El guru de las bodas

Un dels millors afalacs que pot fer-se a una pel·lícula, és que quan surtis d'un cinema, no et sentis defraudat.

Per aquest motiu, quan un surt del cinema i ha vist aquesta pel·lícula que aviat oblidarà, s'adona que ha passat una bona estona amb alts i baixos, amb disbauxes no excessives, amb un guió amb certa originalitat si bé trillat amb paisatges i situacions ja referenciades en multitud de pel·lícules però amb una bones dosis de sornegueria.

La cinta com dic no passarà als annals de la història cinematogràfica ni tan sols de la comèdia, però entreté i diverteix sense estridències si ets de fàcil conformar.

Posseeix un cert encant veure com un grup d'impostores associats en una mercantil s'ofereixen per padrins de noces i mestres de cerimònies per a tot el relacionat amb un esdeveniment nupcial, si bé com ja he esmentat, la disbauxa de situacions i els maldestres diàlegs que en ocasions deriven de situacions tan trillades com inverosimiles comporten ocasionalment desequilibris i certs moments de gairebé migdiada per remuntar posteriorment cap a alguna situació desternillant.

Situaciones gamberres, algunes de respectable inspiració, excessiva tosquedat i barroer muntatge.

Fet i fet un es pregunta per que el cinema de consum més o menys massiu tendeix amb tanta freqüència al missatge buit, buit i amb molta proximitat a l'estupidesa amb menyspreu d'un espectador que no deixa de ser curiós col·labora amb aquest tipus de productes que res aporten.

Potser només una mica d'abstracció, oblit i desconnexió que sens dubte tal com està el pati no és poc. Ha de ser sens dubte aquest el miracle, davant de tanta nimietat.