Visca la festa major. Visca!

Segurament en parlar de la Festa Major seria just fer un recordatori enguany, quan s’acompleix el 125 è aniversari del seu naixement, i evocar la figura de Joan Amades. Amades és una de les figures representatives de l’estudi del país al llarg del segle XX i sobretot de la cultura tradicional i popular. Va fer més de quatre-centes publicacions i va recollir material de tota mena i indrets. Cançoner, tradicions, balls, dites i refranys i va també donar explicacions a molts del rituals festius que avui en són molt coneguts i habituals. Amades va recórrer el país investigant, parlant amb la gent, escoltant, dibuixant i recuperant velles tradicions que segurament haguessin quedat oblidades.

En el seu Costumari Català, el curs de l’any quan arriba al dia 5 d’agost parla de la Marededéu de les Neus i naturalment de la Festa Major de Vilanova i la Geltrú. De la marededéu de les Neus, en diu: “La tenien per patrona les dones boniques i gentils, entre les quals la gent comptava especialment les forneres”. Apa, doncs a remenar força farina.

La tenien com a patrona també els que treballaven als pous de glaç. Però evidentment parla de la nostra festa major. “Modernament celebra la seva festa major  Vilanova i la Geltrú que abans la havia feta per Sant Antoni Abad. La festa fou traslladada  al dia d’avui en agraïment a la Mare de Déu de les Neus per haver conjurat una plaga que delmava la vinya arreu del Penedès, i també perquè escau més celebrar-la en temps de calor que per la hivernada. Una nota típica d’aquesta festa l’havien constituïda els grans balls de bastons, el més bonics, graciosos i valents de tota la rodalia...”

Ja veiem doncs que Amades posava damunt la taula dos elements clars de la festa, el caràcter advocació, espiritual si voleu, i en el cas vilanoví el passar de Sant Antoni a la marededéu de les Neus fruit de la necessitat d’intervenció davant els terrabastalls de la natura i fer-ho amb normalitat. Segur que el Sant no es va molestar i sobretot perquè sempre s’ha l’ha celebrat i ara la seva festa ha pres també la consideració de Festa Major. I la segona causa més pràctica i terrenal, passar de l’hivern a l’estiu que fa millor de sortir al carrer, d’ocupar-lo i fer-lo un espai per gaudi de la festa, l’ocupació de l’espai públic com un element de significació festiva és molt propi de la nostra cultura i molt més fàcil fer-ho a l’estiu.

Però Amades encara diu més coses: "La pagesia penedesenca relacionava a la Mare de Déu d e les Neus amb la vinya; és per això que en diverses poblacions del Penedès que no festivaven aquesta advocació mariana era costum posar un raïm entre les mans de la imatge de la Mare de Déu. La que presidia la portalada de l‘església de Vilanova i al Geltrú portava també un raïm a les mans”. Amades ho deia i aquí, enguany, els pabordes es reinventen la història com a novetat més que notable (almenys sorprenent) hi programen la recuperació de l’oferiment del raïm per part del pagesos..

I parlem de recuperació ara també recuperem l’acte de l’ofrena de raïms dels pagesos a la marededéu de les Neus. Recuperació?  Tan que hem parlat de la festa i enguany descobrim un acte que se’ns havia passat però que no sembla excessivament documentat en la història,o sí?. El que potser estaria bé és que la verge aconsegueixi que el preu per quilo de raïm estigui per damunt els costos que té  produir-lo, això sí que beneficiaria els pagesos.

Bé doncs ja haurem instituït un nou acte que segur que esdevindrà tota una fita de la celebració i d’aquí un temps ja l’haurem fet immemorial i se’n explicaran històries de tota la vida i més. Així es construeix la festa

A Amades alguns estudiosos contemporanis li retreuen, a voltes, poca fiabilitat en algunes de les seves apreciacions sobre festes, i afirmem que si Amades no sabia una cosa se la inventava.

Doncs Molt bé

I que hem fet nosaltres durant anys?

Aquí també ens hem inventat coses per la festa i han funcionat la mar de bé. La inventiva cal que ajudi a instaurar noves tradicions, de que sinó aniria cada cop més gent vestida de blanc a la nostra festa si no fos per una ocurrència més o menys documentada fruit de posar-ho en les notes d’un programa de la Festa. Els festers de blanc d’aquells primer any es poden comptar amb els dits de les mans i ara són incontables i fins i tot hi trobem simbolismes interessants. No cal anar massa lluny, doncs, per veure els invents de la festa actual .....

