Aviat ja farà cent dies

Vet aquí que ben aviat farà  ja fa cent dies de la constitució de l’ajuntament de Vilanova.

El temps just i reglamentat de cortesia, per deixar fer, per observar els moviments i per conèixer les prioritats, per conèixer i saber  quines actituds seran els que conformaran l’actuació del govern.

Dos elements però sembla que poden distorsionar una primera valoració més o menys crítica dintre de la lògica subjectivitat. La primera, aquest cent primers deis s’escauen en un període en que hi ha hagut les vacances i per tant amb una relaxació de l’activitat política i de la gestió. I en segon lloc aquets primers cent dies s’escauen també en mig d’una pre-campanya electoral i quan es celebrin les eleccions al Parlament s’entrarà encara en un altra campanya, l’espanyola. Per tant en temps de campanya difícilment es pot fer una anàlisi objectiva ja que es temps de moltes promeses però de poc anàlisi i perquè la cridòria de la consigna concreta apaga les veus que intenten parlar sobre els temes locals. Temps de batibull permanent que fa difícil prendre la suficient distància com per poder analitzar amb tranquil·litat la feina política que ha fet el govern municipal.

Ara fa prop de dos mesos vaig escriure aquí mateix: “Principi, esperançat amb les propostes urgents si manté aquest ritme i no es distreu en elements secundaris o amb discussions bizantines és possible que tinguem un govern que malgrat la seva minoria sabrà interpretar les necessitats de la ciutat i coneixent-les segur que la resolució estarà més a l’abast.

No es podrà negar malgrat el govern ens agradi o no, malgrat estiguéssim per altres opcions que ha sabut actuar amb diligència i amb menys d’una setmana ha plantejat temes importants i ha posat damunt la taula un calendari.

Els primers passos són com a mínim interessants, el que val però és el final, sens dubte.

El govern va ser diligent en el moment de presentar el seu full de ruta inicial. Mesures interessant però que s’han perdut possiblement en el marasme de les vacances i en l’alentiment de l’activitat quan possiblement el que calia era prémer l’accelerador sabent que venint dos períodes electorals difícilment serien moments en que es podés reflexionar i treballar amb tranquil·litat, sobretot per la pròpia composició del govern de coalició amb les dues forces que el composen enfrontades en les properes eleccions i de la paradoxa de que part del govern i part de l’oposició compateixen llista electoral. Això ja se sabia, en part, el 13 de juny i per tant sembla que s’hauria d’haver actuat en els primers dies per evitar la paràlisi quan no la confrontació dels temps pre-electorals i de campanya.

Entro al Web de l’Ajuntament i consulto, altre vegada ara, el document sobre el Pacte Social, una de les iniciatives interessant fetes també amb diligència i rapidesa, però avui encara hi trobem el document inicial que tenia la possibilitat de fer-hi aportacions el 30 de juliol (això és així en el moment d’escriure aquestes ratlles potser quan surti publicat el tema ja haurà canviat). El compromís era fer una altra exposició pública novament amb les primeres esmenes acceptades per poder fer-hi noves aportacions. Del 30 de Juliol fins ara no ha passat res?

La urgència del pacte social semblava assumit per tothom i era certament una acció prou important com perquè no es deturés l’acció sobre el Pla i sobretot perquè comencem un nou curs escolar ben aviat i part de les necessitats continuaran essent prou urgents i possiblement hauran augmentat en quantitat. En fi ja veurem l’evolució i la rapidesa que s’hi podrà donar en un moment clarament electoral i amb masses possibilitats de la temptació d’instrumentalitzar-ho.

Però també esperàvem un mica mes de celeritat en el tema del Pla General, potser es van distreure un mica amb la proposta de canviar les estructures de gestió política de l’Eixample Nord que finalment van deixar sobre la taula per seguir-la estudiant.

Suspesa doncs, haurà de tornar durant el setembre s’aprovarà, però potser a hores d’ara s’hauria de conèixer -la informació clara i dinàmica era una altra prioritat del govern– si ja s’ha constituït i qui la constitueix la Comissió de seguiment de la revisió del Pla, quin calendari hi ha, quin procés participatiu hi haurà mes enllà del que marca l’estricta legalitat i quina data el govern es fixa com per haver acabat els treballs...

Segurament, l’agost ha impedit el debat de continguts però si públicament es sabés el cronograma i com es preveu fer el debat tècnic i el polític possiblement ajudaria després a visualitzar els treballs. Si és cert que comença a recuperar-se la construcció un cop més haurem fet tard a l’hora de planificar i suspendre llicències .

A un altre nivell, hi havia una certa coincidència en que calia fer una sacsejada important en l’estructura administrativa de l’ajuntament –almenys això deien en privat els principals artífexs de l‘acord de govern- removent bona part de la direcció tècnica de l’ajuntament. Allò que sembla tant lògic de que els polítics es renovin –i és exigència popular- caldria també aplicar-ho a les estructures de govern administratiu de l’ajuntament. Seria una bona manera d’impulsar la gestió. Això feia pensar, dic, que hi hauria una canvi en els organigrames estructurals, finalment sembla però que tot plegat s’ha acabat amb un lleuger maquillatge per retocar elements coixos més que fer una veritable xapa, pintura i motor de l’estructura directiva de l’Ajuntament. En els petits retocs alguns de caràcter obligat per sentencies i altres que no tenen gaire explicació generen una baixada de les expectatives de que havíem dipositat en el govern.

A on hi ha hagut diligència, això sí, es en penjar les estelades al balcó de l’ajuntament complint amb el contingut una moció (Caldria veure quantes mocions s’han complert i quantes amb aquesta celeritat i mentre Cs’ reclama el compliment de la llei de banderes....) ja vaig dir el que en pensava en aquestes mateixes pàgines sobre penjar o no penjar banderes en comentar l’aparició d‘un estelada (ha reaparegut) a davant l’edifici de Neapolis. Ara bé si es pengen estelades amb una clara política de gestualitat  jo demano formalment a l’alcaldessa que hi pengi la diversitat d’estelades que avui s’usen entre els diversos sectors del sobiranistes i si més no que s’hi afegeixi la de fons blanc i estel vermell que també té una història àmplia. Ja que anem de fracció anem-hi del tot.

A punt de complir-se els cent dies del govern sembla que l’arrencada forta i potent s’ha alentit. Temps de campanyes electorals seguiran determinat el ritme que, segur que no serà el desitjat ni pels mateixos membres del govern.

Així estan les coses.