la força, és a dir al costat del mal, a imatge i semblança d’alguns polítics nostres quan agafen la porta giratòria per passar de la gestió pública a les empreses privades com assessors o dirigents.

La reflexió ve a tomb desprès de veure com alguns d’ells han optat per tornar al costat suposadament bo desprès d’aquest temps de penitència (o qui sap si de formació) al bàndol dels suposadament dolents l’empresa privada. De moment -i així m’agrada fer-ho constar- el fenomen només afecta al PP. Però de quina manera!!

Tot va començar amb la debilitat dels seus guerrers del costat de la llum encapçalats per Mariano Rajoy, el Luke Skywalker del PP. Molts d’ells, per cert, provinents del costat fosc (Montoro, De Guindos...). L’aparent energia del líder suprem del PP de la llum per enviar gent a l’altre costat de la força (Bárcenas, Mato, Fabra de Castelló...) va acabar debilitant-lo fins el punt que, des d’allà, del costat fosc, van decidir retornar algun d’aquests guerrers per veure de redreçar la situació. En concret Esperanza Aguirre.

L’element discordant, sempre justificable per la seva singularitat, i que s’afanyaren a definir com crítica, és a dir, com mosca cojonera. Per veure els efectes del seu retorn i poder recórrer a la seva singularitat en cas de resultar un experiment fallit com, cal suposar, esperava Rajoy.

Però heus ací que el que era una prova, un experiment, resulta tot un èxit. La ressuscitada Espe capgira les enquestes a cop de suposades sortides de guió –inclosa la del seu gos pixant al carrer- i el costat fosc comença a pensar que no sols pot aturar la davallada sinó que pot fins i tot arribar a capgirar la truita a poc que castigui més als catalans, les xifres macroeconòmiques segueixin millorant i recuperi el missatge que ja els va dur a la Moncloa una vegada. I és aleshores quan Darth Vader, com Harry Lime, El tercer home d’Orson Welles a qui tothom donava per mort,decideix reaparèixer. En campanya electoral, amb un discurs on recupera les essències més ràncies d’aquell PP que dirigia i exigeix una actuació més contundent per part del govern i l’aparell de l’estat. Insinuant fins i tot una nova batalla amb els jedis dels altres clans que, per cert, segueixen barallant-se entre ells per endur-se al llit a la princesa.

I aleshores, màgicament, els instints dorments en els jedis del PP instal·lats actualment al costat de la llum afloren. A tall de morts vivents. A la classe política, on el dorment Wert surt el primer del sarcòfag per prémer una mica més els cargols de la premsa hidràulica on intenta laminar el català, promovent l’esperpèntic episodi del 25% de les classes en aquestallengua. On, el també dorment Fernández Diaz es treu finalment la careta per acusar als mossos d’incompetents. Si més no en el sentit de manca de competències per fer certes coses, però jugant clarament amb l’ambigüitat de l’adjectiu. I on els òrgans que depenen de la casta d’aquests guerrers suprems s’afanyen a demostrar de quin costat de la força estan, per exemple, prohibint les estelades a les dependències municipals i qui sap si ignorant aquelles possibles banderes preconstitucionals que, de tant en tant, encara descobrim en alguns municipis de l’Espanya profunda.

Perquè Darth Vader ha deixat oberta la porta del seu retorn. En persona o a través dels seus deixebles i seguidors. Per tant, existeix la possibilitat de rodar una seqüela d’aquella pel·lícula de terror que varem viure fa uns anys (amb guerra d’Irak inclosa).

Encara que molts vulguem que aquest projecte no es faci realitat i el finançament dels vots l’impedeixi, no ens ha d’estranyar que molta gent es prepari per presentar-se al càsting. La força és la força. Encara que sigui la del costat fosc.