Volver a Canfranc

La novel·la Volver a Canfranc ens explica de manera novel·lada i amb personatges ficticis però que tenen un rerefons d’alguns dels protagonistes reals de la xarxa d’ajut a persones que fugien dels regim nazi a França. Per Canfranc va escapolir-se molts jueus per intentar arribar a ambaixades neutrals o de països aliats i també pilots anglesos que han estat abatuts i aprofiten les xarxes ja creades per fugir i intentar arribar fins a Portugal per reintegrar-se novament a les seves unitats i seguir la batalla contra Hitler.

Canfranc fou un  indret important, l’estació internacional de ferrocarril va tenir força importància estratègica en els moviments de persones que voleïn fugir de la zona ocupada però també pels moviments de materials de guerra per una banda els alemanys hi carregaven minerals per les seves fàbriques i per altra banda arribaven trens carregats amb part de l’espoli d’or i obres d’art que havien fet els alemanys i els portaven a llocs segur i encara hi havia tot un seguit d’activitats resistents que conegudes pel poble que moltes vegades en va ser còmplice de la possibilitat de fugides de moltes famílies jueves i alguns intel·lectuals que a través  del mateix tren o bé per la muntanya travessaven els Pirineus i arribaven a Espanya, lloc a on no estaven segurs encara ja que els franquisme retornava la majoria de jueus que atrapava de nou a França. En aquets sentit l’ambaixada de Londres la xarxa que havia teixit va ser fonamental en poder salvar a moltes persones.

Rosario Raro és nascuda a Castelló a l’any 1971, doctora en Filologia, va estudiar Tècniques d’Escriptures a diverses universitats del Perú, país on va viure al voltant d’una desena danys. Va seguir estudis de Comunicació Empresarial i Pedagogia a la Universitat de València   

En 2009 va ser una de les finalistes del concurs de escriptura literària Virtuality Caça de lletres de la *UNAM de Mèxic i Alfaguara. Ha impartit nombroses conferències i dirigeix des de la seva fundació l'Aula d'escriptura creativa de la Universitat Jaume I de Castelló. És autora de, entre altres obres, dels llibres: Carretera de la Boca del Infierno, Surmenage, Perdre la raó, Els anys deguts, Finlàndia, La clau de Medusa, Desarmades i invencibles i L'ànima de les màquines. La seva obra ha estat traduïda al català, al japonès i al francès i reconeguda amb nombrosos premis literaris tant nacionals com a internacionals. Va ser finalista del premi Internacional de novel·la Vargas Llosa de la editorial Alfaguara.

L’acció es desenvolupa majoritàriament a l’estació internacional de ferrocarril de Canfranc, que a l’any 1942 va ser ocupada pels alemanys amb la permissivitat del govern de Franco, com si fos un continuació del territori Francès. En les seves instal·lacions els soldats alemanys pretenien aturar la sortida de fugitius que usant el tren internacional podien evadir-se amb una certa facilitat.

Els alemanys no comptaven però que hi hauria una xarxa de “passadors” que ben estructurat i amb l’ajut dels serveis d’intel·ligència anglesos van estructurar un sistema d’amagar i traslladar els col·lectius de jueus que arribaven a Canfranc. Entre aquets refugiats van travessar la frontera també personalitats del món intel·lectual com Marc Chagall, Alma Mahler, Heinrich Mann i altres que amb papers subministrats per les autoritats britàniques o americanes van burlar, amb l’ajuda de persones anònimes, la persecució dels alemanys. En aquest sentit la fugida de Josephine Baker i els seu marit, jueu, té tots elements que malgrat la tragèdia que es vivia té alguns aspectes de comèdia. Que millor que una comèdia per evitar la tragèdia.

Laurent Juste, cap de la duana, Jana Belerma, cambrera d'hotel i el bandoler Esteve Durandarte un pintoresc personatge entre bandoler i justicier que desafia a l’autoritat establerta descaradament sobretot al governador civil a qui sembla tenir una fixació, empresonat en diverses ocasions i sempre burla el repressors. Aquets tres personatges són els que porten el pes de l’acció junt amb altres persones de les dues bandes del Pirineu que arrisquen les seves vides ajuden a moltes persones a retrobar la llibertat.

La figura de Laurent Juste està inspirat en la persona de Albert Le Lay cap de l’aduana internacional durant aquells anys de convulsió, Le Lay va afirmar amb contundència que el que havia fet era “el que la dignitat exigia”, aquest duaner amb la complicitat de molta gent de la mateix Canfranc, però també tenien contactes a Osca i a Saragossa a on la figura del metge Victor Mallen (a la realitat Víctor Fairén) que tenia un paper clau en atendre els refugiats sobretot aquells que tenien la salut delicada, els seus estudiants jugaven també un paper importat en la recollida del col·lectius i distribuir-los en cases segures o facilitar-los el seguir el viatge cap a la llibertat.

La novel·la és així mateix una història d’amor entre la Jana Belerma, que treballa de cambrera en l’Hotel Internacional de Canfranc després d’haver patit la mort dels seus pares en un bombardeig dels feixistes durant la guerra civil. Allà es compromet amb la xarxa de passadors i juga un paper important en la feina clandestina, s’enamora de l’enigmàtic Durandarte amb qui viurà moments complexos i perillosos. Després d’acabada la guerra salta la sorpresa en conèixer-se l’autèntica personalitat del mig-bandoler i aquest descobriment donarà explicació a moltes qüestions.

La novel·la exalta certament la valentia i decisió de molta gent que va jugar-se la vida per un ideal i també per ajudar a la causa de la llibertat i contra la repressió vergonyosa del nazis i de la complicitat del govern de Vichy. Una història que ens mostra la part més generosa de la bona gent en situacions d’extrem perill o gravetat. La novel·la enganxa pel tema, per la manera d’estar escrita i també perquè hi ha un seguit de situacions que expliquen elements de la història del moment, des d’al·lusions a la Maternitat d’Elna fins a la complicitat en el transport de riqueses espoliades pel nazis.

Un magnífic trencaclosques que té un resultat d’una bona lectura mentre ban encaixant totes les peces.

Volver a Canfranc
Rosario Raro
Editorial Planeta
Barcelona, abril del 2015