El comerç de l'art a Sitges, un sector estratègic

El comerç en general, les botigues i els establiments comercials són un dels puntals bàsics en l’economia actual i en la imatge externa d’una vila turística de primer ordre com és Sitges. La qualitat, la varietat, la novetat i també l’originalitat han estat els trets distintius que han caracteritzat el comerç sitgetà, un model comercial que ha conservar les traces d’una tradicional fisonomia adaptant-se al temps moderns. Art modern i art antic han conviscut en fràgil equilibri en el Sitges dels nostres avis i en el Sitges d’avui.

Si ens centrem en el comerç de l’art, en el mercat de les antiguitats junt amb el de comerç de brocanters i l’adreçat a col·leccionistes d’objectes rars i singulars o als de  numismàtica i filatèlia podrem comprovar que històricament a Sitges aquest àmbit ha estat un dels sectors estratègics, fonamentals en la seva identitat de vila cultural i artística.

Primer Santiago Rusiñol i després el nord-americà Charles Deering però també molts d’altres col·leccionistes com el doctor Pérez Rosales i artistes actuals com Miguel Condé, Pere Stämpfli o Manuel Blesa han fet de Sitges un referent en les arts i per conseqüència en les antiguitats i el col·leccionisme. La renovació i modernització d’un sector tan tradicional com és el de les arts i les antiguitats no ha superat les successives crisis, actualment assistim al declivi i al tancament d’establiments que conferien sabor antic i autenticitat a la Ribera sitgetana. Llorenç és el darrer dels antiquaris sitgetans que s’ha vist empès a tancar el seu característic “Cau Ferrat” parat als baixos de Can Falç fent cantonada amb el carrer de la Carreta. Les finestres enreixades resten ara empaperades i buides.

Aquesta crisi permanent del sector de les arts i les antiguitats, la temporalitat del turisme a batzegades, la malaltissa dependència dels factors conjunturals varen ser representats fidelment per l’artista Josep Maria Rosselló en el plafó que encara avui es pot veure a la paret mitgera de la Pizzeria del Cap de la Vila on la figura del mariner  sitgetà  calçat amb una sabata i una espardenya s’emporta damunt l’espatlla la blanca sirena esdevinguda personificació de la Blanca Subur. Una versió del  mític Rapte d’Europa transposat a la nostra contemporaneïtat, malgrat que el plafó conti ja els quaranta i tants anys a les seves espatlles. De manera simbòlica Rosselló va retratar aquesta idea d’una Sitges quimèrica, blanca i bella raptada per Diego Ruiz, metge filòsof, un d’aquells personatges singulars que van construir l’imaginari d’un blanc refugi sitgetà.

Els temps canvien però l’essència roman: la recent troballa de l’anell d’or d’època romana en el Racó de la Calma, les prospeccions submarines de les restes de vaixells davant la platja de l’Estanyol, la restauració del canó del Baulard i tants d’altres elements patrimonials ens transporten en el temps fent de Sitges aquest indret màgic on la modernitat i els temps antics es donen la ma en un present que cerca mantenir el que encara resta.

El comerç de l’art, el mercat d’antiguitats i el col·leccionisme ens remet a aquest món submergit que podem descobrir si netegem les ulleres amb l’elixir fantàstic que Fernanda Krahn-Uribe ens proposa en la seva història “El limpiagafas cuàntico” editat per Siruela. Divertida visió d’un Sitges modern i antic alhora.