Ajudar a millorar l’educació

Cada any en arribar aquestes dates i de manera recurrent parlem de l’Escola d’Estiu. És un clàssic, a finals de juny quan surt el programa de l’Escola d’Estiu del Penedès a Saifores en fem alguns comentaris i ho fem perquè ja fa trenta set anys que l’escola s’organitza amb al voluntat de fer un servei al món educatiu i perquè representa també la voluntat d’un sector, un ampli sector, del professorat de seguir cercant noves maneres de fer i entendre l’educació.

Pels molts mestres, acabat el curs i els darrers dies d’una dinàmica embogida per la proximitat de les vacances,  encara queda la possibilitat d’anar a “classe” uns dies més assistint a les escoles d’estiu que ja molts anys que breguen per seguir amb aquells objectiu inicial de seguir formant-se en un ambient distés, en un ambient d’intercanvi de propostes, experiències, sensacions i fer-ho de manera col·laborativa.  

Aquí al nostre territori un cop més, com hem dit, i ja  fa 37 anys s’organitza l'Escola d’Estiu del Penedès, sota la responsabilitat, enguany del Moviment de Renovació Pedagògica el Baix Penedès amb una proposta prou interessant que porta per títol Aprenem i eduquem... què, com?.

En el pròleg que han fet pel programa descriuen clarament quina és la voluntat que mou els organitzadors de l’escola de Saifores del 2015 :

APRENEM I EDUQUEM... QUÈ, COM?

Les persones que ens dediquem a l’educació necessitem espais de reflexió. Per això creiem que és desitjable assistir a cursos, seminaris, tallers i sobretot a Escoles d’Estiu per tal d’aprendre la utilització de més recursos i estratègies didàctiques i metodològiques amb l’objectiu d’actualitzar la nostra tasca docent. Però des dels MRPs pensem que cal també reflexionar sobre el sentit de l’aprenentatge, de l’educació, sobre el rol del mestre avui, sobre el model d’educació que volem. Sobre el què i el com aprenem.

Moltes vegades diem als nostres alumnes que preguntin, i valorem positivament una pregunta oportuna o enginyosa, però sovint nosaltres no som capaços de plantejar-nos interrogants sobre la nostra pròpia professió, com ara: Què entenem per educació? Quin sentit (o manca de sentit) té el que s’intenta ensenyar i aprendre en els centres? Els alumnes seran competents per planificar el seu itinerari acadèmic /professional en la societat del 2025? Seran capaços d’incorporar les tecnologies digitals de forma natural en la configuració de les seves trajectòries individuals d’adquisició de coneixements? Som conscients que els aprenentatges que l’alumne assoleix i viu en altres contextos s’han de tenir en compte, independentment del context on s’han produït? En el moment que decidim dedicar-nos a la professió docent, què n’esperem? Quin sentit té per a nosaltres fer de mestre o de mestra? En la nostra tasca professional, quin lloc ocupa l’ètica en l’educació? Quantes vegades hem experimentat com en són de singulars cadascun dels nostres infants? I quantes hem constatat que allò que ens serveix amb una criatura no ens serveix amb una altra perquè cada una és única? I és que moltes vegades les preguntes incomoden, tenen tant de perilloses com de motivadores. Potser no hauríem de pensar tant en allò que no podem fer, sinó plantejar-nos allò que és possible..... Benvinguts a l’Escola d’Estiu del Penedès, us hi esperem.

Certament la Escola d’Estiu del Penedès que des de fa trenta set anys omple can Mata de Saifores és un clàssic educatiu de l’estiu. Parlar de l’Escola d’estiu del Penedès es recordar que fa trenta set anys –que en son forces amb alts i baixos corresponents- un col·lectiu de mestres habituals de les escoles d’estiu de la institució Rosa Sensat a Barcelona, o a Bellaterra es van creure de debò que els territoris llavors perifèrics també existien, amb voluntat de ser presents en el debat sobre la millora de l’escola i de la formació del professorat que, més enllà de les gran conurbació urbana amb la importància que tenia, hi havia una manera de fer pròpia que, sense ser contradictòria amb la general, segurament tenia un sentit de proximitat i de referents comuns, el tarannà propi i  d’una identitat creixent que calia explorar i aprofitar. Els territoris, entre ells el Penedès, tenien també moltes coses a pensar i a reflexionar conjuntament, a dir i a transmetre la seva experiència a  la resta del país amb la voluntat clara de millorar la situació del món educatiu i ser un esglaó més en la renovació de la pedagogia, renovació que havia estat un dels paradigmes de l’escola catalana en l’època republicana. Es tractava de recuperar l’impuls transformador que l’educació té damunt de la societat i fer-ho ben arrelats al territori a on treballàvem

Són molts anys dedicats a promoure una formació diferent, molt més participativa i activa de la que habitualment es programa al llarg de l’any, però l’Escola d’Estiu és també un espai d’un valor incalculable des de l’òptica de la relació i de l’intercanvi i transmissió d’experiències com en algun moment ho han definit ells mateixos “L’escola d’estiu ha esdevingut un espai per la reflexió sobre la necessitat de la renovació pedagògica en moments de  dificultats socials i amb un canvis a la societat que posen en perill la necessària cohesió.

Avui doncs amb una motxilla ben carregada però amb voluntat de seguir avançant us convoquem novament  a Saifores per seguir treballant per seguir millorant l’Escola i potenciant la participació i implicació de tota al comunitat educativa per seguir construint  aquella escola per la que fa anys seguim treballant “.

Certament fa anys que des dels els sectors professionals més conscienciats es treballa per assolir el model d’escola que el país necessita i s’havia avançat molt. I ara no són temps fàcils per seguir en aquesta batalla. Les mesures de l’administració ja sigui en forma de retallades salarials dels mestres o veure com es van suprimint recursos –és parla de que els pressupostos d’educació s’ha situat a als nivells el 2006 amb un milió més d’alumnes- podria ser una situació per desmoralitzar i desmobilitzar el conjunt dels mestres, però sortosament no ha esta així, l’alt sentit de la responsabilitat i la voluntat d’assolir el model d’escola fa que més enllà de les dificultats hi ha un treball clar per assolir un model educatiu d’excel·lència, transformador i arrelat al país. No és fàcil tanmateix però és l’objectiu en el que es comprometen la majoria d’ensenyants. I per assolir aquest model cal seguir plantejant les reivindicacions, cal seguir manifestant-se però també cal seguir donant suport a la formació i a les escoles d’estiu.

Perquè l’Escola d’Estiu segueix essent  un petit, però important, espai on és pot seguir apostant per treballar de cara al futur de l’escola, salvaguardar la feina feta i els aconseguiments de molts anys i que ara, fruit de les politiques de retallades aquí i de la voluntat d’uniformització i recentralització allà, posen en perill el model pel que els mestres han esmerçat molts i molts esforços i també moltes hores de feina.