La CUP es troba a faltar

Els polítics de Candidatura d'Unitat Popular no són buscadors de cadires.Tampoc els motiven beneficis com ara la riquesa, el poder i el prestigi. Han demostrat que no busquen fer política per a perpetuar-s'hi, sinó per a transformar la realitat política, social i, sobretot, econòmica mitjançant les seves conviccions ideològiques. Estic totalment convençut que continuaran amb aquest gran valor en el futur, la qual cosa és més que lloable.

Gairebé tot està inventat en política. No obstant, els partits tradicionals no són capaços d'autoregular-se fent, de mica en mica, petits gestos que farien de la política una activitat menys mal vista per gran part de la ciutadania. La CUP ha demostrat capacitat pels petits grans gestos en favor d'una activitat política més honrada, neta i transparent. I qui vulgui establir semblances entre la CUP i Podem, s'equivoca de bat a bat. Només cal contrastar educació, preparació, to i tarannà entre uns i altres, quan es manifesten en mitjans de comunicació de massa.   

Dit això, la CUP es troba a faltar a la llista conjunta independentista. Tant CDC com ERC han fet concessions per arribar al pacte, i anar plegats pel 27-S. No ha estat gens fàcil. Molt difícil, diria. D'una banda, Artur Mas ha comprès que hi ha molts independentistes d'esquerres que no el poden veure ni amb pintura. No el poden veure a ell, ni a CDC per tants anys d'enganys, opacitat i corrupció. De l'altra, Esquerra Republicana de Catalunya ha fet assenyada taula rasa en relació amb Convergència Democràtica de Catalunya. Tant ERC com CDC han tingut  cintura suficient per a pactar i, d'aquesta manera, no fallar a les entitats sobiranistes transversals, en especial a la gent de l'ANC, que tant han pencat des de la diada del 2012. 

Li anirà be a la CUP amb una candidatura separada respecte a la llista conjunta de CDC, ERC i membres de la societat civil catalana? Potser sí. O potser no. Els resultats electorals no enganyen. La comparació de les eleccions del proper 27-S en relació amb les eleccions autonòmiques del 2012 ho dirà.  

Pressuposant que li vagi bé a la CUP, i que no li vagi bé a la llista conjunta de CDC, ERC i membres de la societat civil per uns mals resultats electorals, farà que la Candidatura d'Unitat Popular quedi senyalada per manca de compromís amb la independència des d'una gran part de l'independentisme sociològic.

Pressuposant que no li vagi bé a la CUP, i no li vagi bé a la llista conjunta de CDC, ERC  i membres de la societat civil pel 27-S, no cal dir qui carregarà amb el mort.

Pressuposant que no li vagi bé a la CUP, i li vagi relativament bé a la llista conjunta de CDC, ERC i membres de la societat civil catalana, portarà a  part de l'independentisme sociològic al pensament i argument que li podria haver anat encara millor.

I, per últim, pressuposant que li vagi bé a la CUP, i li vagi bé a la llista conjunta de CDC, ERC i membres de la societat civil, faltarà aquell plus de visibilitat d'unitat respecte a la resta d'Espanya i en relació amb la Comunitat Internacional i mass media internacionals.

El comportament de la CUP està sent el d'un individu que actua racionalment en la consecució dels seus propis interessos d'acord amb el model de l'elecció racional aplicat a la ciència política. És difícil negar que el seu comportament està sent extremadament individualista, quan CDC i ERC han fet renúncies més enllà del seu egoisme individual. No són unes eleccions, aquestes, de competició electoral entre forces polítiques independentistes, sinó de cooperació quan hi ha tant en joc i en comú.

Ara, el President de la Generalitat no té cap excusa per no convocar eleccions pel dia 27-S, malgrat la important absència de la CUP a la llista conjunta.

En cas que la CUP superi els resultats electorals de les eleccions autonòmiques del 2012, ningú podrà discutir que la seva presa de decisions, en termes de racionalitat expressiva d'anar per separat, va ser l'encertada. Així i tot, la CUP assumeix un risc massa elevat, ja que maximitza riscos anant per separat, segons quins siguin els resultats electorals.

S'ha demostrat que el procés de presa de decisions de la CUP no encaixa en la racionalitat instrumental que parteix de fins fixos. El fet d'anteposar el judici, -la seva pròpia manera d'executar el pla per a satisfer la independència- entès com una representació del que consideren valuós, al càlcul i al procediment triat de llista conjunta, és jugar-se-la. S'ha estimat més seguir el seu propi full de ruta per arribar a la independència com un fi en si mateix que dota de significat i sentit al seu jo. És la seva racional elecció. 

Tanmateix, no han triat el moment més oportú per a portar-la a terme. L'elecció de candidatura amb perfil propi, donada l'excepcional situació política que es viu a Catalunya, pot ser més costosa que beneficiosa. Tant per a la pròpia CUP, com per al conjunt de catalans que tenen el sentiment de pertinença català. I encara amb més raó, tractant-se d'un partit polític de fort i dur compromís amb la independència des de sempre. La decisió final de la CUP costa d'entendre per qui no és militant o votant fidel.

Si la llista conjunta fa fallida pel 27-S, el votant proper, que encara no ha votat CUP, podria descartar-lo per sempre. O potser no.

La imatge és que han anat massa a la seva, portant les seves creences massa enllà, fent un esforç excessiu, quan no calia.

Potser és cert que era el partit que més s'havia de sacrificar en el pacte de la llista conjunta, aliant-se puntualment amb CDC, perquè part de la seva militància podria no entendre-ho.

Però de vegades s'ha de saber afluixar, si el fi és el no va a més, malgrat que el mitjà no satisfaci.