Reflexions sobre l'atur al Baix Penedès

Deu dels quaranta municipis amb més atur de Catalunya son del Baix Penedès. El Vendrell que ostenta la seva capitalitat, es el municipi més afectat per la recessió i crisi actual, segons el CSIC, el tercer de tot l’estat Español.

El panorama no es gaire alentidor, el percentatge de població de 16 a 64 anys inactiva està en torn del 21% (Simen, període: 2011), la taxa d'atur seria del 27,6%.

El 79,6% dels aturats no tenen ingressos o perceben una quantitat mensual no superior als 600 euros (Observatori per la Convivència 2015)

Podria seguir amb les dades, que obstinadament mes a mes, any rere any reflecteixen amb claredat l'inoperància d'un sistema, d’unes maneres enrocades de fer polítiques laborals i d’ocupació que aconsegueixen tot el contrari del que es proposen.

Una de les primeres coses que em van ensenyar al col·legi públic on vaig fer el meus estudis va ser una qüestió bàsica: “si es vol aconseguir resultats nous, diferents, davant de qualsevol problema, cal emprar accions noves”. Amb l’atur i concretament al Baix Penedès no es dona aquest supòsit.

Durant anys les mateixes polítiques de formació s’han perllongat en el temps, convertint a la comarca en l’escenari perfecte per “el dia de la marmota”, no hi han visions noves i la marmota segueix veient la seva ombra.

Els aturats, als quals representa el Col·lectiu del que formo part, creiem fermament i apostem amb força per un nou model de creixement, que passaria pel desenvolupament del sector agrari (potencialització de nous productes, distribució local). El turisme massificat, és mort, cal un esforç per l’implantació d’un turisme familiar, esportiu i d’oci; en definitiva de més qualitat. Creiem també en la necessitat de la sectorització i especialització de la comarca. En quant a la formació cal fomentar la homologació de la majoria dels cursos que es realitzin, incorporar una formació técnica i específica. Incloent-hi la recuperació d’oficis, donar un clar impuls de la emprenedoria. La municipalització dels serveis generarien nous recursos, que es quedarien en la mateixa localitat, la gestió directa seria més efectiva, creant nous llocs de treball.

Sabem, no obstant, que aquest últim punt, de moment és una utopia, ja que els contractes vigents son a anys vista i la possible rescissió dels mateixos quelcom difícil , pel cost que implicaria.

Creiem per últim, en la necessitat urgent i en l’efectivitat d’un pla de xoc específic per a la comarca, on tinguin cabuda i participin tots els departaments implicats de la Generalitat, Ens locals, Organitzacions Civils, Gremis, Partits Polítics, per tal de donar una sortida global i consensuada.

En definitiva, crear el clima adient perquè es doni un canvi suficient. Un canvi de paradigma que doni l’opció de finalment no veure’ns l’ombra i sortir del cau.

Francesc Piñol Soldra
President del Colectiu d’aturats del Baix Penedès
Membre independent de la llista d’Iniciativa els Verds

https://twitter.com/APeneds