Riña de gatos. Madrid 1936

Eduardo Mendoza ha guanyat el premi Planeta del 2010. Aquest guardó, el premi de novel·la Planeta, és un dels més ben pagats i que també té després una difusió enorme ja que l’edició que fan és sempre molt àmplia per abastar no sols Espanya sinó també tot sudamèrica. La lectura d’aquesta novel·la posa novament de manifest la capacitat narrativa de Mendoza on demostra una  excel·lent capacitat d’explicar històries i d’argumentar. Lectura apassionant per veure com acaba culminant la trama argumental.

L’escriptor, Eduardo Mendoza nascut a Barcelona, al marge d’aquest guardó reconegut ja té una sòlida i consolidada obra literària amb títols com “La ciudad de los prodigios”, que va guanyar el premi Ciutat de Barcelona “El misterio de la cripta embrujada”, “La verdad sobre el caso Savolta” guardonada amb el premi de la Crítica, Una comedia ligera que va obtenir a París el Premio al Mejor Libro Extranjero, “Sin noticias de Gurb”, “La aventura del tocador de señoras” Premi del Gremio de Libreros de Madrid, Mauricio o las elecciones primarias, Premio de Novela  Fundación José Manuel Lara i més actualment “El asombroso viaje de Pomponio Flato” que va tenir els premis Terenci Moix i Pluma de Plata de la Feria del libro de Bilbao

Fins el moment la majoria de les narracions de Mendoza estan ubicades a la ciutat de Barcelona i de manera paradigmàtica en el llibre “La ciudad de los prodigios”, ara, l’acció de la novel·la guanyadora del Planeta trasllada la seva acció i trama al Madrid dels moments convulsos i contradictoris previs a l’esclat de la Guerra Civil.

L’obra que porta el títol de “Riña de gatos” està protagonitzada per un jove anglès, expert en art, que es veu involucrat en una trama d’espionatge i intriga política en la primavera prèvia al fatídic juliol del 36. Barreja de personatges de veritat i altres de ficció ens ofereix un retrat coral de la societat d’aquell moments en que alguns ja viuen amb la previsió del conflicte que ve i altres encara en no ser-ne conscient viuen una vida acomodada i fora de la realitat. El protagonista es mou entre la seva voluntat de preservar intacte el seu prestigi d’expert en art i una certa frivolitat com a persona que es mou en una ambients que desconeix però en els que vol romandre-hi per treure’n un cert profit tant a nivell professional com a personal.

Quatre elements al meu entendre són els que conformen l’excel·lent narració.

El paper de la dona, les protagonistes femenines de la novel·la de Mendoza són ben bé esperits lliures que es mouen en un ambient de  recuperació de les llibertats en el temps de la república que va ser el temps en que el paper de la dona “submisa” va ser començar a ser qüestionat i aquí en la figura de Paquita, burgesa que està empeltada d’aquesta llibertat que es van conquerint.

El no perdre un certa capacitat d’humor fins i tot en les situacions tràgiques en que s’emmarca la història. El recurs de l’humor, cert humor fi, sense excessos que no distregui la capacitat narrativa que ja hem vist en altres obres de Mendoza està aquí present, visquent-se situacions que possiblement per tenir una realitat inversemblant i fent-se realitat sorprèn i fan gràcia.

Un tercer element és la capacitat de Mendoza de barrejar en mig de la ficció els personatges reals, fonamentalment José Antonio Primo de Rivera a qui desdenya des del punt de vista polític que té un paper rellevant en la història i en el desenvolupament de la trama. Altres personatges com Azaña, Franco, Queipo de Llano, Mola que després tindran com sabem un paper rellevant en el cop d’estat i la guerra civil i les seves conseqüències.

I en quart lloc l’extensa informació que es dóna en el llibre sobre la pintura espanyola del segle d’or espanyol. Certament la trama gira a l’entorn de la identificació i validació d’un quadre i la seva possible venda. A partir d’aquí com que el protagonista és un expert en ara hi ha un seguit de consideracions que són importants en la història i demostren també un enorme treball de documentació de l’autor i un pòsit de coneixements més que notable.

En definitiva la història d’un moments d’Espanya en que ja s’intueix que s’aboca al desastre i una trama a cavall entre l’espionatge i la conspiració internacional en que es mouen interessos econòmics, conspiracions polítiques i trames amoroses.

Riña de gatos ja va obtenir a les poques setmanes de la seva publicació els honors de ser considerada una de les millors obres de Mendoza per la seva agilitat en desenvolupar la trama, per la solidesa de la història i per no perdre els elements d’humor que fa que en els moments més dramàtics hi hagi la contradicció grotesca entre el drama i situacions autènticament còmiques que no fan desaparèixer en absolut les causes que van sorgint i que amenacen a Espanya.

Val la pensa llegir-la per passar una bona estona de lectura.

Riña de gatos. Madrid 1936.
Eduardo Mendoza.
Premio Planeta 2010.
Col.lecció Autores Españoles e Iberoamericanos.
Editorial Planeta.
Barcelona. Novembre 2010