Els primers anys de recuperació de la festa s’inventava molt, després d’un franquisme que havia convertit la Festa Major en un acte rutinari i de baixa qualitat cultural, calia canviar; foren anys intensos, de debat profund i en algunes ocasions apassionat i apassionant, de recerca d’usos i costums reals, d’atorgar el paper concret de l’administració i això que ha ara s’ha sacralitzat de la societat civil, de com i el perquè dels actes, de posar noves formes i nous actes que donessin un sentit col·lectiu, no calia ni penjar banderes al campanars ni medalles corporatives de cap Confraria, es feia amb la voluntat de contribuir a recuperar un sentit festiu vinculat a la ciutat, ens sentíem protagonistes del renaixement i recreació i actualització de la festa i amb això gairebé n’hi havia prou. Comissions amb noms llarg que eren la suma de les entitats i la gent a títol personal, votacions de com fer les coses, per exemple no anar a l’ofici corporativament. Més tard vindrien protocols de la festa referendats pels representants polítics, organitzadors amb secretaria i oficina.- Que bé! Com ha millorat tot plegat, però la permanent capacitat de creació d’aquells moments van ser impagables.

Com segurament cal que ara ho segueixi essent. Perquè ara possiblement caldria tornar a debatre amb profunditat la sostenibilitat del model actual i també el mateix corpus organitzatiu. Constatar per exemple que entre les entitats no s’ha cobert el nombre de pabordes atorgats. Algunes entitats importants de la festa ja han declinat presentar candidatura. Hi ha ja cansament per aquest model?.. En fi posar-ho sobre la taula és una necessitat quan s’obre pas això que en diuen “alternatiu” que tampoc se si ho es massa d’alternatiu però que denota una certa incomodat, per part de la gent més jove, amb el model.

A la festa hi trobem sempre símbols evidents d’antigues civilitzacions, rituals emmarcats en els processos de recollir la riquesa de la terra o fer conjurs perquè la natura fos generosa amb els humans. Aquestes elements provinents de l’antigor a la nostra ciutat els hem anat adequant al que hem necessitat en cada moment de la història i hi hem afegit molts actes que connecten lògicament amb l’avui, amb el sentir de l’actual societat, que entronquen amb la necessitat de viure per un dies al carrer trasbalsant la rutina, compartint col·lectivament ela actes festius. Som hereus doncs d’una barreja cultural i en la festa actual hi trobem elements que la llarg de la història han esdevinguts elements d’identitat com segur que ho seran d’aquí uns anys elements que avui aporten noves cultures que conviuen amb la nostra. Si algun valor afegit hem de demanar a les nostres celebracions és el fet que els conciutadans que avui per moltes i diverses raons no estan a la nostra ciutat també visquin i pensin amb Vilanova i hi tornin en aquelles dates en que el nostre calendari les marca amb el vermell de la gresca i de la festa. La nostra festa és també retrobament.   

Tots i totes en major i menor grau tenim la nostra part d’identificació en els actes festius, aquest poden esdevenir actes de gaudi personal o de reconeixements o identificació en un barri o ciutat, poden esdevenir extraordinària moments de relació humana i vilatana, poden representar sens dubte una mostra més de la vitalitat social i de la cohesió  de la ciutat, però tots els actes o elements de la festa ben segur que ens ajudaran a sentir-nos partícips d'una comunitat, de la nostra comunitat amb tot el que això representa. També a la festa hem de trobar-hi elements de referència del nostre imaginari col·lectiu. A mesura que anem fent-nos grans possiblement som més selectius en les celebracions ja no cal anar a totes, sinó triar i escollir en els actes que participarem.

La Festa Major és la cita amb la vida, una més, amb el desig de participar activament en allò que ens permet dir-nos col·lectiu, en definitiva viure una Vilanova més propera i que ens permet per un dies socialitzar sentiments.

Fer festa, estar de festa, vet aquí el desig per la Festa Major.

I a on no arribem nosaltres que hi arribi la marededéu de les Neus, el 5 d’agost i quan calgui !!

Visca al Festa Major!!